Situació
Els murs d’aquesta fortificació, de planta gairebé quadrada, són al cim d’un petit turó al nord-oest de Lasquarri, envoltats pel bosc.
ECSA - J. Bolòs
La fortificació anomenada la Torre dels Moros és situada al nord-oest de la població de Lasquarri, entre el barranc de Solans i el de Salanova, al cim d’un petit turó.
Mapa: 32-11 (251). Situació: 31TBG948771.
Si venim per la carretera de Graus (o de Benavarri), no cal arribar al poble de Lasquarri. Hem d’agafar la carretera que segueix l’Isàvena, cap a Bonansa. Havent fet uns 500 m, quan veiem a mà esquerra una nau que és un garatge, hem d’anar a la dreta, per un camí de terra que ens hi portarà. En la primera bifurcació important, hem de girar cap a la dreta i, després, hem de deixar a la dreta el camí que baixa cap al riu. Al final d’un marge de pedra llarg, paral·lel al camí, hi ha uns camps, que hem de seguir amunt fins a la fortificació.
Fortificació
Les restes d’aquesta fortificació tenen una planta gairebé quadrada i foren aprofitades en un moment a cavall entre l’edat mitjana i l’època moderna per a fer-hi una casa forta (amb una planta baixa i dos pisos, amb un mur travesser i amb una garita a l’angle nord). L’edifici té els costats, a l’exterior, amb una longitud de 8,35 m. Podem distingir els dos metres inferiors de tot el mur perimetral de la resta de construccions, que tenen una alçada total d’uns 9 m. El gruix de la paret és de 70 cm. La porta, afegida en fer les reformes en època moderna, és situada a la paret sud-oest, al costat més oriental; potser és al mateix lloc on hi havia la porta original. Al seu costat oest, en aquesta mateixa paret, hi ha una gran espitllera, que no és pas segur que sigui original.
El mur, a la part inferior, és fet amb carreus petits, no gaire alts (8 cm X 30 cm), col·locats en filades horitzontals i units per un morter de calç. En aquest mur, tant a l’interior com a l’exterior, es conserven uns traus, segurament destinats a suportar la bastida quan es construí. Aquest mur està més ben conservat al costat nord-oest i al costat sud-oest. Al costat sud-est no fa ni 2 m d’alt. A la façana del costat nord-est només han restat els fonaments d’aquest mur més vell.
Sembla que els 2 m inferiors d’aquesta construcció abandonada al mig del bosc poden ésser datats en l’època romànica, potser, fins i tot, al segle XI. En canvi, és més difícil de saber com era l’edifici original, després de les transformacions que sofrí cap als segles XV o XVI. Podem pensar que era una casa forta, una sala o força senyorial, semblant a d’altres que hem trobat en altres comarques.