La seu social de Montaner i Simon al carrer d’Aragó de Barcelona, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (Asociación de Arquitectos de Cataluña, Anuario para 1909). L’empresa editorial de Montaner i Simon serà la més important de Catalunya i de l’estat durant la segona meitat del segle XIX.
L’empresa editorial de Montaner i Simon va ser la més important de Catalunya i de l’estat espanyol durant la segona meitat del segle XIX. Els seus fundadors foren Ramon Montaner i Vila i Francesc Simon i Font, el 1868. Eren editors que treballaven amb la seva pròpia indústria d’arts gràfiques.
Ramon Montaner, nascut el 1832 a Canet de Mar, va participar de molt jove en una editorial que portava el nom de La Maravilla i en la qual hi havia també Lluís Tasso, impressor, Pau Riera, llibreter i impressor, i Valentí Domènech, també impressor.
Poca cosa se sap de Francesc Simon i Font. Malgrat presidir durant molts anys l’Institut Català de les Arts del Llibre, la necrològica que li dedicà l’associació no dóna dades personals seves. Estiuejava a Puigcerdà. Un germà seu, Artur, tenia una llibreria i un centre de subscripcions a la Rambla de Canaletes.
La primera adreça de l’editorial era a la plaça de Catalunya i la denominació era Simon i Montaner, a l’inrevés del que va ser posteriorment. Els dos socis viatjaren per Europa i especialment per França, Anglaterra i Alemanya per conèixer la situació del ram editorial i la maquinària utilitzada. El seu projecte, que posaren en pràctica tot seguit, era l’edició d’obres de luxe i molt ben representades. Es venien per subscripció i es lliuraven en fascicles.
El seu primer llibre va ser Ecos de las Montañas, de José de Zorrilla, i el segon, una Historia de los Estados Unidos. Després editaren alguns clàssics de la literatura il·lustrats per Gustau Doré: La Sagrada Biblia, La Divina Comedia, de Dant, El Paraíso Perdido, de Milton, les fàbules de La Fontaine i una història de les croades de Michaud. El 1871 participaren com expositors a l’Exposició de Barcelona.
Montaner i Simon pensaren des d’un primer moment en el mercat americà i establiren el que en deien sucursals, però que eren en realitat acords amb empreses americanes, fundades en bona part per catalans, establertes a les repúbliques independents i a les darreres colònies espanyoles. El 1884 en tenien tretze: a Buenos Aires, Montevideo, Santiago de Xile, Puerto Rico, L’Havana, Mèxic, San Salvador, Bogotà, Guatemala, Caracas, Lima, El Callao i Valparaíso. Posteriorment afegiren Guayaquil, a l’Equador. Els seus representants a l’Argentina, per exemple, eren la casa Piqueras, Cuspinera i Companyia, a Buenos Aires.
El despatx de Montaner i Simon i les màquines eren al local ja esmentat, a la plaça de Catalunya, xamfrà rambla de Catalunya. El desenvolupament i la bona marxa de l’empresa imposaren un canvi que portaren a terme, i s’establiren en edifici propi en un terreny del carrer d’Aragó, al costat del Passeig de Gràcia. L’edifici fou construït per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, nebot de Ramon Montaner, entre els anys 1880 i 1884. A la planta baixa hi tenien la maquinària: catorze màquines tipogràfiques i litogràfiques, i també les destinades a la impresssió de gravats, per a setinar i imprimir. El primer pis era ocupat per la direcció i l’administració, i el segon, pels dibuixants i els gravadors.
La Ilustración Artística, la revista de Montaner i Simon, 1894.
Totes les grans editorials havien de tenir una o dues revistes periòdiques. Les seves foren La Ilustración Artística, iniciada el 1882, i Salón de Modas. El 1887 començaren la publicació del Diccionario Enciclopédico Hispano Americano. Amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona feren una luxosa presentació de les seves principals obres, que guanyaren una medalla d’or i la manifestació del jurat que haurien merescut alguna cosa més si hagués estat al seu abast donar-la.
Montaner i Simon consumien aleshores mig milió de quilograms de paper l’any, exportaven per valor de mig milió de pessetes l’any i tenien 800 corresponsals a Espanya i a Amèrica. A l’establiment del carrer d’Aragó treballaven 240 obrers al servei de 12 màquines tipogràfiques, 6 de litogràfiques i 3 calandres o setinadores. Al marge d’aquest personal obrer, hi havia els gravadors, fotogravadors, traductors i personal administratiu. Les màquines només treballaven per a les obres de la casa.
L’any 1892, amb motiu del quart centenari del descobriment d’Amèrica, publicaren una obra en tres volums titulada Amèrica, escrita per Rodolfo Cronau i dedicada a donar a conèixer la geografia i els pobles d’aquell extens continent.
Els editors guanyaren força diners. És evident. Ramon Montaner, que era de Canet de Mar, comprà el que eren les ruïnes del castell d’aquesta població i encarregà a Domènech i Montaner la seva reconstrucció i reforma. Serà el castell de Santa Florentina, en el qual s’allotjà el 1909 el rei Alfons XIII, fet que li representà el títol de comte de la Vall de Canet. Allí hi reuní una important col·lecció d’obres d’art.
Ramon Montaner morí el 1921 i Francesc Simon dos anys després, el 1923. Els seus successors constituïren el 1929 la societat Montaner i Simon, SA, que es mantindrà com a propietat de les dues famílies fins el 1952 i com a editorial fins el 1981.
L’edifici que fou seu de Montaner i Simon és ara la seu de la Fundació Tàpies.