Castell de las Albas (Felhuns)

Situació

Torre mestra d’aquesta fortalesa, de base lleugerament rectangular, situada al cim d’una gran roca.

ECSA - A. Roura

Castell situat sobre un serrat que s’alça a la confluència de la Matassa amb l’Adasig. Tot i ésser bastit al cim d’una roca prominent, és situat al fons de la vall, a molt poca distància del curs dels dos rius.

Mapa: IGN-2348. Situació: Lat. 42° 45′ 12″ N - Long. 2° 29′ 47″ E.

Anant cap a la masia de Las Albas, prop de l’encreuament de les carreteres que vénen d’Ancinhan, Pesilhan de Conflent i Lo Vivièr, abans de passar la Matassa, surt un camí carreter. L’hem de seguir uns metres i després hem d’agafar un corriol que, en pocs minuts, ens portarà fins al vall del castell. (JBM-JSM)

Història

Aquest petit castell es construí per tal de defensar el pas de la Matassa i a la vegada els accessos de la via que conduïa d’Ancinhan per Felhuns fins a Fenolhet i Caudièrs de Fenolhet. No es coneix cap menció del lloc anterior al 1366. (PP)

Castell

Planta d’aquesta antiga fortalesa, amb la restitució de les parts desaparegudes.

J. Bolòs

El castell és format per una torre, situada al cim d’una gran roca, i per un recinte ampli, on s’endevina l’existència de diverses sales i cambres. Aquest recinte era protegit, als costats sud i nord, pel desnivell de les ribes de la Matassa i l’Adasig, i al costat oest, per un vall força ample i profund.

La torre mestra és situada al cim d’una gran roca amb una alçada de més de 10 m. Els quatre costats d’aquesta penya són força llisos i gairebé verticals; només al costat oest s’endevina l’existència d’algun encaix, potser per a col·locar-hi una estructura de fusta destinada a facilitar l’accés al cim d’aquest gran roc. La planta de la torre és lleugerament rectangular. Fa uns 4 m de llarg per uns 3 m d’ample; el gruix dels seus murs és de només uns 50 cm. De fet s’entén el poc gruix d’aquests murs atesa la dificultat de poder accedir al cim de la roca. Actualment les parets d’aquesta torre es conserven amb una alçada màxima de poc més de 2 m. No és pas segur que hi hagués un trespol intermedi i un pis superior, tot i que això és probable. La porta era situada a l’extrem septentrional del mur est. D’aquesta obertura s’ha conservat el muntant sud; el muntant nord i part del mur nord han caigut aquest hivern (1996). Els murs d’aquesta construcció són fets amb carreus petits i col·locats en filades.

Pany del mur meridional del recinte que protegia el castell, amb la porta d’accés al conjunt casteller.

ECSA - J. Bolòs

El conjunt del recinte tenia una amplada d’11, 5 m i una longitud de 28 m. Al sector nord-est hi ha la roca de la torre. De la paret nord, només en resten algunes pedres que tan sols permeten de saber d’una manera aproximada per on passava. Del mur est, només n’ha restat l’angle meridional. El mur sud és el més ben conservat. Té un gruix de 100 cm. Al mig s’obre la porta d’accés al clos murallat. A l’extrem est hi havia potser una bestorre de planta quadrangular que sobresortia una mica vers l’exterior. La paret occidental s’alçava sobre el vall.

A més d’aquestes parets perimetrals hi ha un mur paral·lel al mur meridional i situat a uns 3 m de distància d’aquest, gairebé sota la roca de la torre. Té un gruix de 60 cm. Delimita un espai amb una longitud de prop de 8 m. Aquesta sala, closa per aquest mur interior i per la muralla exterior, devia tenir un sostre, l’existència del qual resta reflectida en un relleix de 15 cm situat damunt d’on hi havia la porta.

Encara, a uns 4, 7 m de la paret oest, hi ha un altre mur transversal. Però mentre que la paret perimetral fa en aquest sector uns 90 cm de gruix, la paret interior només en fa 45.

Al mig del mur meridional del castell hi havia un portal amb una amplada de 173 cm. Als muntants hi ha sengles forats destinats a encabir la barra de reforç de la porta de fusta. El portal era acabat amb un arc de mig punt. Manquen, però, les dovelles. A la paret que hi ha paral·lela a aquesta s’obre també una porta acabada amb un arc fet per diverses lloses col·locades en forma de plec de llibre.

A més d’aquestes dues portes, veiem una espitllera situada al cos prominent o bestorre que hi ha a l’angle sud-est. També hi ha una altra espitllera a l’E de la porta i una finestreta a sobre d’aquest portal principal.

Mentre que, com hem vist, la torre era feta amb carreus petits, poc o molt escairats, en canvi el mur meridional és fet amb còdols, poc treballats i col·locats en filades, de vegades gairebé formant un opus spicatum. D’altra banda, al mur oest, que es conserva amb poca alçada, hom veu unes grans pedres (40 cm d’alt per 55 cm de llarg) que devien ésser a la base de la muralla.

La datació d’aquesta construcció és difícil. Hi ha molts elements que fan pensar en un origen força antic, de cap al segle XI. Així, les característiques del conjunt de la fortificació, l’aparell constructiu de la torre o, fins i tot, de la muralla. Amb tot, no podem rebutjar totalment una datació una mica més tardana, del segle XII o fins i tot de l’inici del segle XIII. Sigui com vulgui, és un castell molt interessant, format per una torre ben defensada per la roca al cim de la qual fou bastida, i un recinte ampli, amb diverses cambres i sales. Malgrat que hom pugui dir que la semblança és casual, no podem deixar d’esmentar un paral·lelisme entre les característiques del lloc on es bastí la torre del castell de Las Albas i les de la roca del Castellot de Viver (Berguedà). D’altra banda, no oblidem que el proper castell que hi ha situat sota el Roc Blanc, prop de Rocaverd, encara és encimbellat damunt d’una roca més prominent.

Tot aquest espai clos rere les muralles de la fortificació de Las Albas, ara ple d’alzines, ha estat poc alterat al llarg dels segles i podria ésser un bon lloc per a fer-hi una excavació. És un dels castells arqueològicament més interessants, fet, segurament, en una època anterior al moment en què es bastiren (o referen) la major part dels castells de la Fenolleda. (JBM-JSM)

Bibliografia
  1. Buron, 1989, pàg. 136
  2. Cazes, 1990, pàg. 113