Santa Maria de Guissona

Església

L’actual parròquia de Santa Maria de Guissona té l’origen en un priorat canonical. Guissona fou conquerida als musulmans pel comte Ermengol II d’Urgell i pel bisbe Ermengol d’Urgell, que incorporaren el lloc a la diòcesi i al comtat d’Urgell. El primer document que proporciona notícies de la vila de Guissona és la sentència del 1024 d’un judici sobre unes aprisions de terres i llocs que es discutien el bisbe Ermengol i Guillem de Lavansa. Per aquest document es coneixen els termes primitius de Guissona. No es parla de l’existència de cap església, però és possible entreveure que ja hi havia una comunitat religiosa, perquè entre els testimonis signa Miró, fill d’Ot de Rubió, clergue de Guissona. La presència d’una canònica a Guissona comença a ser ben confirmada a partir del 1037. En el testament del bisbe Eribau del 1040 són esmentats explícitament els clergues de Guissona. La comunitat canonical de Santa Maria de Guissona ja estava perfectament organitzada el 1060, quan el prior Arnau i Ramon Bofill van convenir a repartir-se una vinya entre aquest i la canònica.

A partir d’aquest moment apareix l’església de Santa Maria de Guissona com a cap d’altres parròquies de la plana, subjectes a la canònica. Són també sovintejades les donacions de terres que s’hi fan, com la de Trasilà, que el 1069 donà una peça de terra a la casa de Santa Maria “que est sita baselica atque fundata ecclesia in locum vocatum Gissona”.

Per la publicació sacramental del testament de Bernat de Transuer del 1092, se sap que en aquesta església hi havia un altar dedicat a sant Ermengol, on es juraven els testaments.

La consolidació definitiva de la canònica es produí amb la consagració de l’església de Santa Maria de l’any 1098, feta pels bisbes Ot d’Urgell, Folc de Barcelona i Ponç de Roda. Moltes parròquies de la Segarra, com Sant Guim, la Prenyanosa, Tarroja, Concabella o Pelagalls, apareixen com a subjectes a la canònica. La dotació del 1098 fou confirmada pel papa Urbà II el 1099.

El 1130 tenim notícia de l’ingrés a la cannonica de Santa Maria de Guissona d’Arnau, fill de Miró Tort i de la seva muller Ermessenda, els quals la dotaren, entre altres béns, amb els delmes que tenien al terme de Fluvià.

En el seu testament del 1141, Bonadona, muller de Ramon Gilabert, féu una donació per a l’obra de Santa Maria de Guissona. Priors documentats al segle XII són Arnau (1133, 1147), Guillem (1157, 1158), Ramon (1181, 1186) i Guillem de Claret (1195, 1199).

La canònica augustiniana de Guissona, filial de la canònica d’Urgell, fou secularitzada durant el segle XIII. Al segle XV esdevingué col·legiata secular i amb aquesta condició perdurà fins al segle XIX.

L’actual edifici de Santa Maria de Guissona, d’estil neoclàssic, fou començat a construir el 1774 i s’enllestí el 1800, i comportà l’enderrocament de l’antic temple romànic.

Acta de consagració de Santa Maria de Guissona (15 de setembre de 1098)

Els bisbes Ot d’Urgell, Folc de Barcelona i Ponç de Roda, en presència dels comtes d’Urgell i de Pallars, consagren l’església de Santa Maria de Guissona davant d’una multitud de nobles, clergues i laics. Li confirmen tots els béns que ja posseïa i els que li són donats en aquesta ocasió.

