Situació
Fragment de mur que tancava el recinte del vilatge.
ECSA-J. Bolòs
El tossal de Rodamilans, poc prominent, se situa al sud-est de Torres de Segre, entre Carrassumada i l’embassament del Secà.
Mapa: 32-15 (388). Situació: 31TBF941991.
Des de la carretera que va a Carrassumada, immediatament abans del cementiri del poble, surt una pista cap al sud-oest. Al cap d’uns 700 m, cal girar a l’esquerra per una altra pista que ens portarà fins al peu del tossal.
Nucli urbà
Aquest tossal, encara que poc destacat, és força gran. Tot el planell superior és pla. Per desgràcia, al damunt s’ha fet una plantació de fruiters i bona part del costat est ha estat destruïda o molt modificada. Per contra, al costat oest i també a la punta nord hi ha importants restes de murs.
Planta, a escala 1:800, del recinte que tancava aquest antic nucli de poblament.
J. Bolòs
La planta d’aquest planell superior sembla com si fos un “vuit”. En molts indrets s’han conservat els murs que cloïen el perímetre d’aquest lloc de poblament. Al nord-oest hi ha una paret d’uns 50 m de llarg, amb una orientació nord-sud. A uns 25 m cap a l’est de l’extrem nord d’aquest mur trobem algunes petites restes del mur que devia cloure per aquesta banda el tossal, seguint bàsicament la mateixa direcció nord-sud.
Al sud del mur de 50 m suara esmentat, que hi ha a ponent del tossal, surt cap a l’oest una altra paret amb una longitud de 26 m. A l’extrem d’aquest segon llenç, neix un altre mur amb una longitud d’uns 45 m més, que forma, en planta, un lleuger angle obtús. A uns 15 m de l’extrem meridional d’aquest darrer mur hi ha una suau elevació, que potser podria correspondre a una petita torre.
Aquest mur perimetral es conserva en una alçada de poc més d’1 m. És fet amb pedres petites col·locades verticalment, poc o molt inclinades, de tal manera que correspon a un aparell constructiu que recorda l’opus spicatum. Aquesta mena d’aparell és molt semblant al que trobem al recinte o als murs dels habitatges de les almúnies de Solibernat o de Safranals (Baix Cinca) o al hisn o castell de Vilella (Baix Cinca). Tot això permet de suposar que aquesta paret perimetral pogué ésser feta en l’època islàmica. De fet, a part de ceràmica prehistòrica, en aquest indret s’han trobat nombrosos fragments de ceràmica vidrada en verd i pintada amb pintura negra de manganès, que poden ésser datats a l’època andalusina.
Podem pensar en un establiment humà, format per diversos habitatges de planta rectangular situats a l’interior d’un mur perimetral, d’una forma semblant al que s’esdevé a Solibernat. Probablement, a l’extrem meridional hi devia haver una torre de planta quadrangular. En conjunt, veiem aquest jaciment com una almúnia situada a les terres de secà, semblant a la que hi devia haver al sud, a Utxesa, o al nord, a Carrassumada, a Solibernat, o, segurament, al tossal de les Bruixes.
Bibliografia
- Pita, 1958, XXII, pàg. 68; Rodríguez, 1980, pàgs. 73-74.