Bronzes del poblat del Bovalar (Seròs)

Dels bronzes trobats al conjunt del Bovalar (Seròs, Segrià) cal fer-ne dos grups. Tots dos corresponen a les dues unitats arqueològiques que formen el conjunt. Per una banda, els bronzes d’ús litúrgic trobats exclusivament dins la basílica, que són de tipologia de tradició paleocristiana mediterrània clara. Un d’aquests —un gerret d’ús litúrgic— és un element utilitzat en temps visigòtics. L’altre grup és format per bronzes d’ús personal de temps tardans visigots i són comuns a tota la població visigoda ja unificada confessionalment després del concili III de Toledo.

Els bronzes litúrgics conservats a la sala d’arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, es van trobar en la zona del presbiteri o cor del temple, i en el passadís de la nau central. Els bronzes d’ús personal, estotjats al Museu Comarcal de la Noguera, sobretot les plaques de cinturó —sivelles—, es localitzaren en les cambres d’habitació, sempre a prop, o coincidents, de llocs on també es trobaren monedes. És interessant tenir en compte que mai no s’ha trobat una sivella de cinturó formant part de l’aixovar de les sepultures, com freqüentment succeïa a la resta de la Hispània visigòtica. D’això s’extreu que no hi havia al Bovalar el costum de deixar ofrenes o peces d’ornament i ús personal en les sepultures de la necròpoli.

Bronzes d’ús litúrgic

Encenser de cos cilíndric i coberta cupuliforme calada

Té tres cadenes de suspensió. El cos és llis i recolza sobre tres peus que imiten unes grapes d’animal. Té una vora a la base i a la boca amb lloc per a enganxar-hi les cadenes i la xarnera de la cúpula semiesfèrica, la qual acaba en forma de pinya i és coronada per la figura d’un colom. Els calats de la cúpula tenen tres anagrames de Crist amb la creu de braços oberts als extrems, a la manera bizantina, alternant amb tres cornucòpies. Les seves mides són: la cassola fa 11 cm de diàmetre i 13 cm d’alçada; la coberta té 8,4 cm de diàmetre. La cadena fa 18 cm de llargada mentre que l’alçada total de la peça és de 20,8 cm.

Com a paral·lel d’aquesta peça tan interesant es pot fer esment d’un exemplar molt semblant del Museu C. Riss de Mannheim. procedent del Campo Santo Teutonico de Roma, d’origen egipci (copte) o itàlic (Cabrol-Leclercq, 1924, DACL, V, 1, 23; Schlunk-Hauschild, 1978, pàg. 198). Entre altres peces que mostren paral·lels amb aquesta cal citar un encenser procedent de Volubilis, a l’Àfrica cristiana, i un altre a Crikvine, a Dalmàcia (Pita-Palol, 1972, pàg. 395; Palol, 1990, pàg. 148).

Creu llatina de braços amples a l’extrem, acabats amb dues boles, a la manera bizantina

Als extrems dels braços verticals té sengles anelles per a poder-la penjar, mentre que als extrems dels braços horitzontals hi ha uns forats per a penjar-hi les lletres apocalíptiques. Fa 26,9 cm d’alçada i 23 cm d’amplada.

Gerro de bronze de perfil lleugerament troncocònic, molt pla

No té nansa i el cos és totalment llis. Fa 9,5 cm d’alçada i 12,7 cm de diàmetre.

Cassoleta de placa de bronze

De perfil troncocònic, amb una lleugera revora a la boca on hi ha un seguit de forats per a una tapadora o per a unes cadenetes per a poder-la penjar. Es podria tractar d’una llàntia. Té 55 cm d’alçada i 14,8 cm de diàmetre a la base.

Abraçadora amb pany de bronze

Es tracta d’una placa rectangular acabada, en un extrem, per un cercle, i a l’altre extrem, amb una xarnera que recorda la forma d’un lleó assegut. Fa 13,6 cm de llarg.

Gerret litúrgic de bronze de la sèrie anomenada copta, d’importació oriental

Fos en una sola peça, conserva la nansa. Té la base plana amb tres punts de suport i el cos, gairebé tot llis, només és decorat amb algunes ratlles fetes al torn. Fou trobat a la nau central de la basílica, prop del contracor (Palol, 1953a, pàg. 36, fig. 7). Les seves mides són: 17,4 cm d’alçada i 8 cm de diàmetre a la part més ampla.

Bronzes d’ús personal

Quadre amb els dibuixos dels bronzes d’indumentària personal trobats al poblat. Els nombres que acompanyen les peces assenyalen l’any de la troballa i la classificació.

P. de Palol

Dins aquest grup, el conjunt de plaques de cinturó és molt ric, i com ja s’ha assenyalat, foren trobades majoritàriament en les cambres d’habitació juntament amb monedes. La datació d’aquestes peces quan eren en ús és en part imprecisa, però, en canvi, es coneix el moment de la destrucció del conjunt del poblat, que fou poc després del 713, al final del regnat d’Àkhila.

