Situació
Petita església feta amb grans carreus ben escairats, prop de l’actual cementiri, amb una filera d’esteles col·locades artificialment entorn seu.
X. Solé
L’església de Santa Magdalena és situada a l’entrada del nucli urbà de Sanaüja, vora el cementiri municipal.
Mapa: 34-13 (329). Situació: 31TCG598373.
Per a accedir-hi des de Biosca, cal seguir la carretera C-1412 i agafar un trencall a mà dreta que porta a la població de Sanaüja. Abans de travessar el pont de la riera de Sanaüja, l’església es troba aïllada i envoltada des de l’est fins a l’oest pel cementiri. (XSB)
Història
No s’han localitzat fins a l’actualitat referències documentals d’època medieval d’aquesta capella. Sovint, les capelles sota aquesta advocació es troben als afores de moltes poblacions, perquè solien ser un lloc de refugi per a persones que patien malalties contagioses; en pobles majors, com Cervera i Anglesola, hi havia la “casa de Santa Magdalena” o hospital adjunt a la capella. No s’ha pogut comprovar si a Sanaüja hi era, però per la seva situació, a uns vuitanta metres del clos del poble, es pot pensar que tingué una funció semblant, com a refugi d’empestats.
Al segle XIX es féu el cementiri vora la capella, la qual en l’actualitat és destinada a magatzem. (ABR)
Església
Planta de l’església, de gran simplicitat, curiosament orientada de nord a sud.
X. Solé
Es tracta d’un edifici d’una sola nau, orientada de nord a sud i coberta amb volta de canó, ara desapareguda. Aquesta arrencava d’una cornisa que ressegueix el perímetre a excepció del mur nord, on hi ha l’accés al temple. És capçada a migjorn per un absis de planta semicircular cobert amb volta de quart d’esfera, obert directament a la nau. A la façana nord, hi ha la porta en arc de mig punt i grans dovelles, damunt la qual hi ha una finestra amb llinda, ara paredada. Al carener de la coberta de dues aigües hi havia un campanar de cadireta d’un sol ull. A la façana de llevant, una gran finestra rectangular en forma apaïsada i de doble esqueixada és situada prop d’1 m del nivell del terra. Al mur sud, l’absis, amb la coberta de la mateixa alçada que la nau i sense cap finestra, es troba envoltat pel fossar, que continua a la façana oest. L’aparell emprat en la construcció és de carreus ben escairats i irregulars, disposats en filades amb tendència a la uniformitat, propis de les obres del segle XII. (XSB)
Escultura
Detall d’una de les esteles del notable conjunt que es conserven al fossar d’aquesta església.
J.M. Miró
Al cementiri municipal de Sanaüja, situat com ja s’ha esmentat al costat de l’església de Santa Magdalena, s’emplacen un conjunt de seixanta-cinc esteles funeràries discoidals. Probablement, no totes són originàries del mateix lloc, ja que l’abundor en decoració heràldica de diferents nissagues, entre altres particularitats, així sembla indicar-ho. Tot i que la major part d’aquest nombrós conjunt d’esteles és d’estil gòtic i posterior, n’hi ha dues que presenten característiques romàniques, sense que es pugui arribar a establir la seva datació exacta.
Una d’aquestes, amb un diàmetre del disc de 0,45 m i un gruix de 0,20 m, té el peduncle enfonsat a terra. A l’anvers presenta una orla circular en relleu, molt marcada, a l’interior de la qual hi ha una creu grega. Als angles hom pot observar unes lletres de relleu molt feble, imprecís. A la part superior del gruix del disc hom veu un rectangle amb una figura de relleu molt erosionat. Al revers d’aquesta estela, tot i que es troba força malmès, es pot apreciar un relleu amb una creu grega.
L’altra estela funerària de factura romànica també té el peduncle enfonsat a terra; el diàmetre del disc fa 0,42 m i el seu gruix és de 0,19 m. Aquesta peça, força erosionada, presenta a l’anvers una creu grega de braços lleugerament eixamplats inscrita dins una orla circular molt desdibuixada, mentre que el revers és totalment llis.
Aquestes dues peces descrites foren tallades en pedra sorrenca del país. (JMMR)