Castell del Villar (Sant Feliu de Codines)

Situació

Torre medieval adossada a un antic casal senyorial ara convertit en masia.

Rambol

La torre de planta circular del castell del Villar i altres construccions que van pertànyer a aquesta fortificació actualment formen part de les dependències d’una masia. El mas fortificat s’alça més avall, però a no gaire distància, de la població de Sant Feliu de Codines, al vessant d’una muntanya.

Mapa: L37-14(364). Situació: 31TDG326160.

Des de Sant Feliu de Codines cal agafar la carretera de Bigues. Després de fer uns centenars de metres, cal girar a l’esquerra i seguir durant poc tros una pista de terra.

Història

L’actual masia del Villar era una antiga casa forta, esmentada ja el 1007. Propietat dels cavallers cognominats del Villar o Desvillar, que emparentaren amb la família Montagut, avui encara conserva una magnífica torre datada del segle XII, dins d’un casalot gòtic, ampliat el 1648 i reformat posteriorment a l’època modernista. Davant del mas es conserva la capella dedicada a santa Maria, l’existència de la qual remunta també al segle XII.

Castell

De l’antic castell que hi havia hagut en aquest indret del Villar, després convertit en casa forta i finalment en masia fortificada, actualment es pot veure sobretot una torre de planta circular. Uns murs adjacents, que pertanyen a la masia, també podien haver pertangut a les dependències de la torre o sala del castell.

La torre té un diàmetre aproximat, a l’exterior, de poc més de 5 m i una alçada d’uns 14 m. A l’interior hi ha dos espais. Un d’inferior, que ocupa parcialment el sector més baix de l’edifici, cobert amb una falsa cúpula, amb un forat al mig. En l’espai superior s’obre la porta (i una obertura foradada més o menys modernament que permet d’accedir-hi des de la teulada del mas) i diverses espitlleres. La porta, força alta amb relació al nivell actual exterior del sòl, és acabada amb un arc de 6 dovelles, damunt les quals hi ha un segon arc fals. Tanca aquest espai superior una segona cúpula que té una obertura més o menys lateral que permet d’accedir al cim de l’edifici.

Els murs de la torre són fets amb carreus lleugerament escairats que fan uns 15 cm d’alt per uns 30 cm de llarg.

Entre la torre i els murs de la masia hi ha un petit pati en forma de L. Alguns dels murs de la casa que donen a aquest pati sembla que deuen ésser també d’època romànica. S’hi veuen diverses portes tapiades. Una, situada a uns 2,5 m del sòl actual, és acabada amb un arc format per 12 dovelles i una altra acaba amb un arc compost de pedres col·locades en forma de plec de llibre. Així mateix, cal assenyalar que algunes de les parets interiors de la masia tenen un gruix de més d’1 m, fet que fa pensar que podien pertànyer a antigues construccions del castell, després aprofitades.

La torre de planta circular correspon a una construcció del segle XI (o com a màxim del començament del segle XII), exemple molt ben conservat i típic de les torres de castell catalanes d’aquesta època. D’altra banda, les restes de la fortificació (que formava el castell o casa forta) segurament podrien arribar a ésser identificats entre els murs de la masia adjacent.

Bibliografia

  • Buron, 1989, pàg. 271