Castell de Tornafòrt (Rasiguèras)

Situació

Vista aèria d’aquest castell d’enigmàtica història, que s’aixeca en un turó a la riba esquerra de l’Aglí.

ECSA - Camara J.P. Joffre

Les restes del castell de Tornafòrt són situades al cim d’un turó que s’alça a la riba esquerra de l’Aglí, a l’W del poble de Rasiguèras. Des del castell hom podia controlar el curs del riu i el pas per la via que passava pel fons de la vall de l’Aglí i el camí que devia menar cap a Lançac.

Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 45′ 39″ N - Long. 2° 35′ 40″ E.

Hem de deixar l’automòbil a la carretera que va d’Ancinhan a Rasiguèras (D-9), al peu del turó del castell, a 1, 5 km d’aquesta darrera població. Si ens enfilem pel marge d’un camp rost, plantat de vinyes, i seguim un corriol, en pocs minuts arribarem alcim del turó. (JBM-JSM)

Història

Del lloc i la fortalesa de Tornafòrt se’n tenen escasses notícies documentals. Hom ha trobat, en algunes escriptures, diversos membres d’una família dita Tornafort, la qual molt probablement tingué al seu càrrec la castlania del castell del mateix nom entre els segles XI i XII; així, l’any 1087 és documentat un tal P.P.de Tornafort i el 1134 un Guillem de Tornafort. La fortalesa consta documentada tardanament, l’any 1371. (PP)

Castell

Planta de les restes d’aquest castell, de disposició lleugerament trapezial, amb la restitució d’alguns dels murs desapareguts.

J. Bolòs

El castell de Tornafòrt té una planta lleugerament trapezial. Els costats llargs, més ben conservats, tenen una llargada a l’exterior de poc més de 15 m; els costats curts, en canvi, tenen una llargada, també a l’exterior, que va dels quasi 10 m de la cara nord-oest als 11, 7 m de la cara sud-est. Mentre que els costats llargs es conserven amb una alçada que oscil·la entre els 6 i els 8 m, amb prou feines hom pot endevinar per on passaven els costats curts. El gruix de les parets és d’uns 110 cm, excepte en un dels extrems de la paret nord-est, on arriba a tenir un gruix de 140 cm. Hom té la impressió que en aquest angle nord de la fortificació hi havia hagut una torre o un espai interior clos. De fet, aquest fragment de mur més gruixut s’acaba amb unes pedres que sobresurten de la paret, que poden fer pensar en un mur transversal, situat a poc més de 2 m del mur nord-oest, que tancava un espai (sense arribar, però, a la paret sud-oest).

Aquests murs estan formats per pedres de llicorella, gairebé sense treballar, petites (uns 10 cm x 20 cm), col·locades en filades. Són unides amb un morter de calç de poca qualitat. En molts sectors, hi veiem un aparell del tipus opus spicatum. A la cara interior de les parets hi ha un seguit de traus o forats que no travessen pas tot el mur. Per exemple, al sector visible del mur sud-oest hi ha quatre filades d’aquests forats, separades entre elles uns 110 cm. Aquest sistema recorda formes primitives de construcció de murs, semblants a les que hom feia servir per a bastir les tàpies.

No sabem on devia ésser la porta d’accés a aquesta fortificació. Les úniques obertures són unes petites espitlleres que hi ha al llarg de les façanes, a uns 2 m del nivell del terra exterior (a dins gairebé no són visibles, perquè el terra és ple d’enderrocs). Són de mida petita. A la cara exterior fan uns 30 cm d’alt per uns 10 cm d’ample. Estan separades entre elles d’1,5 a 2 m. A la façana sud-oest, la més ben conservada, en veiem 7 (segurament, però, n’hi havia algunes més als dos extrems d’aquest mur que són ensorrats).

Aquesta construcció és molt interessant. D’acord amb les seves característiques recorda altres edificis fets en una data propera a l’any 1000. La podem comparar amb facilitat, per exemple, amb el castell de Perella, proper a Prats de Molló (Vallespir). Això fa que hom la pugui considerar una de les fortificacions més antigues d’aquesta comarca. Una acurada excavació permetria d’aclarir-ne exactament la planta i d’establir-ne una datació amb més seguretat. (JBM-JSM)