Situació
Part de llevant d’una torre cilíndrica de grans dimensions, l’únic element conservat d’aquest antic castell.
ECSA-J. Bolòs
Les restes del castell de Gàver, al costat de l’antiga església parroquial de Santa Maria, són damunt un petit turó al peu del qual s’estenen les poques cases d’aquest poble. Entre aquestes i el castell hi ha un gran fossat, de deu metres d’amplada, que aïlla la fortificació per la part oriental, la més accessible.
Mapa: 34-14 (361). Situació: 31TC652171.
Gàver és a poc més d’1 km al sud-est d’Estaràs per la carretera LV-1005, que, venint de Sant Ramon, va cap a l’estació de Sant Guim. (JRG-DRR-JIR-JMT-XSB)
Història
El castell de Gàver formà part en els seus inicis del comtat de Berga o marca del comtat de Cerdanya. L’any 1015 ja s’esmenta el valle Gavar, com a terra de frontera amb els sarraïns en el document de donació de Calaf, Calafell i Ferrera. Pocs anys més tard, el 1035, el comte Guifré de Cerdanya va llegar al seu fill Bernat el comtat de Berga amb la seva marca i els castells de Castellfollit de Riubregós, Pujalt, Portell, Gospí i Gavar. Aquesta és la primera referència directa al castell de Gàver.
Els comtes de Cerdanya devien cedir en feu el castell de Gàver al vescomte de Cardona. En el seu testament de l’any 1086, Ramon Folc de Cardona llegà el castell de Gàver amb els seus termes a la seva muller Ermessenda i al seu germà Folc.
Al segle XII els Cervera apareixen com a senyors del castell. Ho prova el fet que en el testament sacramental de Guillem Dalmau de Cervera jurat el 1133 s’estableix que el castell de Gàver passi al seu net Pere, que l’havia de tenir pel seu germà Guillem. Durant aquest segle es documenta una família de cavallers, segurament castlana d’aquest castell, cognomenada Gàver. Entre els castlans coneguts cal mencionar Girald de Gàver (1181) i Guillem de Gàver, que el 1192 signà una escriptura de donació feta per Ramon Cervera a Sant Andreu de Vilagrassa i Santa Maria de Gramuntell.
El 1225 Guillem, vescomte de Cardona, feu redactar testament i deixà al seu fill Ramon Folc, entre altres castells, el de Gàver. Els Cervera, però, retingueren la senyoria del terme fins el 1251, any en què el castell passà al rei Jaume I mitjançant una permuta, juntament amb Estaràs i altres llocs. Al segle XIV el castell fou concedit a Guerau d’Oluja, però més tard retornà al patrimoni reial fins que l’any 1370 Pere el Cerimoniós vengué a Alamanda, muller de Pere de Queralt, els llocs de Gàver, Timor, Sant Antolí i Pallerols. Els Queralt retingueren la jurisdicció del lloc fins el 1420, quan Alfons el Magnànim incorporà de nou el terme a la corona.
Tanmateix, probablement durant la guerra civil contra Joan II, el terme tornà a mans particulars. Al començament del segle XVII la senyoria del lloc era de la família Muntaner. L’any 1710 l’arxiduc Carles III va concedir a Pere de Muntaner el títol de marquès de Gàver.
Els últims senyors del terme, en l’època d’extinció de les senyories, foren la família Queraltó. (ABR-CPO)
Castell
Planta i secció de la torre.
J. Bolòs
El que avui resta de la fortificació és la part est d’una torre cilíndrica de grans dimensions. Està construïda directament sobre la roca natural, la qual es mostra tallada verticalment en la zona del fossat, on la torre conserva prop dels 10 m d’alçada. Té un sòcol d’1 m que surt uns 20 cm de la verticalitat de la paret. El mur de la torre presenta les filades molt homogènies, fetes amb carreus rectangulars, allargassats i sense superar els 20 cm d’alt, ben travats amb argamassa. També s’hi veu algun forat buidat per a col·locar la bastida. Interiorment l’aparell té un acabat més barroer, ja que les filades no són clarament definides i, a més, ha estat més fàcilment objecte d’espoli, deixant a la vista, principalment a la part superior, el farciment irregular del mur.
Manca tota la meitat occidental de la torre, fet que dificulta poder completar la planta, probablement el·lipsoidal. De tota manera presenta l’aspecte singular ja observat a Alta-riba, de tenir la cambra inferior de planta quadrada. En aquest cas, però, les dimensions són força superiors i no resta clar el tipus de cobriment que devia tenir, tot i que probablement fora un pis de fusta sobre bigues. El fet de ser plena de runa impossibilita copsar la seva fondària, que avui no supera els dos metres. És evident que l’estructura conservada de la torre de Gàver pertany a la planta inferior i l’inici del primer pis. Al nivell inferior, a l’interior, la torre tenia com ja hem dit una planta segurament quadrada, amb uns costats que feien 4,5 m; al pis principal, on hi devia haver la porta d’accés —a uns 6 m del sòl exterior—, començava una paret circular, perimetral, amb un gruix primer de 200 cm i, poc més amunt, de 140 cm.
A ponent de la torre, s’aprecien restes de murs al vessant del turó, els quals han de correspondre a estructures més modernes, de quan la fortalesa ja devia haver perdut la seva funció defensiva. Cal situar la construcció de la torre de Gàver en el moment en què s’estableix la frontera cristiana en la vall del Sió, durant la segona meitat del segle XI. (JRG-DRR-JIR-JMT)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 693, pàgs.201-204; Udina, 1947, doc.241, pàgs. 238-239, i doc. 352, pàgs. 351-352; Font i Rius, 1969-83, vol.I (I), doc. 12, pàgs. 23-25; Duran, 1977, pàg. 23; Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 600-601; Altisent, 1993, vol.I, doc. 82, pàgs. 84-86.