"Anno ab incarnatione Domini nostri Ihesu Christi MXCVIIII, indicione VI, epacta XXVI, concurrente III, ciclo solari V decemovenali, XVII kalendas octobris dedicata est ecclesia in honore Beate Marie virginis apud Gissonam a glorioso pontifice Oto Urgellensi, qui secum abuit duos episcopos, Fulconem Barchinonensem, Poncium Rotensem. Hii venerandi presules sancteque Trinitatis cultores sub eiusdem Deifice Trinitatis figura et nomine, ut prefixum est, prescriptam ecclesiam in honore beate semperque virginis Dei et hominis matris sacrarunt, adstante utriusque sexus populorum non minima multitudine, cum nobilissimis principibus Ermenguado Urgellensi et Artallo Paliarensi et cum maxima parte ex collegio cannonicorum sedis. De nobilioribus citra regionis Urgelli et nostratibus omnes pene adfuerunt et quidam illorum de suis possessionibus ecclesie cultoribus profuturis perpetim obtulerunt, scilicet, Raimundus Bernardi Fluviani, Guilelmus Bernardi de Tapioles, Bernardus Eralli, Poncia de Grada et suos filios, Arnallus Guilaberti de Salent, Mironus Yaucperti de Sancti Martini. Radulfus Guislamar de Alantorn, Guilla de Sanauga cum filiis cuis, Bernardus Ecardi cum matre sua, Mironus Arnalli de Conchabela aliorumque multorum tam nobilium et ceterorum, quorum nomina recensere nobis longissimum est. Predicti ergo pontifices, cum assensu et laudamento supra scriptorum virorum, prefatam ecclesiam in alodio et castro Sancte Marie sedis Urgelli dedicaverunt et cimiterium sexaginta passuum ei constituerunt. Terminos quoque parrochie prenotate ecclesiae istos constituerunt et voluerunt esse: ab oriente primus in términos de Taltevull, sive de Bechfret et de Santo Guillelmo. Secundus autem ab australi parte in terminos de Zlor sive de Torroga sive in Sadao; ab occidente in terminos de Conchabella sive in Espallarges; a septemtrionali autem parte in terminos Floreiags, sive in terminos Sanauge. Igitur nos supradicti pontífices constituimus atque confirmamus ecclesie prenotate omnes suos decimos et primicias et universas oblaciones et defunctiones et cimiterium que exient vel exire debent infra predictos terminos, scilicet, de Gissona, de Vilamur, de Fluvia, de Belvedi, de Turrefacta, de Foradmicho, de Tappioles, de Rubiol, de Guardasiveniunt, de Valtalada, de chastel Radulf, de Maiabehcs, de Choschonosa, de Claret, de Morana, de Nidal, de Sancto Martino, de Grada, de Ratera, de Vilagrassa; hec et omnia que inantea Deo largiente adquirere potuerit, ita ut [nem]o [christia]norum ex his aliquid possit aufere ñeque in proprium ius valeat revocare. Et divina fulti auctoritate precipimus et sub vinculo excomunicacionis et anatemate obligamus, ut inter spatium predicti cimiterii nullus audeat inqetare vel sacraria infringere vel aliquam violenciam facere. Sed cuncta que habet vel ea que subtus in hac dote a fidelibus Dei data sunt ei in pace prossedeat; vel ecclesias quas hodie damus ei et confirmamus, que sunt extra terminos de Gissona, ipsam videlicet de Todela et de Sancto Guillelmo et de Prinonosa, et ipsas que sunt aud erunt infra quadram de Gissona et usque ad Castellum Asinis, scilicet eclesiam de Torroga et de Sadao cum suis sufraganeis, ecclesiam de Concabella et de Guannalor et de Pelaga[ll]s et de Spaiarges et de Montroi et de Velveder et de Cunil et de Riu de Ovellas et de Figerosa et de Lucano et de Alted et de Claresvals et de Agilela et de Spigol et de Barbenc et de Yvarc et ipsas que deincebs ulterius dante Deo ut dictum est, infra predictum spatium facte fuerint. Et insuper donamus nos ipsam decaniam de Balagario usque ad castrum de Pugalt, quomodo ascendit de rivo Meritario et vadit in latus usque ad episcopatum Ausonensem.

