Sant Bartomeu de Sirès (Bonansa)

Situació

Aspecte de les ruïnes d’aquesta capella, amb la capçalera i el mur nord de la nau, l’únic conservat.

ECSA - M.À. Font

Les ruïnes d’aquesta capella són al capdamunt del serrat de les Fogueres, que separa el barranc de Sirès del d’Espollà. És un punt enlairat amb una vasta panoràmica vers els quatre punts cardinals.

Mapa: 32-10(213). Situació: 31TCG107980.

S’accedeix a la capella a peu des de Sirès. Un corriol en fort pendent en direcció a ponent, que surt de les proximitats de l’església de Sant Cristòfol, remunta tot el serrat fins a l’església. Aproximadament hi ha 30 minuts a peu. (MAF-XFG)

Història

De la capella de Sant Bartomeu no se’n coneixen referències històriques. Depenia, com totes les esglésies de la vall, de l’església parroquial de Sant Cristòfol de Sirès. (JBP)

Església

L’església de Sant Bartomeu consta d’una sola nau, que fou ampliada posteriorment cap a l’W, la qual cosa ha fet que l’edifici actual ofereixi un aspecte allargassat molt desproporcionat. La nau culmina a llevant amb un absis semicircular i té oberta una capella al mur de migdia, afegida més tardanament, com evidencia el canvi d’aparell. El parament exterior de l’absis es troba parcialment derruït i es fa evident el rebliment intern dels murs, amb la cimentació d’argamassa de calç i sorra.

L’absis és cobert amb una volta de quart d’esfera, amb carreus de pedra tosca. La capella lateral és coberta amb volta de canó de travertí i un mateix tipus de volta cobreix la nau, en aquest cas amb carreus de gres disposats a plec de llibre.

Planta de l’església, amb la restitució dels elements ensulsiats.

X. Fresneda i M.À. Font

Al mur de migjorn, a ponent de la capella, una fornícula d’arc de mig punt revela que en aquest indret hi hagué la primitiva porta, ara tapiada; les obres d’ampliació de la nau van canviar la situació d’aquesta entrada i se n’obrí una de nova als peus de l’edifici. L’església disposa així mateix d’una finestra d’esqueixada simple oberta al centre de l’absis i una altra de doble esqueixada oberta al mur sud de la capella lateral.

Al mur de tramuntana un pedrís adossat ressegueix la part baixa del parament.

L’aparell de l’edifici es caracteritza per un predomini de carreus de gres roig poc treballats i molt irregulars, que s’alternen amb còdols de granit. L’ornamentació exterior de l’edifici es redueix a unes petites peces bisellades a cavet col·locades sota el ràfec de l’absis i que tenen continuació a la part més antiga del mur de tramuntana. Aquestes peces es retroben altre cop al mur avançat de la capella.

El teulat dels sectors més antics està format per lloses imbricades. Al sector ampliat a ponent s’amuntega sobre el paviment la teula àrab del sostre esfondrat.

Les característiques de l’església evidencien que el sector més antic, a llevant, es correspon a un edifici bastit al segle XII. (MAF-XFG)