Situació
Vista de la mola de Colldejou, al cim de la qual hi ha restes d’antigues construccions i habitatges, en part reutilitzats com a cledes per al bestiar.
ECSA - J. Bolòs
A l’altiplà de la mola de Colldejou hi ha restes d’unes possibles construccions actualment en part reutilitzades com a cledes per al bestiar.
Mapa: 33-18(472). Situació: 31TCF213531.
Des de molt a prop del Coll Roig, que separa el terme de Colldejou i la comarca del Priorat, surt un camí ben senyalitzat (GR-7-3) que en poc més d’una hora porta fins al cim de la mola. Un cop al planell, es passa pel costat d’una fortificació feta en època contemporània i d’una bassa i s’arriba a un turó on hi ha diverses cledes. (JBM)
Història
La mola de Colldejou era coneguda a l’edat mitjana amb el nom de Montjou. L’indret formà part de la baronia d’Escornalbou mercès a una donació que rebé la canònica de Sant Miquel d’Escornalbou l’any 1203. (CPO)
Nucli urbà
Al cim de la mola de Colldejou hi ha un petit altiplà, situat a uns 900 m d’alçada, amb una longitud d’1,5 km i una amplada de 0,5 km. Aquest planell resta envoltat d’uns notables cingles per quasi tot arreu, que fan que la mola esdevingui una fortificació natural. Hi ha un pujant per on passa el camí que va al coll Roig i un altre camí d’accés a l’anomenat Portell de les Processons, que baixa directament al poble de Colldejou.
Aquest planell serveix de lloc de pastura. A causa de la seva importància estratègica, a l’extrem oriental, l’indret més elevat, en època contemporània, s’hi feu una fortificació. A més, al centre d’aquest altiplà hi ha restes de diverses construccions d’èpoques diverses, en bona part destinades al bestiar.
Els elements més visibles actualment en aquest lloc són dues cledes amb les parets que dibuixen una planta arrodonida. Si ens hi fixem més detingudament ens adonem, però, de l’existència d’altres elements constructius que poden fer pensar en un origen més antic. Amb tot, cal dir ja d’entrada que les restes conservades són molt reduïdes i els indicis molt minsos i molt desdibuixats pel temps. Aquestes restes són les següents:
A la banda est, la menys protegida i plana, s’endevina l’existència d’un vall longitudinal, tanmateix molt desgastat per les activitats que s’hi han fet i pels anys. Al costat del vall s’endevina l’existència d’un mur amb una amplada de prop d’1 m. L’existència d’aquesta muralla s’endevina en tot el perímetre d’una espècie de quadrat que fa uns 35 m en tots quatre costats. A més, al sector oriental —el menys alterat— podem distingir l’existència d’un possible mur que talla el jaciment d’est a oest, a uns 21 m del mur meridional. Dins l’espai que resta clos entre aquest mur i la paret sud, hi ha diversos clots que han de correspondre a cambres de possibles habitatges abandonats i enderrocats fa molts anys. En principi, pel poc que s’ha conservat sembla que aquests habitatges tenien una planta quadrada i una amplada de poc més de 3 m. És, però, difícil d’assegurar gaires coses. Al sector occidental del clos, la construcció de les cledes, fetes segurament aprofitant les mateixes pedres dels possibles antics habitatges, fa que no quedi cap resta de les construccions originals.
Amb el que s’ha conservat no podem anar gaire més enllà en els nostres raonaments. Com es desprèn de la descripció que hem fet, els elements més interessants de tot el conjunt són els clots que podem suposar que eren habitatges, tal com trobem en altres llocs (Toló al Pallars Jussà, Milany al Ripollès, el Tejó a la Cerdanya, etc.). També l’existència d’un vall, tot i que molt desgastat, fa suposar que hi havia, en aquest lloc, alguna cosa més que unes cledes per al bestiar. A l’hora de fer suposicions també cal assenyalar el fet que prop seu hi hagi una bassa, actualment arreglada per al bestiar. Sigui com sigui, podem suposar que en època medieval hi havia algun lloc de poblament, possiblement temporal, en aquest indret. De fet, en podem valorar la importància com a lloc de refugi, especialment en moments d’inseguretat, i també la importància com a indret de pastura, en certes èpoques de l’any. (JBM)