Donaria vero que timentes Dei ei dederunt in hac dote hec sunt. Raimundus Bernardi decimum de omni dominico suo quod habet in Fluvia et una pecia de terra. Gerallus Guitardi et uxor eius Poncia et filii eorum, scilicet Berengarius Geralli et Raymundus Geralli et Bernardus Geralli et Guilelmus Geralli et Sanctia, quod habent totum suum decimum de omni eorum dominico quod habent et inantea habuerint in Grada et in Ratera et in eorum terminis et in omnibus suis propriis hominibus quos abent et inantea ipsi aut posteritas illorum habuerint in predictis castris. Mir Yocbert de Sancto Martino cum matre sua alia pecia de terra. Mir Ramon de Fluvia alia pecia de terra. Ramon Ricer alia pecia de terra. Bernad Bliger cum filio suo Petro suum decimum de Grada et de Vilamur et de Fluvia. Ramon Arnal et Mir Arnal suum decimum de Rubiol. Bernad Guillem suum decimum de Rubiol. Arnal Sinfre suum decimum de Prinonosa. Guillem Asalid suum decimum de Fluvia. Guillem Ramon et Pere Ramon suum decimum de Prinonosa. Ramon Aianrig cum mulier sua Casaplena suum decimum de Fluvia. Pere Gilabert pecia I de terra. Bernad Guifre et Guillem Guiffre de Riber cum mulier sua Eicolina suum decimum de Turrefacta. Guitard Ollemar de Agremont hominem I. Guilla de Sero cum filiis Raimundus et Poncius de Sero uno homine in Paredsaltes, nomine Arnallus Sendredi et mulier eius Eg, cum omnia que habent vel habere debent in quadra de Arnal Trasver qui iam fuit, ab integrum sine ulla retinencia. Guillelmus de Fluvia suum decimum. Berenger Guillem de Belvedi cum patre suo suum decimum de Belvedi. Guillem Bernad cum matre sua Ermesen de Torroga suum decimum de omni suo dominico de Belvedi. Ramon Berenger [Sancto] Guillelmo suum decimum de omni suo dominico de Sancto Guillelmo et de omni nutrimento de sua domo. Onisclo de Malades pecia I de terra. Bernad Ecard cum matre sua homine I et pecia I de terra. Gombal Giscafre pecia I de terra. Pere Guitard pecia I de terra. Guillem Adalbert cum fratre suo pecia I de terra. Bertran Od cum muliere sua suum decimum de Grada. Guillem Bernad de Tapioles pecia I de terra. Pere Oliba de Rubiol pecia I de terra. Mir Arnal de Concabella condamina I. Geral Ollomar suum decimum de Fluvia. Arnal Guilabert de Salent et mulier sua suum decimum de Grada ad lumen Sancte Marie. Ramon Yocpert et sua mulier suum decimum de Talarn. Arnal Guitard Dezfiter suum decimum de Foratmicho. Ug Ademar pecia I de terra et alia de vinea. Bernad Ollovi de Vilamur pecia I de terra. Bernad Ramon de Talteul suum decimum de Prinonosa. Guillem Adalbert de Guardasiveniunt cum mulier sua et filio suo Petro pecia I de terra que est a Fluvia. Arnal Bernad de Montclus et mulier eius Lobaca suum decimum de Montroi et de Cestero. Bernad Eneg de Palaol pecia I de terra iuxta terminum de Guardasiveniunt. Guillemus Yocpert de Rubiol suum decimum de omni suo dominico de Rubiol. Et Berengarius Bernad de Talteul cum sua matre I perna in Rubiol que facit Bernad Onofre. P. Gilabert suum de Prinonosa decimum.

Nos igitur supradicti pontifices ex parte Dei omnipotentis et beate Marie semper virginis et beatorum Petri et Pauli apostolorum principis, ex auctoritate etiam aliorum sanctorum apostolorum omniumque simul sanctorum, monemus et prohibemus omni populo christiano ne de his que hic inserta sunt, voto fidelium ecclesie Gissone oblata, aliquid auferre, diminuere vel tollere non presumat, vel que actenus possedit vel que iuste inantea dante Deo adquisierit. Si quis, quod non credimus, maligno spiritu infiatus contra nostram hanc concessionem voluerit contraire, hunc ex parte Dei omnipotentis et supradictorum sanctorum vetamus et excomunicamus et anatematizamus usque ad dignam satisfacionem deveniat. Obedientibus autem et nostre ecclesie Gissone benefacientibus sit salus et pax et peccatorum remissio et superne hereditaris adquisitio, amen.

