Elecció i preparació de la llet artificial del nadó

En l’actualitat estan comercialitzats una gran varietat de productes especials per a la lactància artificial, que són els únics que s’han d’utilitzar per a alimentar el nodrissó. Abans de l’any d’edat no és adequat d’alimentar l’infant amb llet animal en un estat natural, encara que sigui homogeneïtzada, pasteuritzada, condensada o sotmesa a manipulacions casolanes.

Les preparacions artificials es troben comercialitzades amb diverses denominacions, com ara llet humanitzada o llet maternitzada, però la composició d’ambdues és similar. L’única denominació reconeguda internacionalment és la de llet adaptada, que indica que presenta unes característiques adequades per a l’alimentació del nodrissó.

Aquestes preparacions solament es comercialitzen en les farmàcies i es presenten, independentment de la marca comercial, en dues varietats. La llet adaptada d’iniciació o de primera edat, a l’envàs de   la qual sol figurar un 1, és la de característiques més semblants a la llet materna, i és la més adequada durant els primers mesos. La llet de segona edat, a l’envàs del qual es fa constar un 2, és de característiques intermèdies entre la humana i la de vaca. Aquesta darrera generalment es comença a donar a partir dels cinc mesos per a facilitar que l’aparell digestiu de l’infant es vagi adaptant a les característiques de la llet de vaca.

La llet es prepara afegint aigua al producte artificial, que es presenta en forma de pols. Aquesta preparació s’ha d’efectuar seguint estrictament el procés necessari perquè la llet resultant tingui les característiques adequades per a l’alimentació del nodrissó. Una preparació inadequada pot ocasionar trastorns importants que poden alterar greument la salut de l’infant.

Per a assegurar que la llet preparada no es contamini amb microorganismes és imprescindible de rentar-se bé les mans abans de manipular els estris necessaris, i bullir durant uns minuts l’aigua que s’utilitzarà. Abans de barrejar-la amb el producte, l’aigua s’ha de deixar refredar fins a una temperatura de 3°C a 40°C. A més temperatura es formen grumolls i l’infant es podria cremar.

La quantitat de llet que cal donar a l’infant en cada presa varia segons l’edat i el pes, i en general s’ajusta al que s’indica en el quadre. La proporció que cal mantenir entre les quantitats d’aigua i de llet s’indiquen sempre en els envasos del producte. Gairebé tots els productes comercialitzats actualment contenen una mesura dosificadora que correspon a la quantitat de pols que s’ha de barrejar amb cada 30 cc d’aigua. Aquesta concentració subministra unes 68 Kcal per cada 100 ml de llet preparada. Seguint correctament aquestes indicacions, s’administren a l’infant unes 100 o 120 Kcal per quilogram de pes cada dia, que és el que requereix per a cobrir les seves necessitats.

Per a efectuar correctament la dissolució cal emprar un recipient graduat en què cal posar en primer lloc l’aigua necessària i després la quantitat de llet en pols corresponent. Per a mesurar la quantitat de pols només cal emprar el dosificador corresponent a l’envàs utilitzat, ja que cada varietat de llet en pols pot tenir una densitat diferent, i per tant el volum de producte necessari canvia. La mesura dosificadora s’ha d’omplir sense comprimir i s’ha de rasar bé utilitzant un objecte pla, com ara un ganivet.

Quan ja s’ha preparat la barreja, cal posar la tetina i agitar bé l’envàs fins que no quedin grumolls. Tot seguit cal comprovar si la llet es troba a la temperatura adequada, per exemple abocant unes gotes a l’avantbraç sense tocar-lo amb la tetina. També cal comprovar que l’orifici de la tetina permet una sortida adequada de la llet. Si és així, en posar el biberó cap per avall la llet fluirà en forma de gotes seguides. Si surt en forma de doll continu, el flux serà excessiu i cal canviar la tetina. Quan les gotes cauen molt a poc a poc convé d’ampliar l’orifici, utilitzant el dispositiu adequat.