Situació
Petita estructura del sector sud del conjunt, que defensava l’entrada a la fortalesa.
ECSA - EECG
Aquest castell és situat en un cim, a la serra de Comaverd, a la zona de muntanyes que fan de límit entre la plana del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà. A sota, al vessant de llevant, hi ha el poble abandonat de Selmella.
Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF612871.
Des del Pont d’Armentera cal agafar la carretera que porta a Selmella. Després d’haver fet uns 5 km, a mà esquerra surt una pista que passa pel costat d’una casa de pagès i a continuació s’enfila fins al cim de la muntanya, fent la volta per la banda de ponent. Al cap d’uns 3,5 km, el camí passa pel costat del castell. (JBM)
Història
La primera notícia referent al castell de Selmella és de l’any 1012, que surt esmentat en un document en el qual Hug de Montagut o de Cervelló pledejà amb Borrell, bisbe de Vic, i el seu oncle Sala, per raó de la propietat del castell. Hug al·legà que el seu pare, Ansulf de Gurb, va aprisiar el territori, i que temps després el seu germà Amat havia edificat un castell en el lloc anomenat Atonel. Amat morí decapitat quan els sarraïns assetjaren i prengueren el castell (segurament una referència a la ràtzia d’Almansor de l’any 985). Hug heretà el castell de Selmella del seu germà i d’aquella feta ja havien passat trenta anys. Aquesta controvèrsia es resolgué a favor d’Hug de Cervelló. Posteriorment, el 1018, el mateix Hug cedí als seus fills Bonfill, Alemany, Gerbert i Humbert diverses terres i possessions situades en els termes dels castells d’Olèrdola, Selmella, Casserres, Montagut i Querol. Concretament, el castell de Selmella el llegà al seu fill primogènit Bonfill. D’aquest el castell passà al seu germà Alemany i al llarg dels segles XI, XII i XIII restarà en mans dels Cervelló, tot i que el monestir de Santes Creus anà adquirint importants drets sobre el castell i el terme de Selmella a partir de la segona meitat del segle XII.
Un fill de Guerau Alemany IV de Cervelló, de nom Bernat, donà lloc a una línia secundària dels Cervelló, que seran feudaters o castlans de Selmella i que s’extingiran al segle XIII. El 1182 apareix documentat Guillem de Selmella, el qual s’anomena fill de Bernat Guerau de Cervelló, en una venda feta al monestir de Santes Creus dels drets que ell posseïa en diversos indrets dins del terme de Selmella. EI mateix any Guillem de Pontils va vendre a l’esmentat cenobi la meitat del castell de Selmella amb totes les seves pertinences i la quadra de Conill. Aquesta donació fou refutada per la vídua i els fills de Guillem de Pontils, els quals pledejaren amb el monestir, fins que el 1221 s’efectuà una sentència per la qual es confirmà la donació feta l’any 1182.
El 1193, en testar, Guerau Alemany V de Cervelló, de la línia principal, llegà el castell de Selmella al seu fill, Ramon Alemany.
Al llarg de tot el segle XIII s’aniran incrementant els drets del monestir sobre el terme de Selmella gràcies a donacions de fidels i a adquisicions fetes a particulars. El 1203 Ramon Alemany de Cervelló, senyor del terme, cedí al cenobi de Santes Creus una propietat a prop de Fontscaldetes dins del terme de Selmella. El 1256 és Guillem de Selmella el que donarà al monestir de Santes Creus tots els drets que ell posseeix dins del terme de Selmella.
Segons el fogatjament de l’any 1365 aquest castell continuava essent propietat dels Cervelló. Posteriorment, al segle XVII, consta que era de la família Armengol. A mitjan segle XIX aquest castell ja es trobava arruïnat. (EPF)
Castell
Planta del castell.
EECG
Al castell de Selmella hi ha dues construccions defensives, separades entre elles uns 10 m. Al nord-est, hi ha un edifici allargat. Fa, a l’interior, uns 31 m de llarg, per uns 11 m d’ample. Resta compartimentat, per envans, en diversos àmbits: un a l’extrem nord-est i tres o quatre a la banda occidental. Les parets perimetrals, en alguns trams corbes, tenen un gruix d’uns 90 cm. Les més ben conservades són les de la banda meridional. Són fetes amb carreus de mida mitjana. En algun tros es pot veure un opus spicatum. Amb tot, en principi, cal datar molts d’aquests elements constructius en una època romànica tardana o ja en època gòtica.
Al sud-oest d’aquesta construcció, n’hi ha una altra, que, en planta, té forma de L i és situada al costat d’unes roques grans. Hi veiem un cos oriental lleugerament rectangular, actualment obert, però, per la banda nord, on hi devia haver l’entrada. Fa, a l’interior, uns 5,40 m de llarg per 4,50 m d’ample. Al costat de ponent d’aquesta construcció s’obre un altre cos més reduït (fa 3,85 m per 3,60 m, sempre amb mides interiors). L’alçada total d’aquest edifici és de 6,8 m; a 4,7 m hi ha un relleix. En el nivell superior, veiem diverses espitlleres (a l’interior fan 50 cm d’alt per 20 cm d’ample), a la banda meridional i a l’oriental del cos oriental. El gruix dels murs oscil·la al voltant dels 90 cm. És fet amb carreus ben treballats, de mida mitjana (30 cm d’alt per uns 40 cm de llarg, per exemple). Aquestes construccions, al nord, eren tancades segurament per una arcada i eren defensades per les mateixes nombroses roques del lloc. Cal pensar que fou fet en un moment tardà dins del romànic, bé que pugui tenir uns precedents més remots.
Davant d’aquest segon edifici, a la banda oriental, a uns 5 m de la seva paret est, aprofitant una roca prominent, veiem diversos forats rectangulars, destinats a suportar una estructura de fusta (fan 35 cm per 20 cm) i, així mateix, hi veiem l’encaix aplanat, fet a la roca i destinat a suportar un mur que resseguia l’espai que hi havia entre els diversos forats.
Aquestes dues construccions, d’acord amb la planta dels edificis i amb les característiques de l’obra conservada, cal pensar que foren fetes cap al segle XII o, fins i tot, al segle XIII. Molt probablement, primer es construí la fortificació superior i després l’edifici inferior. Tot això no impedeix, evidentment, que en aquest indret no hi hagués hagut abans un altre castell. (JBM)
Bibliografia
- Morera, 1897, vol. I, ap. 5, pàgs. III-IV
- Udina, 1947, doc. 7, pàgs. 7-8, doc. 160, pàgs. 162-163, doc. 203, pàg. 201, doc. 220, pàgs. 216-217, doc. 252, pàgs. 248-250, doc. 287, pàgs. 284-285, doc. 313, pàgs. 312-313, doc. 369, pàgs. 368-370 i doc. 381, pàgs. 382-383
- Rius, 1945-47, vol. III, doc. 1196, pàgs. 329-331
- Iglésies, 1962, pàg. 85; 1963b, pàg. 15
- Els castells catalans, 1971, vol. III, pàgs. 526-535
- Fort i Cogul, 1972, pàgs. 87-96
- Buron, 1989, pàgs. 21-22.