Odonis, gratia Dei episcopus Urgellensis, qui hoc firmo +. Fulcho, Barchinonensis episcopus, qui hoc confirmo +. Poncius, Rotensis episcopus, qui hoc confirmo +. Sig+num Berengarii Bernardi, archidiachoni. Sig+num Petri Mironis, archidiachoni. Sig+num Berengarii Raimundi, archidiachoni. Sig+num Mironis Raimundi, sacriste. Sig+num Petri Poncii. Sig+num Baronis Baronis. Sig+num Poncii Bernardi. Sig+num Ermengaudi, gratia Dei comitis Urgelli. Sig+num Artalli, comitis Paliariensis. Sig+num Raimudi Bernardi. Sig+num Guillelmi Bernardi de Tapioles. Sig+num Bernardi Eralli. Sig+num Geralli Guitardi. Sig+num Poncie, uxoris eius. Sig+num Berengarii Geralli; sig+num Raimundo Geralli; sig+num Bernardi Geralli; sig+num Guillelmi Geralli; sig+num Sancie, filiorum Geralli Gitardi et Poncie. Sig+num Arnalli Gilaberti de Salent. Sig+num Radulfi Guislamar. Sig+num Guille de Sanaugia cum filiis suis. Sig+num Bernardi Ecard. Sig+num Mironis Arnalli de Conchabela. Sig+num Raimundi Berengarii de Sancto Guillelmo. Sig+num Arnalli Bernardi de Montclus. Sig+num Lobaca. Sig+num Raimundi Arnalli. Sig+num Mironis Arnalli, fratris eius. Sig+num Berengarii Guillelmi de Belvedi. Sig+num Raimundi Aianrig. Sig+num Casaplena. Sig+num Guillelmi Petri de Sadaone. Sig+num Dalmacii Guitardi de Luca. Sig+num Geralli Ollemar. Sig+num Arnalli de Sanauia.

Ollegarius Terrachonensis archiepiscopus subscripsit. Petrus, Dei gratia Urgellensis episcopus +. Sig+num Bernardi, Urgellensis episcopi. Bernardus + Roigerii, episcopi.

Petrus sacerdos rogatus scripsi sub die et anno (signatura manuscrita) quo supra."

[O]: perdut.

A: Còpia del segle XII: ACU, consagracions d’esglésies, núm. 32.

a: Marca: Marca hispanica sive limes hispanicus, París 1688, ap. CCCXXII, cols. 1209-1212.

b: Coy: Sort y comarca Noguera-Pallaresa, Barcelona 1906, ap. I, pàg. 247, ex a.

c: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell), vol. I (1978), doc. 75, pàgs. 162-165, ex A.

d: Baraut: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), la Seu d’Urgell 1986, doc. 79, pàgs. 173-176, ex A.

_______________________________________________________________________________________________________________

Traducció

"L’any mil noranta-vuit de l’encarnació de nostre Senyor Jesucrist, indicció sisena, epacta vinti-sisena, tercer cicle solar, cinquè dinoval, el dia dissetè de les calendes d’octubre, fou consagrada a Guissona una església en honor de Santa Maria verge, pel gloriós bisbe d’Urgell, Ot, que tenia amb ell dos bisbes, Folc de Barcelona i Ponç de Roda. Aquests venerables bisbes, imbuïts del culte a la Santa Trinitat, simbolitzant la mateixa Trinitat de Déu i en nom seu, consagraren l’esmentada església en honor de la benaurada i sempre verge Mare de Déu i de l’home, tal com ja s’ha dit, en presència d’una gran multitud de gent de tots dos sexes, junt amb els molt nobles prínceps Ermengol d’Urgell i Artau de Pallars i amb la major part del capítol de canonges de la seu. Els nobles de la regió de l’Urgell i relacionats amb nosaltres hi eren gairebé tots i alguns d’ells feren donació d’algunes de les seves possessions als futurs servidors de l’església, com, per exemple, Ramon Bernat de Fluvià, Guillem Bernat de Tapioles, Bernat Erau, Ponça de Gra i els seus fills, Arnau Gilabert de Sallent, Miró Jausfred de Santmartí, Radulf Guislamar d’Alentorn, Guilla de Sanaüja amb els seus fills, Bernat Ecard amb la seva mare, Miró Arnau de Concabella i altres moltes persones nobles o d’altres categories els noms de les quals ens fóra molt llarg de ressenyar. Així, doncs, els esmentats pontífexs, amb el consentiment i l’aprovació dels barons sobreescrits, consagraren l’esmentada església en l’alou i el castell de Santa Maria de la seu d’Urgell i li assignaren un cementiri de seixanta passes. Fixaren també els termes de l’esmentada parròquia i volgueren que fossin aquests: en primer lloc, a llevant, fins als termes de Talteüll, Vicfred i Sant Guim; en segon lloc, a migjorn, els termes del Llor, Tarroja i Sedó; a ponent, els termes de Concabella i les Pallargues; a tramuntana, els termes de Florejacs i els termes de Sanaüja. Així, doncs, nosaltres, els pontífexs esmentats, assignem i confirmem a l’església sobredita tots els seus delmes i les seves primícies, totes les oblacions, les defuncions i els drets de cementiri que surten o han de sortir dins els esmentats termes, o sigui, de Guissona, de Vilamur, de Fluvià, de Bellvei, de Torrefeta, de Foratmicó, de Tapioles, de Rubiol, de Guarda-si-venes, de Valltallada, de castell Radulf, de Mallabecs, de Cosconosa, de Claret, de la Morana, de Nial, de Sant Martí, de Gra, de Ratera, de Vilagrassa; aquests béns i tots els que d’ara endavant pugui adquirir amb l’ajuda de Déu, de manera que cap cristià no pugui treure’n res ni invocar-hi cap dret de propietat. I revestits amb l’autoritat de Déu obliguem sota el vincle de l’excomunió i ordenem amb l’amenaça de l’anatema que dins l’espai del cementiri esmentat ningú no gosi causar cap pertorbació, ni incomplir els deures sagrats ni fer-hi cap mena de violència. Sinó que tot el que posseeix i tot el que li hagi estat donat pels fidels mitjançant aquesta dotació ho posseeixi en pau; les esglésies que avui li donem i confirmem que es troben fora dels termes de Guissona, la de Tudela, la de Sant Guim i la de la Prenyanosa, les que hi ha o hi hagué dins la quadra de Guissona fins a Castelldans, o sigui, l’església de Tarroja i la de Sedó amb les seves sufragànies, l’església de Concabella, la de Golonor, la de Pelagalls, la de les Pallargues, la de Mont-roig, la de Bellver, la de Conill, la de Riudovelles, la de Figuerosa, la d’Altet, la de Claravalls, la d’Aguilella, la d’Espígol, la de Barbens, la d’Ivars i les que d’ara endavant es constitueixin amb l’ajuda de Déu, tal com s’ha dit. I a més li concedim el deganat de Balaguer fins al castell de Pujalt tal com puja des del riu Meritario i va cap a un cantó fins al bisbat d’Osona.

