Situació
Absis de l’església, que s’aixeca sobre una alta socolada, amb la torre del castell a mà dreta.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Santa Maria de Ribelles es troba dins el recinte del castell de Ribelles, que corona la part alta del poble homònim, sobre la carretera de Ponts a Calaf. (JAA)
Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG574385.
Història
La història d’aquesta església parroquial està en estreta relació amb el castell de Ribelles i els seus senyors. Una de les primeres notícies d’aquesta església data de l’any 1141, en què el bisbe d’Urgell, Pere, donà a la canònica de Santa Maria de la Seu l’ecclesiam de Ribellas amb totes les seves pertinences i amb les esglésies que en depenien. El control de les rendes de la parròquia de Ribelles degué crear conflictes entre els senyors del castell i l’església urgellenca. Aquesta situació queda testimoniada per una convinença feta el 6 de juny de l’any 1187 entre l’església d’Urgell i Gombau de Ribelles, la seva muller Marquesa i els seus fills Ramon i Gombau, sota la mediació de l’arquebisbe de Tarragona, Berenguer de Vilademuls, referent a la meitat del delme de Montferrer i d’altres llocs, entre ells l’església de Santa Maria de Ribelles. Per aquest acord, la canònica d’Urgell rebé l’església de Ribelles, tenint-la en el futur permanentment liberam et absolutam sense que ningú no li pogués imposar cap exacció ni gravamen. En el mateix pacte, els Ribelles reberen del bisbe Arnau d’Urgell la quantitat de cent morabatins.
Als segles següents l’església de Ribelles és esmentada sovint entre les parròquies del bisbat d’Urgell, tal com consta en les dècimes del 1279 i el 1280, i en la del 1391. Aquest darrer any era rector de Ribelles Guillem de Castellar, que alhora era beneficiat de Sanaüja. (JTB)
Església
És un edifici, recentment restaurat, l’interior del qual havia estat objecte d’importants reformes. Per l’exterior és totalment englobat per les construccions del castell, especialment per la massissa torre de l’angle nord-est. La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb voltes de quatre punts, que substitueixen el sostre original resolt amb volta de canó, de la qual queden alguns vestigis de l’arrencada. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un estret arc presbiteral. La porta, que no correspon a l’obra original, s’obre a la façana de ponent, i a la façana sud hi ha dues finestres de doble esqueixada, com la del centre de l’absis. A la façana de ponent hi ha una quarta finestra, molt transformada.
L’element més vistent, especialment després de la restauració, és la façana de l’absis on, sota un ràfec de formigó, es desenvolupa una decoració de tipus llombard, formada per arcuacions en sèries de dues entre lesenes, que arrenquen d’una alta socolada que reposa sobre un primer sòcol, adaptat a la roca.
Els paraments són formats per carreuons ben escairats, disposats molt ordenadament en filades uniformes, que posen en evidència que és una obra del segle XI, plenament integrada a les formes arquitectòniques i constructives de l’arquitectura llombarda. (JAA)
Bibliografia
- Rius, 1946, vol. I, pàgs. 181, 191, 195, 205, 211 i 213
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàg. 508
- Bertran, 1979, vol. II, pàgs. 320 i 325
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàgs. 548-549
- Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 476, pàgs. 280-281; 1990-91, vol. X, doc. 1 815, pàgs. 319-320