Situació
Vista de conjunt de les ruïnes del despoblat.
ECSA - J. Bolòs
Al vessant solell d’una petita vall situada a l’oest del poble actual de la Torre de Fontaubella hi ha restes de construccions. Darrere seu, al nord, hi ha un serrat. Davant, al sud, hi ha una fondalada i una font.
Mapa: 33-18(472). Situació: 31TCF205543.
Si anem de la Torre de Fontaubella cap a Colldejou per la carretera local T-322, havent passat un fort revolt cap a l’esquerra, surt, a mà dreta, una pista de terra. Fets uns centenars de metres es troba una bifurcació; s’ha d’anar a la dreta i, després de travessar uns camps d’avellaners, girar a l’esquerra. Cal travessar un camp i, a peu, continuar durant uns quants metres un camí carreter que surt a mà esquerra.
Nucli urbà
Actualment el que la gent del país anomena l’antic poble de Fontaubella és un conjunt de parets que pertanyen a diverses construccions: habitatges, dependències d’aquests habitatges, corrals per al bestiar i, fins i tot, una possible fortificació.
Mur meridional de l’edificació principal o casa forta que centra aquest vilatge rònec.
ECSA - J. Bolòs
La construcció que podria haver estat més important era la situada a l’extrem nord-est del conjunt (representada amb una A a la planta), al costat del camí que permet d’arribar a aquest indret. D’aquest edifici actualment només en veiem un llarg pany de mur que té una longitud de 9,6 m. Aquesta paret, que es conserva en una alçada de 2 m, ha de correspondre a una construcció de planta quadrangular; és molt probable que els tres murs restants restin colgats sota la terra i les bardisses que hi ha al damunt. De fet, modernament aquest mur feia de marge (semblantment al que s’esdevé, per exemple, a la casa forta de Guardiola de Pallerols de Rialb, a la Noguera), al nord del camí d’accés. Els elements que ens fan pensar, però, que inicialment era una fortificació són, d’una banda, que tingui a l’extrem meridional dues espitlleres, que fan 80 cm d’alt per 10 cm d’ample i, d’altra banda, les característiques de l’aparell. El mur és format per pedres gairebé sense treballar, però col·locades en filades, unides per un morter de calç dur; aquest fet, haver-hi el morter, diferencia aquesta construcció dels restants edificis que hi ha en aquest indret. Aquest tipus d’aparell constructiu canvia totalment quan, més cap al nord, comença el veritable marge del camí. Així doncs, d’acord amb les seves característiques, podem pensar que aquest mur pertanyia a una casa forta, possiblement amb una planta quadrangular, feta en època romànica.
Mapa de l’espai que hi ha a l’entorn del lloc de Fontaubella i que en depenia. S’hi distingeix la zona de conreus (en part camps i en part feixes o bancals), l’espai destinat a l’horta, prop de la font i del torrent, i el bosc.
J. Bolòs
A uns 19 m cap al sud-oest d’aquesta casa forta, hi ha les restes més importants del conjunt (construcció representada amb una B al dibuix). L’edifici té una planta rectangular. A l’interior fa 6,3 m de llarg —de nord a sud— per 3,4 m d’ample. El gruix de les parets varia entre 90 i 110 cm. A dins, un mur partia aquesta construcció d’est a oest; aquest envà té un gruix de 70 cm. Les parets, que actualment es conserven amb una alçada propera als 2 m, són fetes amb pedres mitjanament grosses (15 cm d’alt × 30 cm de llarg), sense treballar, col·locades en filades; no són unides amb morter. D’acord amb les característiques actuals de l’edifici, cal suposar que la porta era situada a la banda de llevant. A l’interior, a la paret sud hi havia una petita espitllera. A la banda meridional del mur oest hi ha un armariet buidat a la paret, tal com trobem en moltes altres construccions d’època medieval; fa 35 cm d’ample per 45 cm d’alt i té una profunditat també de 45 cm.
Entorn d'aquesta construcció n’hi ha algunes altres. Al costat est, a 3,3 m, hi ha les restes d’un edifici amb una planta allargada que fa uns 8,5 m de llarg per uns 4,7 m d’ample (representat amb una C a la planta). De fet, la paret oest, amb un gruix de 75 cm, és feta amb un aparell constructiu semblant al de l’edifici que acabem de descriure (B). Per contra, les restants parets semblen més mal fetes. A l’interior s’endevina l’existència d’alguns murs transversals. És difícil de saber si inicialment en aquest indret també hi hagué un habitatge. En un moment tardà, potser al final de l’edat mitjana, sembla que més aviat serví com a corral per al bestiar.
Planta de la situació dels edificis i les estructures actualment visibles d’aquest desaparegut vilatge.
