Situació
Edifici romànic restaurat fa pocs anys, molt transformat i cobert amb embigat.
ECSA - J.A. Adell
L’església de Sant Elies es troba al cim d’un turó, al centre de la urbanització Sant Elies, situada sobre la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada, a uns 14 km d’Igualada. (JAA)
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF888944.
Història
El primer document trobat fins ara que parla de l’indret és de l’any 1301, quan Ramon de Soler, clergue i rector de Santa Maria de Capellades, llegà dos sous a Santa Magdalena de Sant Elies. El 1304, el rector de Mediona, mossèn Bernat Sapossada, establí a Bernat Pujol i al seu fill, la capella de Sant Elies amb les seves terres i possessions, amb el pacte que hi col·laborés portant creus, canelobres i el que fos necessari en senyal de donatiu i que il·luminés i netegés els draps de l’església. Torna a aparèixer citada el 1316 i el 1323. Sofrí una gran modificació arquitectònica el 1684.
No fa gaires anys es trobava en ruïnes, amb el sostre ensorrat, sense tanca i en un deplorable estat d’abandó. Fa poc ha estat restaurada amb bastant d’encert. (SLIS)
Església
És un edifici molt transformat, constituït per una nau coberta amb embigat, suportat per uns arcs de perfil apuntat, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert mitjançant un arc també apuntat, més estret que l’embocadura absidal. Tota la seva estructura respon a un procés constructiu que podem situar entre els segles XIV i XV, en els quals s’aprofità totalment, o parcial, l’estructura de l’absis de l’església anterior, que podem datar entre els segles XI i XII. En aquest absis s’obren tres finestres de doble esqueixada, molt transformades, llevat de la del costat nord, que conserva gairebé íntegra la seva estructura que respon a les fórmules característiques de l’arquitectura del segle XI i principi del segle següent, tant per la forma de la finestra, com per l’aparell de carreu, que s’estén per tota la conca absidal. (JAA)
Bibliografia
- Cruañes, 1980, pàg. 29
- Llorach, 1983, pàg. 87