Situació
Una vista de l'exterior de l’església des del costat de llevant, amb l’absis, la part superior del mur del qual és coronada per un fris d’arcuacions cegues.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La capella s’assenta dalt un turó, situat a uns 500 metres de la població, vers llevant, en un indret enlairat a mà dreta de la Garona i protegit per la muntanya de Peguèra e Sodeveda.
Mapa: 148M781. Situació: 31TCH135358.
Hom hi va per un camí que s’inicia davant mateix d’un camp de futbol, vorer a la població i a redós de les ruïnes del castell. El seu recorregut fins als peus del turó, on és encimbellada l’església, és de poc més de 500 m. El bon estat del paviment el fa transitable per a qualsevol vehicle, llevat del tros corresponent a la pujada del turó, que cal fer per un corriol ben marcat.
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, edifici d’una nau, de murs convergents, amb un absis a llevant.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Es tracta d’un edifici d’estructura molt simple, compost per una nau única, de murs lleugerament convergents, coronada, a llevant, per un absis de perímetre el·líptic i de radi ultrapassat, que s’uneix directament a la nau, sense la interposició de cap ressalt que faci la degradació entre ambdós cossos d’edifici.
La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb dos arcs torals, els quals, a la paret de tramuntana, troben suport en uns ressalts encastats al mur perimetral, mentre que a l’altra banda són acollits i embeguts per la paret que, en definitiva, és la que els fa de suport. L’absis, per la seva part, atès el seu desenvolupament, és cobert amb una volta de canó de mig punt que es fusiona, a la concavitat, amb una volta de quart d’esfera.
Aquesta petita capella rep la llum a través de dues finestres situades a la capçalera: una de doble esqueixada oberta al centre i una altra d’espitllerada desclosa al lateral de migjorn, a frec de la nau. Totes dues són coronades amb arcs de mig punt, bé que la lateral sembla posterior.
La porta d’accés, coronada amb un arc de mig punt, s’obre al capdavall del mur de migjorn. A ponent, però, n’hi havia hagut una altra, ara tapiada, que havia estat protegida per un porxo del qual encara resten uns fragments dels murs laterals.
La part exterior de l’edifici ha estat totalment arrebossada, cosa que no impedeix de veure un fris d’arquets cecs, de molt poc relleu i molt barroers, sota un fris de dents de serra, que circumda la part superior de l’absis i que constitueix l’únic element decoratiu que embelleix els paraments externs de la construcció, els quals apareixen totalment nus, llevat del mur meridional, al final del qual hi ha encastat un contrafort.
L’església és aixoplugada sota una teulada de doble vessant, recoberta amb lloses.
L’aparell (només visible als trams on l’arrebossat s’ha desenganxat de les parets) és constituït per blocs de pedra de mides mitjanes, disposats en filades horitzontals, que només han estat escantonats.
Aquesta capella, segons la tradició, és l’església més antiga de la Vall, cosa que, segurament, ha fet que en alguns treballs hagi estat considerada una obra preromànica. Això no obstant, tant la seva estructura general com la tria d’elements que componen l’edifici (coberta de mig punt, finestra de doble esqueixada de l’absis, decoració llombarda, etc.) semblen demostrar que es tracta d’una obra romànica molt barroera, bastida, probablement, en el segle XI, amb un escàs coneixement dels mecanismes d’ornamentació llombards.
L’estat de conservació de la capella és força bo.
Bibliografia
- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Baix-Aran, Lleida 1976.
- Frederic Vergés i Bartau: Vilamòs, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 16, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1984, pàgs. 246-248.