Situació
Vista de les escasses restes que assenyalen el seti d’aquesta antiga fortalesa.
ECSA - J. Bolòs
Restes d’un castell situat al cim d’un turó, sobre el congost que separa la població de Pontons de la plana del Penedès. S’alça a poca distància de l’església de Sant Joan de la Muntanya.
Mapa: 35-16(419). Situació: 31TCF769853.
Anant de Torrelles de Foix a Pontons, al quilòmetre 8,1 (1 km abans d’arribar al poble de Pontons), surt a mà esquerra una pista que porta a una masia, des d’on, per darrere, s’agafa un corriol que, en uns 15 minuts, ens portarà a l’església. Des de darrere de l’església surt un camí ample que ens permet d’accedir amb facilitat al cim del turó. (JBM)
Història
Cal indicar que s’esmenta un castell nou i un altre de vell al terme de Pontons, segons la interpretació d’un document del 1067. El castell de Pontons devia ser el nou, i el vell caldria situar-lo probablement a l’antiga quadra de Maspontons, cosa no gaire raonable.
El primer document trobat fins ara que esmenta aquest castell és del 996, quan Hug de Cervelló adquireix els castells de Montagut, Querol i Pinyana. En aquesta venda són citats els castells de Vilademàger, Celma, Albà i Pontons. El castell era de domini comtal i el 1067 va ser cedit en feu a Guillem Bernat d’Òdena. Posteriorment el feu passà als Castellvell. L’any 1111 Guillem Ramon de Castellvell, i el seu germà Dorca, prestaven jurament de fidelitat a Ramon Berenguer III per aquest castell entre d’altres. Poc després, el 1121, Guillem de Castellvell va encomanar els castells d’Òdena i Pontons a Ramon d’Òdena, donant-li la meitat del domini i reservant-se ell l’altra meitat i el complet domini del castell de Castellvell.
Guillem d’Òdena, senyor de Pontons, va intervenir directament en les lluites civils del principi del segle XIII i signà el 1217 la constitució de Pau i Treva a Vilafranca.
El 1271 el castell de Pontons passà a ésser propietat del monestir de Santes Creus, amb tota jurisdicció, gràcies a la venda que li feren els marmessors de Ramon Guillem d’Òdena. La venda del castell i el lloc de Pontons a Santes Creus fou confirmada pel rei Pere III el Cerimoniós el 1363. El terme de Pontons fou del monestir de Santes Creus fins a l’abolició de les senyories al segle XIX. (SLIS)
Castell
El castell era format bàsicament per una torre de planta circular i per un ampli recinte, que sembla que s’estenia sobretot per la banda meridional del pujol. Al costat nord, un vall poc profund defensava el pas per aquesta banda menys abrupta.
Actualment, podem veure restes molt reduïdes d’una gran torre. Tenia uns murs amb un gruix de 285 cm; només es conserven, a la part meridional, amb una alçada màxima d’1,5 m. Per les seves mides, però, podem imaginar que originàriament tenia una alçària propera —o fins i tot superior— als 20 m. El fet que fos tan alta permet de comprendre la quantitat de pedres que hi ha amuntegades al seu voltant.
És feta amb carreus de mida mitjana (per exemple, 15 cm d’alt per 30 cm de llarg), poc treballats, units amb morter de no gaire bona qualitat.
Al costat meridional de la torre surt un mur que té un gruix de 210 cm i una longitud d’uns 17 m (els 6 primers tapats per les pedres provinents de l’enderroc de la mateixa torre). Aquest mateix mur, a tocar de l’espadat, es desvia cap a l’est, ran del límit de la part superior del turó. El podem seguir uns 10,3 m.
Tot i que amb les escasses restes que s’han conservat és difícil de dir alguna cosa, en principi, podem datar aquest important castell cap al segle XI. (JBM)
Bibliografia
- Miret i Sans, 1910, pàg. 266
- Pedemonte, 1929, pàg. 103
- Miquel i Rosell, 1945, vol. i, pàssim
- Els castells catalans, 1971, pàgs. 685-691