Situació
Sector de llevant de l’església, amb l’absis i un mur adossat a l’angle sud-est que conté el campanar d’espadanya i té obert un portal d’arc de mig punt a la part baixa.
ECSA - J. Boix
L’església de Sant Quilis es troba encimbellada damunt el poble de Santa Liestra, en un estratègic monticle emplaçat a l’interior d’un meandre, a la riba esquerra de l’Éssera.
Mapa: 31-11 (250). Situació: 31TBG828891.
S’hi accedeix per la carretera C-139, de Graus a Benasc. Superat Santa Liestra i a un parell de quilòmetres, l’ermita es localitza per sobre del primer túnel. Allí mateix es pot deixar el vehicle i pujar la petita costa que porta directament a l’ermita. (JBP)
Història
Aquesta església va dependre del monestir de Santa Maria d’Ovarra, primer a través del priorat de Sant Esteve d’Aguilar. El seu primitiu titular fou sant Quirze o Quirc, del qual prové el topònim que identifica el lloc, que també fou un domini d’Ovarra. Segons el diploma de restitució dels bens de Santa Maria d’Ovarra del 1020, Ricolf i Arnau, fidels del rei Sanç III i senyors del castell de Santa Liestra, donaren a Ovarra els alous de Sant Quilis i de Sant Esteve, l’heretat de Sancto Quirico íntegra, amb terres, vinyes, horts, cases, casals i llinars, prats, pastures, aigües i cursos, i molins i molinars amb drets d’aigua a tot el terme de Santa Liestra; en canvi, “pro ista carta et pro ipso monasterio prenominato Sancti Quirici et Sancti Stephani et pro ipsos alodes quod ad ipsas ecclesias pertinent”, l’abat Galí els pagà cent sous.
La crisi político-social en què vivia el comtat de Ribagorça és patent en la carta de profiliació del 1044 que feu Fortuny Sanç de Sant Quilis, a favor de la reina Ermessenda, aportant l’església de Sant Quirze amb les cases, les vinyes i la terra que pertanyia a Sant Quirze.
Al final del segle XI el monestir de Santa Maria d’Ovarra, amb Sant Quilis, passà a dependre de l’abadia de Sant Victorià d’Assan. L’any 1119, com sigui que els homes del Solà requerien part d’una heretat de Sant Quilis, l’abat Ponç de Sant Victorià i el prior Bal la d’Ovarra sentenciaren que, segons el costum, l’home o la dona que volgués marxar d’aquest lloc ho podria fer però sols amb els seus béns mobles, mentre que l’heretat no podria ésser mai dividida, sinó que romandria sempre íntegra en poder dels habitants de les cases. L’any 1231 els senyors Arnau de Santa Liestra i Miranda, del llinatge dels Benavent, renunciaren a les exaccions il·legals que havien imposat als homes de la senyoria ovarresa a Sant Quilis.
L’any 1571 l’església de Sant Quilis fou annexada al nou bisbat de Barbastre, però els monjos de Sant Victorià n’aconseguiren la restitució dels àrbitres nomenats per Felip II (1594). Probablement al segle XVII el lloc de Sant Quilis ja era un despoblat. (JBP)
Església
És un edifici profundament transformat, especialment en la seva meitat oest i probablement en l’estructura de les seves cobertes, les quals foren refetes i sobrealçades del seu nivell primitiu.
La seva estructura és d’una sola nau, actualment coberta amb volta de canó de perfil semicircular. La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral, que com la volta absidal arrenca d’una senzilla imposta bisellada.
La porta original, paredada, d’arc de mig punt, s’obria a la façana sud i fou substituïda per la porta actual, a la refeta façana oest. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, paredada.
Les façanes són llises, llevat de la façana absidal. Aquesta disposa d’un petit sòcol, un ràfec format per una motllura bisellada i dues lesenes raconeres interrompudes a mitja alçada, que fan pensar si el projecte original no es devia resoldre de manera similar a l’absis de la pròxima església de Sant Joan de Besians.
D’altra banda, l’estructura paramental, de carreuó ben escairat i disposat molt ordenadament, també permet de situar l’església de Sant Quilis com una obra poc acurada i rústega, dins el grup d’obres dels constructors actius a la vall de l’Éssera al principi del segle XII.
L’element tipològicament més rellevant d’aquesta església és el campanar. Es tracta d’una espadanya situada en un mur adossat a l’església i perpendicular al seu angle sud-est, amb dos ulls a la part alta i un portal d’arc de mig punt a la part baixa. Estem davant d’una disposició poc usual, que retrobem en casos molt comptats, com a l’església de Sant Feliu de la Força d’Àreu, al Pallars Sobirà, o la de Sant Esteve de Tredòs, a la Vall d’Aran. (JAA)
Bibliografia
- Ibarra, 1904, doc. 25, pàgs. 47-48
- Serrano, 1912, doc. 6, pàgs. 481-482
- Martín Duque, 1965, pàgs. 26-27, docs. 35, 85,149,155,156 i 172
- Iglesias, 1985-88, vol. I/3, pàgs. 38-41