Castell d’Enveig

Situació

Antiga torre o estructura rectangular del castell, nucli originari de la casa Pastors.

ECSA - LI. Claver, J. Cruanyes i E. Romea

Les restes de l’antic castell d’Enveig, consistents en una torre, es troben a l’interior del casal particular de la família Pastors, que fou engrandit i modificat al segle XVIII. Aquest casal és al centre del poble d’Enveig.

Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 26’ 49” N - Long. 1° 55’ 1” E.

El poble d’Enveig és situat a 6 km de la Guingueta d’Ix en direcció NW, per la carretera N-20. (RMAE-LICS-JCR-ERR)

Història

El lloc d’Enveig consta esmentat en la documentació a partir del segle X. Una de les primeres mencions data de l’any 930, en una escriptura per la qual Bel·landre feu donació al monestir de Sant Miquel de Cuixà de tretze peces de terra situades in villa Envege; posteriorment, l’any 958, un precepte de confirmació de béns del rei Lotari atorgat en favor del mateix cenobi, li confirmà, entre nombroses propietats, in villaquae dicitur Envei, diverses cases i un alou que havia estat d’Adelildis.

A partir del segle XI, apareix en la documentació un llinatge senyorial que prengué molt aviat el nom d’Enveig; aquesta família, el primer membre de la qual fou Guillem d’Enveig, que testà el 1034, tingué un paper força destacat en els comtats de Cerdanya i Rosselló i es perpetuà fins a la segona meitat del segle XVI.

Ramon d’Enveig, en la seva acta testamentària datada l’any 1121, feu una enumeració detallada de tots els seus béns. No s’hi esmenta el castell pròpiament dit, sinó la seva casa senyorial (casa dominica de Eveg), que llegà a Pere d’Anes amb tots els seus alous que eren situats al seu terme, excepte el que deixà a Sant Sadurní, és a dir, a l’església del poble. Tot i que el document fa esment d’una casa senyorial, devia ésser, de fet, el castell de la població.

Una clara menció del castell d’Enveig (castri de Invidio) data de l’any 1277, moment en què consta que era del cavaller Ramon Guillem d’Enveig (Raymundi Guillelmi de Invidio, militis), el qual tenia la jurisdicció plenària de rebre totes les justícies criminals al terme del seu castell.

A mitjan segle XVI, l’any 1555, Magdalena, filla de Joan Sadurní d’Enveig, es va casar amb Francesc de Castellarnau, al qual trameté la senyoria d’Enveig. A partir del segle XVII i fins a la Revolució Francesa, el titular de la senyoria d’Enveig i els territoris annexos fou la família Pastors, els descendents de la qual tenen avui el gran casal dins el qual hi ha els vestigis de l’antic castell. (MD)

Castell

De l’antic castell subsisteix avui dia una torre de planta rectangular, de 9, 50 m per 6, 50 m, entorn de la qual es van construir posteriorment diverses edificacions que formen part del casal de la família Pastors; els murs d’aquesta torre tenen un gruix d'1, 80 m a la part baixa i 0, 70 m al nivell superior. Presenta un aparell d’opus spicatum fins al segon pis. Arran de carrer, al costat de tramuntana de la torre, hi ha una porta oberta modernament, que dona a un petit jardí. A la planta baixa hi ha “la presó”, una petita estança coberta amb volta de canó.

Actualment, la torre, a través d’unes escales, dona accés a les diferents dependències de l’habitatge, el qual fou engrandit al segle XVIII, moment en què adquirí les dimensions actuals.

Les dimensions de l’interior d’aquest àmbit de l’escala, que corresponen a l’antiga torre, són aproximadament de 6,80 m de llarg per 3,60 m d’amplada. Al costat superior nord, hi ha la porta a la qual es feia al·lusió anteriorment. Gràcies a aquesta porta hom pot comprovar l’important gruix dels murs. (LICS-JCR-ERR)

Bibliografia

  • Brutails, 1891, pàg. 228
  • Martí, 1926-28, vol. I (II), ap. LX, pàgs. 598-599
  • Abadal, 1926-50, vol. II (I), doc. III, pàgs. 94-98
  • Saut, 1974, pàgs. 11-12
  • Baraut, 1988-89, vol. IX, doc. 1 331, pàgs. 159-161