Situada dins l’antic terme del castell de Riner, no passà d’ésser una capella rural del terme de la parròquia de Sant Martí de Riner. Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona a través de la parroquial de Riner. Les primeres notícies de l’església es remunten a l’any 1027 en el testament sacramental de Rotrudis, muller de Guifré de Riner, la qual manà donar a Sant Miquel de Riner les vinyes que havia comprat a Freixenet. L’any 1093, la muller d’Hug Dalmau de Riner-Cervera, anomenada Adalès, deixà en el seu testament les seves dominicatures del Grau, repartides entre Sant Miquel i Sant Martí de Riner. L’any 1103 aquesta església devia passar a dependre de la canònica de Solsona, ja que aquell any, Ponç Hug, senyor del castell de Riner, donà a Santa Maria de Solsona l’església de Sant Martí de Riner, amb les altres esglésies del terme, llevat de la de Santa Susanna, que havia donat a Santa Maria de Castellfollit. Com que no era parròquia, aquesta església no apareix en cap de les confirmacions que bisbes i papes feren a la canònica de Santa Maria de Solsona. L’edifici actual no sembla que conservi restes d’època romànica.