Situació
Vista de la capella des del sector sud-est.
ECSA - E. Pablo
Dins el terme d’Òrrius, al límit amb la Roca, dalt del Coll de Sant Bartomeu en una petita plana, hi ha l’església romànica de Sant Bartomeu de Cabanyes.
És un indret molt visitat per la seva bellesa natural i per les magnífiques vistes del Vallès.
Mapa: 37-15(393). Situació: 31TDG4544016.
S’hi va per la carretera C-1415 (Mataró-Granollers), trencant per la variant BV-5106; cal travessar la població d’Òrrius i seguir en direcció a la Roca del Vallès, i uns 2 km més amunt girar a l’esquerra. L’ermita és propietat de la família Cunill, d’Òrrius, i només s’obre el dia de Sant Bartomeu, el 24 d’agost, diada en què el capellà d’Òrrius celebra una missa en honor del sant.
Cal demanar la clau als masovers de la casa adossada a l’església, i perquè l’obrin cal haver demanat prèviament el permís al propietari. (NAB-IFF-MAJP)
Història
El topònim Chabanes és documentat els anys 931 i 1008; la capella, en canvi, no ho és fins el 1191. El 1299 l’administrava el rector d’Argentona, però al llarg dels segles XV al XVIII consta en les visites pastorals com una capella ermitana del terme parroquial d’Òrrius. L’any 1769, segons les visites pastorals, tenia les advocacions de sant Bartomeu i de sant Antoni, i el 1776 s’anomena Sant Bartomeu de Can Conill, per tal com pertanyia a aquesta família. Abans era de pa tronat dels propietaris de Can Cabanyes de Dalt i de la d’Argent. Al segle XVIII tenia ermitans. (APF)
Església
Sant Bartomeu de Cabanyes. Planta i alçat de la capella.
LI. Bonet
Es tracta d’una típica església rural, orientada mirant a la Roca, que es caracteritza per les seves petites dimensions: 8,80 m des del llindar de la porta fins al fons de l’absis i 4 m d’amplada a l’entrada i 3,50 arran de l’absis.
L’ermita consta d’una sola nau, acabada amb un absis semicircular que té una finestra de dimensions reduïdes, la qual, junt amb la que es troba al costat de la porta, permeten que la Hum penetri a l’interior.
És molt senzilla, sense detalls d’ornamentació a les parets, i amb una volta de canó com a coberta de la nau.
Per accedir al seu interior cal pujar 3 graons; la porta és adovellada, i damunt d’ella hi ha un petit campanar d’espadanya, força restaurat, amb una campana.
Adossada a l’ermita trobem una casa, d’època indefinida, però que fou construïda com a habitatge de l’ermità que s’encarregava de l’església. El 1924 aquesta casa fou ampliada i, segons que ens han comunicat, aquests anys Termita fou arrebossada i emblanquinada.
Durant la guerra civil, els masovers que vivien a la casa evitaren que Termita fos cremada, però no pogueren fer el mateix amb els altars i les imatges, que foren destruïts.
Entre els anys quaranta i cinquanta, el bisbat s’encarregà de restaurar Termita, fou retirat tot l’arrebossat i l’emblanquinat que recobria les parets, i es deixà tota la pedra al descobert. (NAB-IFF-MAJP)
Bibliografia
- Mas, AHMB, XVI, pàg. 177
- Diversos autors, 1982, pàgs. 80-82