Les donacions que li han fet en aquesta dotació les persones temoroses de Déu són aquestes. Ramon Bernat, el delme de tota la seva dominicatura que té a Fluvià i una peça de terra. Guerau Guitard, la seva esposa Ponça i els seus fills, o sigui, Berenguer Guerau, Ramon Guerau, Bernat Guerau, Guillem Guerau i Sança, tot el delme de tota la seva dominicatura que tenien i tindran després a Gra i Ratera i en tots els seus termes, amb tots els seus homes propis que tenien i que tindran en el futur, i els descendents d’aquests, als castells esmentats. Mir Josbert de Santmartí, juntament amb la seva mare, una altra peça de terra. Mir Ramon de Fluvià, una altra peça de terra. Ramon Riquer, una altra peça de terra. Bernat Bliger, junt amb el seu fill Pere, el seu delme de Gra, de Vilamur i de Fluvià. Ramon Arnau i Mir Arnau, el seu delme de Rubiol. Bernat Guillem, el seu delme de Rubiol. Arnau Sinfre, el seu delme de la Prenyanosa. Guillem Asaliu, el seu delme de Fluvià. Guillem Ramon i Pere Ramon, el seu delme de la Prenyanosa. Ramon Enric, amb la seva esposa Casaplena, el seu delme de Fluvià. Pere Gilabert, una peça de terra. Bernat Guifré i Guillem Guifré de Riber amb la seva esposa Eicolina, el seu delme de Torrefeta. Guitard Ollemar d’Agramunt, un home. Guilla de Seró, junt amb els seus fills Ramon i Ponç de Seró, un home de Paretsaltes anomenat Arnau Sendred i la seva esposa Eg, amb totes les coses que tenen o han de tenir a la quadra d’Arnau Trasver, difunt, tot íntegrament i sense cap retenció. Guillem de Fluvià, el seu delme. Berenguer Guillem de Bellvei, junt amb el seu pare, el seu delme de Bellveí. Guillem Bernat, junt amb la seva mare Ermessenda de Tarroja, el seu delme de tota la seva dominicatura de Bellvei. Ramon Berenguer de Santguim el seu delme de tota la seva dominicatura de Sant Guim i de tot el proveïment de casa seva. Oniscle de Malades, una peça de terra. Bernat Ecard, junt amb la seva mare, un home i una peça de terra. Gombau Giscafred, una peça de terra. Pere Guitard, una peça de terra. Guillem Adalbert, junt amb el seu germà, una peça de terra. Bertran Ot, junt amb la seva muller, el seu delme de Gra. Guillem Bernat de Tapioles, una peça de terra. Pere Oliba de Rubiol, una peça de terra. Mir Arnau de Concabella, una coromina. Guerau Ollomar, el seu delme de Fluvià. Arnau Gilabert de Sallent i la seva muller, el seu delme de Gra per fer llum a Santa Maria. Ramon Jospert i la seva muller, el seu delme de Talarn. Arnau Guitard Desfiter, el seu delme de Foratmicó. Hug Ademar, una peça de terra i una altra de vinya. Bernat Olloví de Vilamur, una peça de terra. Bernat Ramon de Talteüll, el seu delme de la Prenyanosa. Guillem Adalbert de Guarda-si-venes, amb la seva muller i el seu fill Pere, una peça de terra que hi ha a Fluvià. Arnau Bernat de Montclús i la seva muller Lobaca, el seu delme de Mont-roig i de Sisteró. Bernat Ènyec de Palou, una peça de terra al terme de Guardasi-venes. Guillem Jospert, el delme de tota la seva dominicatura de Rubiol. I Berenguer Bernat de Talteüll, junt amb la seva mare, un pernil que fa Bernat Onofre a Rubiol. P. Gilabert, el seu delme de la Prenyanosa.

