Situació
Torre de planta rectangular molt malmesa que centra l’ampli recinte d’aquest castell.
ECSA - J. Bolòs
Castell situat al cim d’un turó, sobre el poble de l’Albiol, en un dels contraforts meridionals de les muntanyes de Prades. Hi ha una bona panoràmica sobre el Camp de Tarragona.
Mapa: 33-14(445). Situació: 31TCF399688.
De la carretera C-240 que va de Reus a Alcover surt la que porta fins a l’Albiol. Des de les darreres cases de la part de dalt del poble surt un corriol que mena, en pocs minuts, fins al castell. També s’hi pot anar per l’antic camí que surt de la carretera, a uns centenars de metres del poble. (JBM)
Història
La conquesta i el repoblament del terme de l’Albiol, indret possiblement d’origen sarraí, s’esdevingué pocs anys abans de la caiguda de Siurana (1153-54). La primera referència del castell és del 20 de juny de 1158, que l’arquebisbe Bernat Tort i Robert d’Aguiló donaren el lloc de l’Albiol a Joan de Martorell perquè hi construís una fortalesa i la posseís en feu de l’església de Tarragona. Posteriorment, el 25 de juny, el comte Ramon Berenguer IV va ratificar aquesta donació. En aquest document consta que Joan de Martorell era ardiaca del capítol de la catedral de Tarragona. El 6 d’octubre de 1164, d’acord amb el paborde, l’arquebisbe Hug de Cervelló, confirmà a Joan de Martorell la possessió en feu del castell i lloc de l’Albiol.
Una donació reial, feta cap al 1187, confirmà la plena possessió de la mitra del poble i el terme de l’Albiol, en concedir el rei Alfons I la jurisdicció d’aigües, herbes i prats del lloc a l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls. Aquest donà els delmes i les primícies al capítol de la seu de Tarragona i la resta de drets a Guerau d’Avinyó, el qual commutà el seu cognom pel d’Albiol, per tal que posseís el castell i altres honors en feu per l’església, segons consta a l’escriptura datada el 23 d’agost de 1194.
Dalmau d’Albiol, descendent de Guerau, i la seva muller Berenguera vengueren l’any 1209 les seves possessions i els drets a l’Albiol al paborde Ramon de Santllorenç, i d’aquesta manera la senyoria del lloc passà a mans de la pabordia, fins a l’extinció d’aquesta dignitat canonical l’any 1412, data en què passà a ser senyoria del cambrer.
Un episodi en què es veié involucrat el castell i lloc de l’Albiol, juntament amb altres del Camp és el plet que mantingué la reina Sança, un cop quedà vídua del rei Alfons I, amb l’arquebisbe. La reina Sança reclamava uns drets que tenia, per raó del seu matrimoni, sobre l’Albiol, la Riba i Mont-roig del Camp. Aquest plet es resolgué el 8 d’abril de 1198, i els drets de l’Albiol i la Riba restaren per a l’arquebisbe i els de Mont-roig per a la reina Sança fins a la seva mort, moment en què tornaren a l’arquebisbe.
Per notícies posteriors se sap que el castell de l’Albiol fou fortificat de nou durant la guerra civil del segle XV i que fou enderrocat després de la guerra dels Segadors. (RMG)
Castell
Planta del castell, a escala 1:400, on es mostra la situació dels elements que l’integraven, corresponents com a mínim a tres èpoques diferents d’edificació.
J. Bolòs
Les restes actualment visibles del castell de l’Albiol són formades per una torre de planta rectangular, per dos edificis annexos i per un recinte ampli que inclou diverses bestorres i torres de flanqueig. Aquest conjunt de fortificacions no fou pas fet en un mateix moment; com ja veurem, almenys hi hagué tres etapes constructives diferents.
L’edifici més antic, que podem considerar que era la torre mestra, és una construcció de planta rectangular, situada al punt més alt del planell on es va construir aquest castell. Té a l’interior una longitud —de NE a SW— d’uns 6 m de llarg (dels quals només 4,5 m són evidents) i una amplada de gairebé 3 m. Els seus murs, a peu pla, tenen un gruix de 100 cm; a partir del primer pis fan 20 cm menys. Actualment, aquest edifici té una alçada de 5,5 m, repartits entre un nivell de peu pla i un pis superior. A l’interior hi ha diversos forats o traus que travessen el mur d’un costat a l’altre.
