Talla de fusta que es conserva en força mal estat en una casa de la població.
ECSA-M. Macià
Aquesta talla de la Mare de Déu va ser trobada l’any 1970 en unes golfes d’una casa i actualment es conserva en un domicili particular de la població. El seu estat de conservació és molt deficient i ha perdut l’Infant, els dos braços i la major part de la policromia.
Malgrat el deteriorament de la imatge encara resten elements que permeten descriure la marededéu entesa com a Tron de la Saviesa. Està representada amb la frontalitat i rigidesa que és habitual en aquest model iconogràfic, però dins de la variant de les marededéus asimètriques. Així, Maria és asseguda en un tron que pràcticament ha desaparegut a causa dels corcs; devia portar l’Infant assegut damunt la cama esquerra, segons es desprèn de la posició del braç esquerre, el qual es disposa de la mateixa manera que altres exemples de marededéus que sostenen l’Infant en aquesta posició. Va vestida amb una túnica que encara presenta restes de policromia, coberta per un mantell, el qual li cau per les espatlles i a l’altura del genoll dret gira cap a la falda per tal de cobrir tota la cama. Aquesta disposició del mantell es troba en imatges ja tardanes, ben avançat el segle XIII, com ara la marededéu d’Erillcastell (Alta Ribagorça) o la de Calbera (Baixa Ribagorça), i també es troba sovint en un tipus de marededéus que Fernández Lareda ha definit amb el nom de “verges de mantell”, en agafar aquesta indumentària amb la mà esquerra, tot protegint l’Infant. La pèrdua del braç dret d’aquesta marededéu no permet constatar aquesta característica.
El rostre de Maria, força ovalat i emmarcat pels cabells pentinats amb rínxols, dibuixa un lleu somriure, tret que indica ja un pas cap a la humanització dels models romànics i que és habitual, per tant, en les talles tardanes.