Santa Cristina (la Menera)

Situació

Petita capella d’una gran rusticitat, amb característiques constructives pròpies del segle XII.

ECSA - A. Roura

Aquesta església és situada al sud-est del poble de la Menera, al cim d’un contrafort de la serra de la Baga de Bordellat, prop del mas de Can Batlle.

Mapa: IGN-2349. Situació: Lat. 42° 21′ 18″ N - Long. 2° 31′ 53″ E.

Per a arribar a la capella cal agafar una pista que surt del poble de la Menera en direcció a migdia. Cal prendre a mà esquerra el trencall que mena als masos de Can Batlle i l’Aulina. Hom també pot arribar-hi a peu per un corriol que, a la sortida de la Menera, passat el pont a mà esquerra, s’enfila per la carena i hi mena en 25 minuts. (CPO)

Història

Aquesta església és documentada per primera vegada l’any 1267, en el testament de Guillem Hug de Serrallonga, el qual feu un llegat de 10 sous a la capella de Santa Cristina perquè cremés una llàntia davant el seu altar, per a remei de la seva ànima i la dels seus parents. Al segle XV hom l’anomenava Santa Cristina de Serra. Avui la capella és a mans particulars. (CPO)

Església

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular, que presenta una finestra central, paredada. La porta, amb un arc de mig punt, s’obre a la façana oest, on també hi ha una finestra de doble esqueixada asimètrica. Aquesta façana és coronada per un campanar d’espadanya, d’un sol ull, molt esvelt, i descentrat cap al nord, amb clares traces d’haver estat refet. La façana sud conserva una altra finestra de doble esqueixada.

Els paraments presenten un aparell de carreu, només desbastat, disposat en filades molt uniformes, amb peces més treballades en la formació de la porta. Per les condicions constructives podria tractar-se d’una obra del segle XII, però d’una gran rusticitat. (JAA)

Bibliografia

  • Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàg. 71
  • Cazes, 1978, pàg. 57