Situació
Interior de l’església mirant l’absis, avui molt malmès, precedit d’un profund arc presbiteral.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Julià és al centre del poble abandonat de Boix, al costat del pantà de Santa Anna.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG016410.
S’hi arriba per la pista que surt d’Ivars de Noguera i arriba fins a Tragó i Alberola. (JAA-MLIC)
Història
Aquesta església era la parròquia del poble i antic terme del castell de Boix. Fou una dependència de l’abadiat d’Àger, vinculació que es documenta des de la segona meitat del segle XII. Entre les esglésies subjectes a Àger que es consignen en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1179 s’esmenten les “ecclesias de Buxo cum earum pertinentiis”. En dates posteriors també es fa evident aquesta situació, que implicava que l’abat d’Àger, entre altres drets, nomenés els rectors de la parròquia. En una relació d’esglésies de l’abadiat del 1373 hi consta novament Sant Julià de Boix, de la qual depenia com a sufragània en aquells moments l’església de Santa Maria del Salgar (Llitera), situada a la dreta de la Noguera Ribagorçana, davant de Boix. Als segles següents aquesta vinculació es mantingué i encara formava part de l’arxiprestat d’Àger l’any 1783.
La parròquia de Boix fou abandonada, com tot el poble, al principi dels anys seixanta, arran de la construcció del pantà de Santa Anna. (CPO)
Església
Planta de l’església on s’observen les modificacions fetes a l’interior de l’absis per convertir-lo en un presbiteri poligonal.
J.A. Adell
És un edifici d’una sola nau, coberta per una volta de canó seguit de perfil marcadament apuntat i capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un profund arc presbiteral, en els brancals del qual es conserven dos nínxols o armaris molt ben aparellats. L’absis ha estat transformat interiorment per convertir-lo en un presbiteri poligonal, que conserva el perímetre exterior de l’absis original i part del perímetre interior al sector que era ocupat pel massís d’obra de l’altar. Aquesta reforma de l’absis devia ésser contemporània de la construcció del cor, adossat als peus de la nau, i la sagristia, avui també ruïnosa, adossada a l’angle nord-est de la nau.
Només es conserva una finestra, modificada, a la façana de ponent, on també hi ha la porta, resolta en arc de mig punt, amb les dovelles extradossades per un guardapols. En aquesta mateixa façana de ponent hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls.
Les façanes són totalment mancades d’ornamentació, llevat del ràfec, molt erosionat, que és suportat per un fris de mènsules llises.
L’aparell és format per carreus de gres, molt ben tallats i escairats, amb la superfície treballada a escoda.
La tecnologia constructiva i les proporcions dels espais interiors posen en evidència les fórmules característiques de l’arquitectura de la plenitud del segle XIII, dins els paràmetres de l’escola de Lleida, però sense la seva concepció ornamental. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- Kehr, 1926, pàgs. 479-484
- Sanahuja, 1961, pàgs. 170-171
- Vidal-Vilaseca, 1984, pàg. 607
- Fité, 1985, pàgs. 268 i 298