Hi ha 8 peces de perfil liriforme típiques del segle VII; 2 fragments de plaques rígides calades; 2 plaques rígides llises, una de mida gran i una altra de més petita; una roda d’arnès de cavall i l’extrem d’una gran fíbula d’arc. Hi ha també, la part de l’anella d’una sivella de tipus indeterminat. Les roda d’arnès, un dels extrems de dues plaques rígides calades, la placa de cinturó rígida i la placa rígida amb l'inici de l'anella de la sivella formen un grup cronològicament anterior a la resta de bronzes descrits. Tot seguit les descriurem amb més detall:

Roda d’arnès de cavalleria, fragmentada

Segueix un esquema estrellat de cinc radis i un botó foradat sortint, al centre; la decoració es compon d’impressions de petits cercles a la vora de la roda. Es tracta d’un objecte d’ús probablement des del segle IV.

Fragment d’una gran fíbula d’arc, de plata daurada

Es tracta de l’extrem inferior de l’arc i la pala inferior romboïdal amb botons de vidre vermell a la perifèria: dos al final de l’arc, dos més també perifèrics, als angles del romb, i dos més ornant dues anelles. Al fons, hi ha un cap estilitzat. És una peça que pot datar-se al segle VI, probablement de tradició ostrogoda itàlica del tipus de Grottamarc, fins ara única a la Península Ibèrica (vegeu l’article introductori de G. Ripoll). Fou trobada sobre el mur de separació de dues habitacions. Fa 7 cm de longitud.

Conjunt de 8 plaques, totes amb sivella menys una

Procedents de diverses zones del poblat; així, l’any 1980 es localitzaren tres peces a l’àmbit o habitació II, el 1983 es trobaren dues peces, una a l’habitació VII.11 i una altra a l’habitació VII.7, i finalment, el 1984, es localitzaren dues peces més als àmbits VII.8 i VII.10.

Les plaques són de perfil liriforme, molt ben decorades amb motlle i punxó, dins el tipus ja descrit per H. Zeiss (1934). L’esquema bàsic dóna una placa dividida en tres parts. Una primera rectangular, junt a la sivella; la segona part és la central, partida en dos rectangles per un cordó i decorats simètricament. La tercera part, a l’extrem, sol tenir una forma de lira o de ronyó. La separació dels tres elements es fa amb un cordonet que sobresurt. Aquest esquema, el més elemental, correspon a dos exemplars del Bovalar (núms. 80.1 i 85.1), i es repeteix en dos altres exemplars catalans, a Pineda i a Sant Julià de Ramis (Palol, 1950a, figs. 6 i 7). Un esquema més complex és el que té la part extrema partida longitudinalment, com la resta de la placa. Una variant, que es repeteix de forma molt semblant a Empúries, és la que té dos cercles que emmarquen al centre un botó, situats al costat del petit rectangle que toca la sivella; els cercles són posats en sentit transversal. A l’extrem, porta també un cercle semblant amb un botó al mig, però de dimensions més grans. D’aquesta tipologia al Bovalar n’hi ha tres exemplars, un com el que acabem de descriure (83.1) i els altres dos sense partir longitudinalment el centre de la decoració (núms. 84.2 i 80.2). Una altra variant té la part central simètricament organitzada amb dues ales, que deixen al centre un motiu romboïdal i a la part extrema hi ha també la mateixa forma d’ales, simètriques a un eix que la divideix longitudinalment (núm. 83.2), o bé es manté el cercle de l’extrem com en els models bizantins (núm. 80.3). Finalment, hi ha una darrera placa amb tota la superfície dividida en dos quadres i, a l’extrem, hi té un cercle (núm. 84.1).

La difusió peninsular dels tipus descrits és completa, i es poden assenyalar peces semblants en tota la Hispània visigòtica tardana i, tot i que es tracta de formes molt mediterrànies, també es troben en l’àrea de les necròpolis visigòtiques de la Meseta castellana. Els exemplars a Catalunya són diversos, però és interessant constatar que les formes 83.1, 83.2 i 84.1 es troben en terres aragoneses associades, per exemple, a Santa Maria del Monte (Liera, Osca) i són molt freqüents en la col·lecció del Ròmisch-Germanisches Zentralmuseum de Mainz, procedents de la Bètica.

Extrems de dues plaques rígides calades amb la part de la sivella

L’ornamentació fa pensar que es tracta d’un element complet, tot i que no es descarta la possibilitat que estigui trencat. L’exemplar núm. 11 correspon al 88.2 i el núm. 12 fou trobat per l’arqueòleg R. Pita. No són peces freqüents al llevant peninsular, però en canvi abunden a les necròpolis de la Meseta castellana, com a Duratón o Madrona, i es daten al segle VI.

Placa de cinturó rígida, llisa i molt gastada

Cronològicament se situa a mitjan segle VI, però al poblat del Bovalar s’estava usant encara a l’inici del segle VIII.

Placa rígida amb l’inici de l’anella de la sivella, de mides molt reduïdes i fragmentada

No és un tipus gaire freqüent a Catalunya i en canvi abunda a grans necròpolis com la d’Herrera de Pisuerga (Valladolid) o la d’El Carpio del Tajo (Toledo).

Bibliografia

• Cabrol-Leclercq, 1924; Zeiss, 1934; Palol, 1950a, 78, pàgs. 73-99 i 1953b; Pita-Palol, 1972, pàgs. 385-401; Schlunk-Hauschild, 1978, pàg. 198; Palol, 1989a; 1989b, I, pàgs. 35-59 i 1990, pàgs. 137-152; Ripoll, 1993; Ripoll-Darder, 1994, I, 7, pàgs. 277-356; Ripoll, 1998.