Aquestes parets, a la part baixa, són formades per carreus poc o molt escairats, de mides diverses (per exemple, de 15 cm d’alt per 30 cm de llarg, però també de 30 cm per 45 cm), units per morter de calç. A la part alta, l’aparell constructiu és més irregular, format per pedres més petites; segurament aquesta part superior fou afegida posteriorment (potser a causa d’haver-se mig ensorrat l’edifici original).
Un dels sectors més vistents del recinte fortificat del castell.
ECSA - J.J. Menchón
Uns 12,5 m cap al nord d’aquesta torre, hi ha una altra construcció, que per les seves característiques també pot ésser identificada com una torre. Té una planta lleugerament rectangular. Fa, a l’interior, 4,35 m de llarg per 3,50 m d’ample. El gruix dels seus murs és de 110 cm. Actualment, les parets, a la cara interior, només tenen una alçada d’uns 2,5 m; a l’exterior algunes es conserven, però, amb uns 4 m d’alt. Aquests murs són fets amb uns carreus més treballats i sobretot més grans que els de l’altra torre (per exemple, fan 30 cm d’alt per 45 cm d’ample). Segurament el que es conserva només correspon a l’espai inferior, de peu pla, de l’edifici. A l’angle oest de la construcció hi ha un únic permòdol, que segurament correspon al trespol del primer pis. D’acord amb el gruix de les parets, aquesta espècie de torre podia haver estat encara molt més alta.
Uns 10 m cap a l’est de la torre principal, descrita més amunt, hi havia una nau, coberta amb una volta possiblement apuntada. Tenia una planta rectangular. Feia uns 7 m de llarg per uns 4,5 m d’ample. Actualment resta mig colgada sota la bardissa. D’acord amb les característiques del seu aparell constructiu, aquesta edificació segurament fou feta en un moment més tardà que les altres dues.
A tot el voltant del planell on s’alcen aquestes tres construccions hi havia una muralla. Les mides d’aquest planell clos rere les muralles són d’uns 70 m de llarg per uns 55 m d’ample. D’acord amb les característiques dels trams de murs que s’han conservat, sembla feta tota ella en un mateix moment. Al llarg del seu perímetre, veiem quatre bestorres quadrangulars i una torre de forma circular.
A la banda sud-est del recinte hi havia, sota la muralla, el portal d’accés, on acabava el camí que hem hagut de seguir per a pujar fins al castell.
El gruix de la paret d’aquesta muralla és força regular, uns 110 cm. Segurament la seva alçada variava d’un lloc a un altre. En molts llocs era superior als 3 m. El mur era fet amb pedres no gaire grans, de formes poc o molt irregulars, col·locades, però, en filades. Als caires, les pedres eren més treballades. Hi havia així mateix nombroses espitllieres, com podem veure, per exemple, al pany de mur del sud-oest. El sector on aquesta muralla és més malmesa és precisament el del sud-est, on hi havia el portal d’accés, i a la banda on hi ha el poble.
Al mig del pany de mur del nord-est hi havia una torre de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,4 m i amb unes parets amb un gruix de 90 cm. Actualment, gairebé només en resten els fonaments; devia ser, però, força més alta. A l’extrem nord d’aquest mur hi havia una bestorre amb una amplada, a dins, de 2,4 m. Els seus murs laterals sobresurten cap a l’interior de la línia marcada per la muralla. Segurament hi havia una altra bestorre molt semblant a la banda nord-oest del recinte. Encara en veiem dues més, una al llenç de mur del sud-oest i l’altra a l’angle meridional del clos de muralles.
En principi, com hem dit, podem distingir almenys tres o quatre moments constructius diferents. En un primer moment es degué construir la torre mestra i potser un petit annex al cim del turó, del qual només se n’intueix l’existència a terra, al costat de la torre. Aquest moment inicial pot ésser datat cap al segle XII. Potser és d’un segon moment l’edifici que hi ha al nord d’aquesta torre, que pot ésser datat cap al segle XIII, tot i que les mides dels seus carreus, en especial a la cara exterior, siguin sorprenents. Finalment, en un tercer moment, al mateix segle XIII o ja al segle XIV, es degué ampliar la torre, es degué fer l’edifici situat a l’est d’aquesta torre i possiblement les muralles que envolten el conjunt. Aquestes muralles, però, potser són posteriors, fruit de les obres fetes al castell al segle XV. (JBM)
Bibliografia
- Morera, 1897, vol. I, pàgs. 449, 461 i 801
- Font i Rius, 1969-83, vol. I(I), doc. 109, pàgs. 161-162
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 131-137
- Fort - Anguera, 1985, pàgs. 35-36
- Buron, 1989, pàg. 70
- Massó - Ramon, 1989, pàgs. 161-164.