Situació
Aspecte exterior de la façana del mas.
ECSA - J. Bolòs
Casa de pagès d’origen medieval situada en un petit serrat, a ponent del poble i del castell de Gelida.
Mapa: 36-16(420). Situació: 31TDF049882.
Des de Gelida, hem d’agafar la carretera que porta a Sant Sadurní d’Anoia. Havent sortit del poble, pocs centenars de metres més enllà, en el veïnat anomenat actualment de Cal Parenostres, veurem a mà dreta un trencall doble; el camí inferior, un camí carreter, hi porta. (JBM)
Història
No tenim, ara per ara, cap referència històrica documental sobre aquest mas, tot i que per la seva tipologia constructiva hom pot deduir que la seva existència és força dilatada en el temps. No es pot descartar la possibilitat que un bon rastreig en les fonts documentals de la comarca donés un resultat positiu per a obtenir algunes dades històriques del seu passat més remot. Tanmateix, també hi ha la possibilitat que mai no hagués generat documentació pròpia, ni tan sols referencial. (MLIR)
Mas
Planta del sector d’aquest mas considerat d’època romànica.
J. Bolòs
Aquest mas medieval és un edifici de planta rectangular (fa, a l’interior, 9,2 m de llarg, de nord a sud, per 4 m d’ample), amb una alçada que oscil·la entre els 5 i els 5,8 m. La teulada resta inclinada d’est a oest. El gruix dels murs és de 65 cm. Són fets, a la part baixa, amb pedres i a la part alta, a partir dels 90 cm, amb tàpia.
A la paret de ponent, a uns 2 m del mur septentrional, hi ha la porta d’entrada, a peu pla. Una mica més cap al sud hi havia una obertura, potser una espitllera, actualment tapada. La porta és acabada amb un arc de mig punt format per 9 dovelles de 50 cm d’alt, fetes amb una pedra fàcil de treballar. Aquesta porta té una amplada de 117 cm i una alçada de 197 cm.
L’espai interior, d’uns 36 m2, segurament devia restar repartit en dos nivells; una petita escaleta permetia de pujar al pis superior. Al nivell inferior sembla que, a l’angle sud-oest, hi havia la llar de foc.
En una segona etapa es construí un altre edifici igual a aquest, adossat al costat oriental; es degué aprofitar la paret est del vell edifici com a paret central del nou habitatge. En aquest cos afegit, tanmateix, l’aiguavés era d’oest a est. Encara més tard, ja en època moderna, s’annexà un altre cos a la banda septentrional d’aquestes dues construccions adossades.
La datació d’aquest edifici, certament força notable, és difícil. A causa de la simplicitat del seu arc, la porta recorda més la d’edificis d’època romànica, que no pas la de cases de pagès fetes cap als segles XV o XVI. Malgrat això, tampoc no podem rebutjar totalment la possibilitat que fos feta ja als darrers segles medievals. Amb relació a l’ús de la tàpia que s’hi fa, és interessant el paral·lelisme que podem establir amb d’altres construccions d’aquesta comarca o bé, més aviat, per exemple, amb els habitatges del poble rònec de l’Esquerda, a Osona (Adell, 1982, pàg. 349).
Tipològicament, aquest edifici, un mas isolat, és molt diferent del que estem acostumats a trobar a la zona pirinenca, no tan sols per la utilització de la tàpia, sinó per la seva organització interna, en especial pel fet que hi ha dos nivells diferents, amb un trespol de separació entremig. En aquesta comarca, però, hom pot trobar, també, en d’altres llocs, habitatges pagesos fets amb 2 o 3 pisos diferents (vegeu, per exemple, els de can Ximet, prop d’Olèrdola, que hem datat a l’alta edat mitjana). (JBM)