Situació
Aspecte que ofereix aquesta torre després de l’ensulsiada que patí el 1941.
ECSA - J. Bolòs
És situada al poble de Lleger, al cim d’una petita elevació de la plana del Penedès, i en estreta relació amb d’altres torres semblants i properes, com les del Papiol, Banyeres, Llorenç, etc.
Mapa: 35-17(447). Situació: 31TCF812725.
La torre resta tancada dins d’un clos privat. Es pot veure, però, des del carrer, molt a prop de l’església. (JBM-RMUC-JARN)
Història
Lleger era una antiga quadra que sembla que pertanyia al terme i la jurisdicció de Castellet. Als segles X i XI era senyor de Castellet Odger, pare de Bernat Odger. La semblança de Lleger amb l’Odger (pronúncia d’Auger) ha fet pensar a Carbonell i Virella que el topònim Lleger procedeix de l’antropònim germànic Otger. A més, Otger tingué el castell de Castellet en succeir a Sunifred Amat, a la primeria del segle XI. Atesa la vinculació familiar dels primers Castellet amb els Castellví, no és estranya la possessió d’un lloc del terme de Castellví per un senyor de Castellet. Lodger és documentat els anys 1023 i 1032, com un lloc dels límits de Castellví. Als segles XIV-XVII Lleger tingué una unió personal amb el poble de Llorenç, ja que l’un i l’altre pertanyien als mateixos senyors. Bertran de Tous era el seu possessor, segons el fogatjament del 1365-1370, amb un total de 25 focs. La quadra de Lleger va dependre de Frederic del Bosc i de Sant Vicenç, mort el 1671.
La Torre de Lleger es troba ara mig en ruïnes, després de l’ensulsiada que patí l’any 1941. (SFM-BCB)
Torre
Del castell de Lleger es conserva, bàsicament, la part septentrional d’una torre de planta circular, actualment partida per la meitat. Té un diàmetre intern de 2,38 m i els seus murs fan 165 cm. La seva alçària actual és d’uns 11 m; abans sembla que era més alta. Aproximadament a 7,5 m del terra hi havia una cúpula, ara partida per la meitat. Per damunt d’aquest nivell, veiem diverses espitlleres, que fan, per dins, uns 60 cm d’ample per uns 80 cm d’alt; per fora són molt estretes. Ara se’n conserven dues i l’inici d’una tercera. Tant a les espitlleres com a la cúpula hi ha restes d’encanyissat. La porta, que devia ésser situada en un nivell elevat, com en totes aquestes torres de l’alta edat mitjana, ha desaparegut, ja que formava part de la meitat ara enderrocada. Les parets són fetes amb pedres de mida petita o mitjana (per exemple, 10 cm d’alt per 20 cm de llarg, 15 cm per 20 cm), algunes de les quals estan col·locades verticalment.
Potser cal relacionar aquesta torre amb un recinte, probablement afegit en un moment posterior, molt malmès, d’uns 3 m d’alt, fet amb pedres mal col·locades a baix i amb tàpia a dalt, que es troba a la banda meridional de la torre.
En principi, hem de datar aquest castell cap a l’any 1000. (JBM-RMUC-JARN)
Bibliografia
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 855-856