Nosaltres, doncs, els esmentats pontífexs, de part de Déu omnipotent, de la benaurada Maria sempre verge, de sant Pere i sant Pau, prínceps dels apòstols, i també per l’autoritat dels altres sants apòstols i alhora de tots els sants, advertim i prohibim a tot el poble cristià que ningú no gosi agafar, disminuir ni prendre res de totes les coses que aquí s’han esmentat, que han estat ofertes per donació dels fidels a l’església de Guissona, ni de les que ara té ni de les que adquirirà en el futur amb l’ajuda de Déu. Si algú, cosa que no creiem, inspirat per l’esperit indigne, volia anar contra aquesta nostra concessió, l’excloem, l’excomuniquem i l’anatematitzem de part de Déu omnipotent fins que no arribi a una digna indemnització. En canvi, aquells que se sotmetin a la nostra església de Guissona i l’afavoreixin, que tinguin salut, pau, el perdó dels pecats i assoleixin l’herència celestial, amén.

Ot, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, que ho signa. Folc, bisbe de Barcelona, que ho confirmo. Ponç, bisbe de Roda, que ho confirmo. Signatura de Berenguer Bernat, ardiaca. Signatura de Pere Miró, ardiaca. Signatura de Berenguer Ramon, ardiaca. Signatura de Miró Ramon, sagristà. Signatura de Pere Ponç. Signatura de Baró Baró. Signatura de Ponç Bernat. Signatura d’Ermengol, comte d’Urgell per la gràcia de Déu. Signatura d’Artau, comte de Pallars. Signatura de Ramon Bernat. Signatura de Guillem Bernat de Tapioles. Signatura de Bernat Erau. Signatura de Guerau Guitard. Signatura de Ponça, la seva muller. Signatura de Berenguer Guerau; signatura de Ramon Guerau; signatura de Bernat Guerau; signatura de Guillem Guerau; signatura de Sança, fills de Guerau Guitard i de Ponça. Signatura d’Arnau Gilabert de Sallent. Signatura de Radulf Guislamar. Signatura de Guilla de Sanaüja junt amb els seus fills. Signatura de Bernat Ecard. Signatura de Miró Arnau de Concabella. Signatura de Ramon Berenguer de Santguim. Signatura d’Arnau Bernat de Montclús. Signatura de Lobaca. Signatura de Ramon Arnau. Signatura de Miró Arnau, el seu germà. Signatura de Berenguer Guillem de Bellveí. Signatura de Ramon Enric. Signatura de Casaplena. Signatura de Guillem Pere de Sedó. Signatura de Dalmau Guitard de Lluçà. Signatura de Guerau Ollemar. Signatura d’Arnau de Sanaüja.

Oleguer, arquebisbe de Tarragona, ho subscriu. Pere, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell. Signatura de Bernat, bisbe d’Urgell. Bernat Roger, bisbe.

Pere, sacerdot, ho he escrit a petició el dia i l’any abans esmentats."

(Traducció: JBS)