La història d’aquest castell està íntimament lligada a la del terme veí de Ferran. Formà part del comtat de Berga i els seus primers senyors coneguts són els Cervera, que tenien el lloc pels comtes de Cerdanya. Entre el 1068 i el 1095, Hug Dalmau de Cervera, juntament amb la seva muller i el seu fill, prestà jurament al comte de Cerdanya pel castell de Malacara i altres termes veïns. El castell de Caramala és esmentat entre les possessions del comtat de Berga en el testament del comte de Cerdanya Guillem Ramon I del 1094.
Sembla que del castell sorgí una família de castlans cognomenada Malacara, documentada des del 1128, any en què Pere de Malacara signà un conveni entre Ramon de Llavinera i Pere de Riner. Nombrosos altres documents parlen d’aquesta família. Ramon de Malacara va rubricar el 1195 un document de Guillem de Guàrdia, fill de Ramon de Cervera.
Al final del segle XIII el terme havia passat als Cardona, però el vescomte Ramon Folc el cedí en feu al castlà Ramon de Montalbà. El 1348 el castell era dels Rabinat i més tard, al segle XV, passà als Sescomes, senyors del lloc el 1616, any en què el castell fou destruït per ordre del virrei duc d’Alburquerque. En aquest moment consta que el rei tenia la jurisdicció criminal del terme de Malacara.
L’any 1628 els Riquer van esdevenir els senyors del lloc i van procedir a la reconstrucció de la fortalesa, que va perdre gairebé tots els elements anteriors. Al final del segle XIX els Riquer traspassaren el castell als Triter-Regàs.