Situació
Vista de l’església parroquial des de la façana de ponent que conserva paraments de tipus romànic.
J. M. Masagué
Aquesta església és la parroquial de la població de Ripollet, cap del municipi, situat a l’esquerra del riu Ripoll, a la part baixa, poc abans de la confluència amb el Besòs. La vila de Ripollet forma un continu urbà amb Cerdanyola del Vallès i amb Montcada i el Masrampinyo, i es troba a 79 m d’altitud i a 6 km del cap de partit, Sabadell.
L’església presideix el nucli més antic de la població. Té unes construccions adossades, de propietat privada, que impedeixen la visió exterior de l’absis. A la part de llevant de la façana, on hi ha un portal renaixentista, s’alça, entre l’església i la rectoria, el campanar modernista.
Mapa: 37-16(421). Situació: 31TDF296945.
A Ripollet, s’hi pot arribar per la carretera i per l’autopista que enllaça Sabadell amb Barcelona i també per les carreteres que l’uneixen amb Montcada i amb Santiga. L’església parroquial és a la plaça de la Constitució, molt a prop de l’ajuntament. (LlFL)
Història
Un dels primers esments del lloc apareix citat documentalment l’any 982 com a Palacio Avuzido, en una permuta de terres que Ermengarda fa amb Joan, abat del monestir de Sant Cugat del Vallès. Amb posterioritat, entre les darreries del segle X i, sobretot, al segle XI, són molt freqüents els documents que per una o altra raó fan referència al nom antic de Ripollet, citat correntment com a Palatio Avuzid o amb d’altres variants, totes recollides al cartulari de Sant Cugat del Vallès.
L’església de Sant Esteve, tot i haver-n’hi testimoni documental el 986, en un precepte del rei Lotari, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tots els seus béns, no figura esmentada com a parròquia fins l’any 1066, en una escriptura d’establiment emfitèutic que l’abat Andreu de Sant Cugat fa a favor de Sicardis i els seus fills; segons aquest document l’abat, entre d’altres peces de terra, els en cedeix una que era situada “...infra termine et parrochia S. Stephani de Rivopullo...”. Anys més tard, el testament de Berenguer de Ripoll, datat el 1145, deixa entreveure que en aquell moment s’efectuen reformes en el temple, ja que, segons expressa l’acta testamentària, llegà “...ad opera s. Stephani de Rivopullo II morabetinos”.
Al llarg dels segles XII i XIII (1118, 1124, 1156, 1218, 1233, 1240, 1242) són nombroses les escriptures de donacions i vendes efectuades per particulars a favor dels abats de Sant Cugat, sobre terres, alous o altres béns situades a la parròquia de Sant Esteve de Ripollet, la qual és esmentada ja en els documents del segle XIII amb l’apel·latiu de Ripolleto, precedent de l’actual.
A través de la documentació citada és evident que el monestir de Sant Cugat del Vallès posseí des d’antic béns al lloc de Ripollet, els quals anava augmentant al llarg dels anys per successives donacions, compres o deixes testamentàries. Totes aquestes propietats foren confirmades l’any 1234 pel rei Jaume I, però el lloc consta que era de jurisdicció reial.
L’actual església de Sant Esteve, tot i ser bastida damunt l’estructura romànica del temple antic, de planta de creu llatina, conserva escassos vestigis d’aquella època, pel fet que ha sofert nombroses modificacions i ampliacions a través del temps. Tanmateix, la façana ponentina, on s’obre una porta d’estil renaixentista, mostra un parament de tipus romànic i també manté l’absis, encara que amagat en part per les cases adossades al voltant. (RVR-MLIR)
Església
L’església de Sant Esteve de Ripollet és, avui, un edifici de tres naus amb un absis que encapçala la nau del centre. D’aquestes naus, l’única que ens interessa és, precisament, aquesta nau central, la qual ens defineix l’edifici originari com d’una sola nau, orientada de ponent a llevant, amb absis semicircular. Les altres dues naus van ser afegides posteriorment; tanmateix, per a ampliar la del costat de migdia es va aprofitar un pòrtic o galeria existent en aquest costat. La planta d’aquesta nau té la forma d’un rectangle força regular i és coberta amb una volta de canó seguit generada per un arc apuntat. Hom hi intueix una planta de creu llatina que no hem pogut constatar. L’absis té la planta semicircular i és cobert per una volta de quart d’esfera. Aquest va a parar a la nau, que és més ampla, mitjançant un doble reclau que forma un curt tram de nau cobert amb volta de mig punt.
La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. Aquest fet ha causat la desaparició de tot rastre de finestres o de porta. De tota manera, l’existència d’un pòrtic davant el mur de migdia fa pensar en la possibilitat que l’accés primitiu fos, com s’esdevé molt sovint, per aquest mur i que una de les arcades l’hagués substituït.
Al centre del mur de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada i l’arc de mig punt.
L’aparell dels murs d’aquest edifici és visible únicament per la part exterior, i només les parts que corresponen a obres posteriors. Interiorment, queda visible només l’aparell de l’absis; aquest és fet de pedra de mida mitjana i cara aplanada, disposada en filades horitzontals força regulars; la volta és feta amb palets de riu disposats en forma de semicercles concèntrics; la mida dels palets és inferior a la de la pedra de la resta del mur.
L’aparell dels murs que considerem en principi posteriors és molt semblant al de l’absis, però tot fa pensar que és el resultat de restauracions i rehabilitacions d’aquest temple.
D’una primera determinació cronològica, en resultarien una nau i un absis del segle XII, amb una ampliació de la nau pel costat de tramuntana conjuntament amb una torre i un pòrtic al costat de migdia que segurament no seria anterior al segle XV. (JMaM)
Bibliografia
- Rius Serra, I-III, 1945-47, docs. 486, 649, 843, 872, 874, 961,1006,1291, 1317, 1324, 1362 i 1373
- Palau, 1984, pàg. 55