J. Bolòs
Al sud de l’edifici que hem anomenat B hi ha les parets d’una construcció (D al dibuix) amb una planta ovalada, que fa 4,8 m de llarg i té una amplada màxima de 2,6 m. El mur meridional, amb un gruix de 70 cm, ja és construït arran de l’espadat. És possible que fos també un espai per al bestiar.
A l’oest de l’habitatge B hi havia un clos (E al dibuix), amb una planta trapezial, una llargada de 8 m i amplada de 6 m. Possiblement era un corral.
Al nord-est de l’edifici B (a prop de la possible casa forta), hi ha una construcció (F al dibuix) de planta lleugerament rectangular, que a l’interior fa 3 m per 3,7 m. Les seves parets, fetes amb pedres poc treballades, col·locades en filades i unides amb fang, tenen una alçada de quasi 3 m. Tenia una coberta amb un sol vessant. Per les seves característiques, sembla una espècie de cabana. Finalment, alguns metres cap a l’oest d’aquest edifici F, sembla que hi havia una altra construcció (G al dibuix); ara tot resta, però, molt cobert d’esbarzers i és difícil de poder descriure’n les característiques.
Tal com trobem ara aquest conjunt d’edificis, fa l’efecte que correspon a les restes d’un mas creat a la baixa edat mitjana. En aquest moment potser tardà, la construcció que hem anomenat B tenia un paper central; la resta de construccions que hi havia al seu voltant eren dependències d’aquest edifici principal.
Hom té la impressió, però, que, tot i que l’estat de les coses que hom veu actualment pugui reflectir un moment, per exemple, de cap al segle XIV, molt probablement en una etapa anterior hi havia hagut en aquest indret diversos habitatges, un petit poblet o vilar, presidit per la casa forta (edifici A); aquesta construcció potser ja era mig abandonada als darrers segles medievals. Aquest moment primerenc hauria de ser situat cap al segle XII.
Per a poder anar una mica més enllà en els nostres raonaments i poder plantejar hipòtesis que ens permetin anar a un temps més reculat, hem de deixar el microespai ocupat pel mas o vilar i passar a analitzar les característiques de la petita vall on és situat aquest jaciment. La zona d’aquesta fondalada de Fontaubella que ara és conreada o que ha estat conreada en el passat té una longitud d’uns 500 m —d’est a oest— i una amplada de 300 m. És limitada per boscos i per unes roques a la banda de ponent. És solcada per un torrent, on hi ha unes canyes i una figuera. Excepte al sector més oriental, on hi ha un camp força gran, la resta de l’espai és ocupat per nombroses feixes o terrasses, algunes d’abandonades. En especial a la zona occidental, més propera a les construccions estudiades, les feixes s’han convertit en una pineda. Curiosament, podem assenyalar que al voltant de les cases, en lloc de pins hi ha un bosquet d’alzines, que forma una clapa entremig de la pineda que s’estén pertot arreu. Del conjunt d’elements del paisatge que trobem en aquesta petita vall, potser el més interessant, a causa de la importància que degué tenir i de les transformacions que va provocar en aquest paisatge, és una font —que donava nom a aquest lloc, tot i que ara s’anomeni la font del Joanet— situada davant del nostre mas o vilar de Fontaubella, a només uns 150 m, en línia recta. Pel costat de la font passa el camí vell que anava de la Torre de Fontaubella a Llaberia. Cal cridar l’atenció, a més, que sota la font, cap a l’oest, hi ha un conjunt d’horts molt ben organitzat en terrasses i ben regat.
Tots aquests fets ens permeten de suposar que en aquest espai format per una clariana de conreus amb una superfície d’unes 15 ha i amb unes quantes àrees destinades a un hort intensiu, possiblement ja abans de la conquesta cristiana de mitjan segle XII hi havia un lloc de poblament islàmic, una alqueria o potser una almúnia. Si bé l’espai que ocupaven les seves terres resta molt clar (vegeu mapa adjunt), no és pas segur que aquest lloc de poblament d’època islàmica fos situat al mateix lloc que el presumible vilar de l’època feudal; també podria trobar-se més a prop de la font, on actualment hi ha una caseta moderna.
En resum, doncs, en l’espai conreable on hi ha aquest antic poble o vilatge de Fontaubella —d’acord amb la tradició popular—, hi podia haver hagut un petit poble en època musulmana, un poblet amb una casa forta, després de la conquesta cristiana, i al final de l’edat mitjana, un mas o casa de pagès isolada. El moment en què aquest vilar esdevingué un simple mas pot coincidir amb la crisi demogràfica dels darrers segles medievals o bé, potser, cal situar-lo abans, arran del trasllat de la població al voltant de la Torre de Fontaubella.