Per lactància artificial s’entén l’alimentació de l’infant realitzada amb productes lactis que no siguin la llet de la dona. Actualment, s’utilitzen en general productes elaborats industrialment, produïts per manipulació de la llet de vaca, que es comercialitzen en forma de pols. Preparats amb l’addició d’aigua, el seu aspecte i la composició són molt similars a la llet materna i se subministren amb biberó.
L’elaboració de productes per a la lactància artificial, amb una composició química similar a la llet materna, va representar en el seu moment un progrés molt important. A partir d’aleshores, qualsevol infant podia rebre una alimentació correcta, sense haver de recórrer a una dida ni a la llet animal quan la seva mare no li podia donar mamar. Tanmateix, però, la utilització d’aquests productes es va estendre ràpidament molt més enllà dels seus objectius inicials, i van passar a ésser emprades per a alimentar infants que podien rebre sense problemes una alimentació materna. Aquesta difusió va ser afavorida per la propaganda comercial, que va induir moltes famílies a l’error de pensar que aquests productes eren més higiènics o millors que la llet materna. Així, en alguns països com ara l’Amèrica del Nord, la lactància artificial es va arribar a estendre al 80% de la població infantil. En l’actualitat, aquesta proporció s’ha reduït molt perquè els estaments i els professionals sanitaris han insistit en els avantatges de la lactància materna sobre l’artificial, per les raons indicades anteriorment.
Es considera que gairebé totes les dones poden proporcionar llet natural als seus fills. Encara que no es disposi d’estadístiques valorables, és probable que no arribin al 5% els casos en què algun trastorn mèdic fa necessari de recórrer a la lactància artificial.
Una indicació mèdica de la lactància artificial, actualment molt estranya, és que la dona pateixi d’alguna malaltia greu que podria empitjorar amb l’alletament, com ara desnutrició, psicosi o anèmia intensa. Igualment, poden resultar contraindicades per a la lactància materna les malalties infeccioses greus que la mare podria contagiar a l’infant, com ara la tuberculosi activa, la SIDA, el paludisme o la febre tifoide.
Els trastorns de la mama, com les clivelles o la mastitis, no constitueixen una contraindicació absoluta de la lactància materna. En molts casos, amb un tractament adequat i emprant determinades tècniques, la lactància es pot mantenir. Igualment, les anomalies dels mugrons, que són molt poc freqüents, es poden solucionar amb aquest tipus de dispositius.
És molt estrany que la lactància materna sigui ineficaç a causa d’una hipogalàctia, és a dir, per una producció insuficient de llet, que no arribi a cobrir les necessitats del nodrissó. En casos excepcionals, la hipogalàctia es produeix per causes genètiques i no es pot solucionar. En general es presenta a conseqüència d’alteracions psíquiques com ara cansament, preocupacions o intranquil·litat, que interfereixen en la regulació de la secreció làctia. En la majoria dels casos, la hipogalàctia pot ésser tractada eficaçment i la dona pot continuar donant el pit al seu fill si ho desitja.