Les primeres referències que verifiquen l’existència del castell del Codony són testimoniades arran de la concòrdia que signaren els Claramunt i els Cardona amb el rei Alfons I i l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls l’any 1175, i que fou ratificada per aquests darrers, el 1177, amb l’obligació de bastir una muralla entorn del castell i la vila del Codony. També n’hi ha notícia en el testament de Ramon de Guàrdia, marit de Saurina de Claramunt, atorgat al juliol del 1205; en aquest el testamentari conferí al seu fill el castrum de Codonno junt amb d’altres castells.
L’esment d’aquest castell sovintejarà en la documentació durant el segle XIII; així, per exemple, apareix esmentat en la concòrdia de l’any 1229 feta entre Guillem de Claramunt i Guillem de Cardona en la qual figura referit com a castrum meum Coctano. Més enllà d’aquestes dates, però, s’esvaeixen els indicis castellers del Codony i prenen força els de Perafort i Puigdelfí.
Hom desconeix la situació exacta d’aquest castell, les restes del qual són inexistents; se sap, però, la localització de la primera església, fossar i poble vell —dels quals tot just es conserven algunes parets mig enrunades—; aquest despoblat és situat prop de l’actual pont del Codony, entre el Francolí i l’últim tram del torrent dels Garidells. Tenint en compte les referències documentals, hauríem de situar, aleshores, el castell del Codony dins l’àmbit d’aquest indret.
Localitzat en una zona que desenvolupà una cultura neolítica important i alhora una profunda romanització, el castell del Codony s’enclavava en una gran comarca que dugué el mateix nom i que comprenia terres a banda i banda del Francolí. Des dels actuals municipis de Perafort i el Catllar per una banda, fins als del Milà, la Masó, el Rourell, Vilallonga, el Morell, la Pobla de Mafumet i part de Constantí per l’altra. En alguns documents la identificació d’aquest territori entre el riu Gaià i el Francolí es fa per mitjà del binomi Codony-Montoliu, utilitzant Montoliu per a referir-se a les terres properes al Gaià i Codony per a les més meridionals d’ambdós costats del segon riu. Amb la colonització, iniciada cap a mitjan segle XI, les extenses terres del Codony quedaren sota el domini simultani de diversos senyors, el primer dels quals fou Guillem de Claramunt, i tot seguit els Cardona, Cervera, Aguiló i l’arquebisbe tarragoní. També el monestir de Santes Creus fou donatari del Codony, com ho prova la carta de donació de l’any 1160 feta pels diversos consenyors del terme. Aquest complex comandament va donar lloc a una sèrie de problemes jurisdiccionals, els quals s’intentaren solucionar amb diversos acords bilaterals. Així, per exemple, la ja esmentada renúncia dels drets dels Cardona sobre els Claramunt, una venda dels drets dels Aguiló feta a l’arquebisbe i finalment una concòrdia entre els Cervera i l’arquebisbe. Aquest fet provocaria, a més, amb el temps, el desmembrament del terme del Codony, l’aixecament de castells i futures viles i l’abandonament i el reagrupament d’altres, cas aquest darrer que seria el del Codony.
Després de la mort d’un Guillem de Claramunt, arran de la conquesta de Mallorca, i resolts una sèrie d’afers testa menta ris, va quedar com a senyor principal i inqüestionable del terme l’arquebisbe, que confià la direcció del lloc a diversos castlans, que d’una manera successiva governaren el Codony en nom del prelat tarragoní. Considerat durant molts anys com un lloc de les faldes de Tarragona, el seu nucli de població fou traslladat a la darreria del XIV o al principi del XV més al nord per raons encara desconegudes.
No es tenen dades sobre els senyors o castlans que governaren el Codony durant el segle XIII; les primeres notícies són del segle XIV: el 1309, quan foren cridats els barons de la terra per a prestar homenatge de fidelitat al nou arquebisbe. Guillem Rocabertí, Arnau de Ribes era senyor del castell erigit al Codony. Els Ribes acabarien reunint sota el seu govern, a més de la castlania del Codony, la de Perafort i Penallonga.
El castell del Codony formava part de la venda de castlanies i jurisdiccions que feu el rei Joan I a l’arquebisbe Ènnec Vallterra el 1391.
L’any 1467, durant la guerra de la Generalitat contra Joan II, en temps de l’arquebisbe Pero de Urrea, una descendent i hereva dels Ribes donà els tres llocs, el Codony, Perafort i Penallonga, als canonges i al capítol catedralici de Tarragona, reservant-se l’usdefruit mentre ella visqués. A partir d’aquest moment, fou el capítol el senyor del Codony, situació que es mantingué fins al principi del segle XIX, data de prescripció de les senyories.