Sant Sadurní de Targasona

Situació

Façana de ponent de l’església, mutilada i allargada al segle XVIII pel sector de llevant.

ECSA - A. Roura

L’església parroquial de Sant Sadurní és situada al barri de ponent del poble de Targasona, que se situa a banda i banda del riu de Targasona.

Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 29’ 58” N - Long. 1° 59’ 42” E.

Targasona és a 15 km de la Guingueta d’Ix, tot seguint la carretera D-618 que es dirigeix a Font-romeu. (RMAE)

Història

La parròquia de Targasona és mencionada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu, document datat l’any 819, però que sembla que fou redactat, en realitat, a la darreria del segle X.

El lloc és mencionat el 26 de febrer de l’any 1017, en què el comte de Cerdanya, Guifré II, i la seva esposa Guisla donaren al monestir de Sant Martí del Canigó els seus alous de Targasona, Torba i Pardinella. D’altra banda, l’any 1035, tres mesos abans de retirar-se com a monjo al monestir del Canigó, el mateix comte Guifré II de Cerdanya donà a aquesta abadia tot el que posseïa en molts llocs de Cerdanya i, entre d’altres, a Targasona i a Torba.

L’església de Sant Sadurní de Targasona fou consagrada l’any 1048 pel bisbe d’Urgell, Guillem Guifré, a precs dels habitants del lloc que l’havien edificada. Els noms dels habitants són: Arnau, Donuç, Gultred i Guifré. L’església era, diu el document, un alou de Santa Maria de la Seu, i com a dot es comprometeren a donar cada any a l’esmentada canònica de Santa Maria tot un seguit de productes agraris.

En la butlla de confirmació de béns que el papa Alexandre III atorgà l’any 1163 al monestir de Sant Martí del Canigó consta que aquest cenobi tenia predis in parrochia sancti Saturnini de Targuesona i en moltes altres parròquies de terres cerdanes.

Posteriorment, l’11 de setembre de 1270, hi ha notícia que Huguet de Santa Pau, fill del difunt Ramon Adzemar, vengué de forma vitalícia a Bernat Gisser de Puigcerdà totes les dècimes que ell i el seu pare rebien a la vila de Vilalta i a la parròquia de Sant Sadurní de Targasona i a la de Sant Vicenç de Vilalta, i li donava cada any, per Tots Sants, 48 modis de blat.

La parròquia de Targasona consta en la relació d’esglésies que els anys 1279 i 1280 contribuïren a satisfer la dècima recaptada en aquells anys a la diòcesi d’Urgell. Poc després, l’ecclesia Sancti Saturnini de Targuessona fou visitada entre els anys 1312 i 1314 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i l’any 1391 consta en la llista de parròquies de la diòcesi urgellenca que satisferen la dècima col·lectada aquell any. (MD)

Església

És una església d’una sola nau de planta rectangular, sense absis, i molt modificada. És adossada a un cementiri.

L’entrada al temple, en el mur meridional, consisteix en un pas que condueix al porxo que protegeix la porta.

L’absis romànic originari fou enderrocat durant les remodelacions practicades al segle XVIII per tal d’allargar la nau per la banda de llevant, on hi ha la torre campanar, de base quadrada i amb coberta a quatre aigües. En la façana de ponent hi ha una finestra sense cap tipus de decoració.

La part de l’edifici original fa, aproximadament, 9,50 m de llarg per 6,60 d’amplada; el seu parament és fet amb carreus de dimensions considerables i es recolza sobre una base de pedres granítiques i pissarra. (LICS-JCR-ERR)

Marededeu

Fins fa uns quinze anys es guardava a l’església parroquial de Sant Sadurní una esplèndida talla romànica de la Mare de Déu, però que desgraciadament fou robada.

Aquesta marededeu, que sapiguem, no ha estat objecte de deixes. Tampoc no apareix en els testaments i Martí i Sanjaume (1927) fins i tot es va oblidar de mencionar-la en la seva obra sobre les marededeus cerdanes. Malgrat tot, ha d’anar situada en el mateix grup iconogràfic d’altres imatges cerdanes: Bastanist, Talló, Ger i Saneja a la Baixa Cerdanya i Ix a l’Alta Cerdanya (DELCOR, 1970, pàgs. 44-56). És una de les més remarcables de la regió, sobretot des que una restauració feu aparèixer l’antiga policromia. La Mare fa 70 cm d’alçada i el nen Jesús 36. La pintura de la talla és aplicada sobre tela. La cara allargada de la marededeu s’assembla a la de la imatge de Bastanist. La túnica forma entre els dos peus una mena de fulla de trèvol i li baixa al llarg de les cames en plecs verticals estrets. És de color blau-verdós, adornada amb motius de flors molt estilitzades. Perquè se li puguin veure les sabates hi ha el replec característic que hom pot apreciar a les talles de Bastanist, Ger, Ix i Saneja. A l’alçada del coll, se li veu, per sota el mantell casulla, el galó blau de la túnica. El vel blau-verdós, arrugat en forma de tubs d’orgue a sobre del front, li cau sobre les espatlles formant grossos plecs verticals, que fan que sembli una mena d’esclavina. Però no té, ni de lluny, els replecs estilitzats que confereixen a la marededeu d’Ix també majestat sobirana. Lesmans de la Mare descansen sobre els genolls, amb el palmell de cara a la falda. El Nen Jesús, molt alt i de cara molt allargada, porta corona, seu al bell mig de la falda, i com de costum, va vestit amb túnica i mantell semblant a una toga de plecs molt estudiats. Amb la mà dreta beneeix i amb l’esquerra aguanta un llibre obert on es llegeixen les tres lletres IHS. El tron és de respatller circular i sobre els muntants hi ha pintades tres rengleres d’arcades superposades, exactament com a Ix. Els caràcters gòtics pintats sobre el llibre permeten de datar aquest conjunt escultòric del començament del segle XIII. (MD)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

• Marca, 1688, cols. 1 060 i 1 336
• Monsalvatje, 1899, vol. 9, doc. XXXI, pàgs. 270-274
• Martí, 1926-28, vol. 1(1), pàg. 306
• Rius, 1946, pàgs. 190 i 198
• Bertran, 1979, vol. II, pàg. 287
• Pladevall, 1983, pàg. 142
• Baraut, 1986, doc. 60, pàgs. 144 i 145
• Junyent, 1992, doc. 122, pàgs. 205-208
• Ordeig, 1993, vol. I (I), doc. 1, pàgs. 1-8

Bibliografia sobre la marededeu

• Cook-Gudiol, [1950] 1980, pàg. 293, fig. 366
• Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 159
• Delcor, 1970, pàgs. 55-56
• Noguera, 1977, pàg. 60