Aquest castell, avui desaparegut, era situat segurament on ara hi ha la capella de Sant Aventí, en un petit turó a llevant del poble. Es tenen referències del lloc de Bonansa des del principi del segle XI, en què Gimar de Bonansa compareix en un instrument del monestir d’Ovarra relatiu a Calbera. Així mateix, en el cartulari d’Alaó trobem esment d’un Asnar de Bonansa com a testimoni en un altre instrument de vers el 1030. La primera referència directa del lloc data de mitjan segle XII. Aleshores el comte Arnau Mir I del Pallars Jussà reclamà a Ramon III Pere d’Erill, que havia gaudit interinament del càrrec comtal en nom seu, entre altres coses, la moneda que per valor de nou-cents sous havia arrabassat a la vall de Bonansa i a Bonansa. Un tal Pere de Bonansa, potser castlà, signà un diploma relacionat amb Montanyana l’any 1169. Podria datar d’aquest temps l’adscripció de Bonansa a la senyoria dels Erill, com es comprova l’any 1187, quan, mitjançant la resolució pactada sobre l’honor de Ramon III d’Erill, la seva filla Berenguera es va reservar la vila de Bonansa. Tal vegada, a partir d’una aliança familiar (1223), el domini de Bonansa passà als Espés. L’any 1290 Ramon d’Espés es titulava senyor del castell de Bonansa. Es tracta de l’esment més antic sobre el castell.
Després Bonansa formà part del tercer comtat de Ribagorça. El 1381 tenia 11 focs i 14 el 1495. En aquesta època surt documentada Bonansa com a cruïlla de comunicacions. S’hi cobrava el peatge d’entrada al comtat. Cal tenir en compte que Bonansa és situat en un indret molt estratègic, en una collada on es trobaven les antigues carrerades o cabaneres procedents de la serra del Cis i de la vall de Pegà, la qual cosa afavorí el desenvolupament de fires i mercats.