Situació
Torre de l’angle nord-oest del recinte fortificat, un dels vestigis més ben conservats de tot el conjunt.
ECSA - J. Ponsich
La vila de Bulaternera deu el seu nom al fet d’éssersituada a la vora esquerra del Bulès i a la proximitat del coll de Terranera.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 38’ 58,8” N - Long. 2° 35’ 13,8” E.
Hom hi arriba a partir de Perpinyà per la N-116, després d’haver passat Illa. (PP)
Història
El topònim actual que designa la vila apareix relativament tard en la documentació medieval. Els primers esments del lloc utilitzen la forma Bula el 1008 i el 1011, i Bula Supararia, el 1020. Són molt més tardanes les formes Bula de Terrenera (1303), B. de Terranera (1333), Bula inferiori (1435) i Bulaternera (1632). Per bé que sigui geogràficament terra rossellonesa, al vessant oriental del coll de Terranera, límit del Rosselló propi i de la vall de Conflent, el terme de Bulaternera fou agregat al Conflent pels comtes de Cerdanya, probablement des del segle IX, a causa de la seva posició estratègica. La vila va ser restituïda al comtat de Rosselló pel rei Jaume II de Mallorca el 1309. El seu castell és esmentat per primer cop com a tal l’any 1303.
Sant Miquel de Cuixà posseïa a Bulaternera importants alous des dels segles X i XI, però la senyoria fou detinguda successivament pels comtes de Cerdanya (fins el 1117), després de Barcelona, i des del 1276 pels reis de Mallorca. El 9 de gener de 1303, Jaume II, rei de Mallorca, l’infeudà a Pere de Fenollet. Onze anys després, Bulaternera fou incorporat al vescomtat d’Illa, creat pel rei Sanç a favor del mateix Pere de Fenollet el 27 de novembre de 1314. Va pertànyer a aquest vescomtat fins a la Revolució Francesa. (PP)
Recinte fortificat
En aquest poble, situat al cim d’un turó, sembla que hi havia un primer recinte, la cellera, que s’estenia a llevant de l’església i tenia una planta quadrangular (amb uns 40 m de costat; coincideix, per tant, bàsicament amb una possible sagrera) i un segon recinte que ocupava el vessant oriental del turó. Aquest clos ampli fa uns 110 m de llarg × 80 m d’ample i inclou la cellera.
D’acord amb l’estudi fet per Bayrou i Castellví, una bona part del perímetre fortificat encara és visible, com també una torre de planta circular que hi ha a l’angle nord-oest i una bestorre de flanqueig, semicircular, situada a la façana meridional. Les restes més ben conservades són a la banda occidental, prop de la torre d’angle. L’aparell, en part, és fet amb còdols, tal com és usual en les construccions d’aquesta comarca. Els merlets tenen espitlleres. S’han conservat tres portals, un que permet d’accedir a la cellera i dos de situats a cada extrem del carrer principal que travessa de nord a sud el clos fortificat. (JBM)
Castell
El castell d’aquest poble sembla que és una construcció dels segles XII o XIII, que consisteix, essencialment, en una gran torre de planta rectangular (uns 14 m × 12 m), situada a llevant de l’església parroquial actual. L’aparell d’aquesta torre és format per còdols de riu, provinents del llit del Bulès o de la Tet, col·locats en forma d’espina de peix. (PP)
Bibliografia
- Bayrou-Castellví, 1987, pàgs. 195-196.