Aquest castell, avui desaparegut, presidia el poble de Riudoms. La seva localització exacta és desconeguda, però segurament es trobava prop de l’església parroquial de Sant Jaume. La construcció d’aquesta fortalesa anà vinculada a la repoblació del lloc a mitjan segle XII. El 17 de juny de 1150, el príncep Robert, la seva dona Agnès i llur fill Guillem feren donació del lloc a Guerau Pere, als seus germans I fills, amb l’obligació de bastir un castell del qual Robert pagaria dos terços de les despeses i la resta, el feudatari, que esdevindria castlà del terme. Aquesta donació, però, va fracassar i per això el 24 de gener de 1151 el príncep Robert d’Aguiló, la seva muller Agnès i el seu fill Guillem atorgaren el lloc de Riudoms, en el territori de Tarragona, a Arnau de Palomar, amb el pacte que hi alcés un castell i repoblés el terme. El castell seria pagat a mitges entre les dues parts, i Arnau de Palomar tindria la meitat de la fortalesa i dels drets que se’n derivessin en lliure i franca possessió i l’altra meitat en feu dels Agulló, sempre sota l’alt domini de l’arquebisbe. Després de l’expulsió de la família Aguiló, Riudoms depengué de la mitra i del rei en condomini.
Diversos documents de la darreria del segle XIII parlen del castell. Cal destacar l’única descripció que se’n fa, datada l’any 1292, transcrita i publicada per E. Gort. Segons aquesta descripció, la fortalesa disposava de dues portes i murs exteriors, barbacana i vall. A la part sud del castell hi havia uns arcs, probablement porxos, anomenats arcs inferiors. Això fa pensar que hi havia uns altres porxos a la part contrària, per on es podia accedir al celler. Sobre aquest es trobava l’aula o sala del castell.
A la mort de l’arquebisbe Bernat d’Olivella, el 1287, aquest Instituí en el seu testament unes capellanies a l’església catedral de Tarragona. Per al seu manteniment deixà uns diners que els seus marmessors van invertir en la compra de la castlania i el feu de Riudoms al castlà, que en aquell moment era Berenguer de Puigverd. Això es produí el 3 de gener de 1290. El rei confirmà aquesta compra el 6 de febrer del mateix any.
Durant dos anys, els marmessors del testament de Bernat d’Olivella, Ramon d’Anglesola i Bernat de Ribes, actuaren com a senyors de Riudoms, però el 1292, a causa dels deutes, vengueren el castell al capítol de la catedral de Tarragona per 42 000 sous. El paborde n’aportà 32 000 i el cambrer 10 000.
El paborde i el cambrer van prendre possessió del castell el 5 de desembre de 1292 I acordaren concedir a l’arquebisbe, Rodrigo Tello, la meitat del castell amb les seves pertinences. El castell restà partit en dues meitats amb un mur mitjancer que les separava i amb una porta individual per a cada part.
Aquesta situació s’acabà al gener del 1293, quan l’arquebisbe va cedir al capítol determinats drets en canvi de fer-se amb la part del castell I dels seus drets corresponent al capítol. Des de llavors i fins al segle XIX l’arquebisbe fou senyor de Riudoms.