Situació
Absis d’aquesta església parroquial, molt transformat i sobrealçat com la resta de l’edifici.
Arxiu Gavín
L’església parroquial de Sant Cristòfol s’alça al nucli de cases, la majoria deshabitades, que formen el poble de Sirès, a 1 040 m d’altitud.
Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCG115981.
Per a arribar-hi cal agafar la mateixa pista que du a Espollà i Gavarret. Poc abans d’arribar a Espollà, cal desviar-se a mà esquerra tot travessant el barranc de Sirès. (MAF-XFG)
Història
EI primer esment del lloc de Sirès és de l’any 1186, en què Arsèn d’Espills lliurà al monestir de Santa Maria de Lavaix dos capmasos in villa Cires. Arsèn d’Espills devia estar emparentada amb la família Erill, ja que Sirès era llavors l’entitat central de la vall de Sirès, vinculada a la baronia d’Erill.
Sant Cristòfol de Sirès, dins el bisbat de Roda-Lleida, era l’església més important de la vall. Al segle XIX era matriu de les esglésies de Gavarret, Buira i Espollà. (JBP)
Església
Planta de l’església, on es manifesten les moltes modificacions que ha sofert al llarg del temps.
X. Fresneda i M.À. Font
L’actual edifici és fruit de nombroses modificacions i afegitons que han desfigurat el temple romànic original que podem datar al segle XII. Es tracta d’un edifici d’una sola nau, capçada per un absis semicircular a llevant i amb un campanar prismàtic de secció quadrada i de dos cossos al peu de l’església, sobre el mateix tram ocupat pel cor. La porta s’obre al mur sud, sota un porxo, i mostra un senzill treball als brancals i a les dovelles que formen l’arc de mig punt que la corona. Sobre la porta, un carreu presenta un crismó envoltat de quatre cercles. L’interior és cobert amb volta de canó de perfil semicircular sense interrupció des del cor, molt malmès, fins a l’absis, molt deformat i cobert amb el mateix tipus de volta. Entre les estructures afegides que més desdibuixaren l’església original cal destacar les capelles laterals que s’obren tant a tramuntana com a migjorn, i la sagristia, al sector nord-est, que està a punt de desprendre’s del cos original.
L’interior era il·luminat per una finestra oberta al mur de l’absis, possiblement d’una sola esqueixada, que ha estat cegada amb morter de ciment. També el cos inferior del campanar presenta espitlleres, que en algun moment van servir per a il·luminar el cor. Una altra obertura es localitza a una capella del sector de migdia.
Els murs perimetrals més antics són formats per filades de carreus calcaris que s’ordenen de manera més o menys regular. Aquest aparell contrasta amb les parts afegides posteriorment, on predominen els gresos vermellosos. L’exterior, nu de decoració, mostra senyals evidents del seu sobrealçament, almenys dues vegades.
L’església de Sant Cristòfol de Sirès es troba en estat ruïnós. Té una perillosa escletxa a la capçalera i l’interior ha estat desmantellat, si bé encara s’hi conserven un parell de piques. (MAF-XFG)
Bibliografia
- Puig, 1984, doc. 66, pàg. 109