Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Bibliografia general A-B
Art gòtic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1972 Pere el Cerimoniós i els inicis de la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona Adell, JA 1981 Notes introductòries a l’estudi de l’arquitectura dels claustres , “Quaderns d’estudis medievals”, vol I, núm 5, Barcelona, pàg 245-255 Adroer Tasis, Anna Maria 1975 El Palau Reial Major, síntesi dels seus orígens, “Miscellania Barcinonensia”, XLI, Barcelona, pàg 131-164 1994 El palau de la reina Elionor un monument desaparegut , “Lambard Estudis d’art medieval”, VI, Barcelona, pàg 247-261 Ainaud de Lasarte, Joan 1954 El Maestro de Soriguerola y los…
Bibliografia general C-F
Art gòtic
Calvo, Ana 2003 Conservación y restauración Materiales, técnicas y procedimientos De la A a la Z , Ediciones del Serbal, Barcelona Camille, Michael 1996 Gothic Art Glorious Visions , Calman & King Ltd, Londres edició en castellà Madrid 2005 Camps Soria, Jordi 1988 El claustre de la catedral de Tarragona escultura de l’ala meridional , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992 El final del románico en Cataluña , “Cuadernos de Arte Español”, 43, Historia 16, Madrid Cañellas, Sílvia 1997 “Les vidrieres gòtiques de la catedral de Barcelona Estat de la qüestió”, Els vitralls de la catedral…
La guerra (1936-1939)
L’organització El comitè d’empresa Amb l’inici de la guerra civil el 18 de juliol de 1936, el llibre d’actes del Consell d’Administració de la Caixa de Barcelona queda en blanc En canvi, el de la Comissió Directiva recollirà les actes del Comitè d’Empresa, el qual celebrà la seva la primera reunió el 4 d’agost d’aquell mateix any Tenint en compte el seu interès històric, reproduïm íntegrament el text de l’acta Acta de la Comissió Directiva, del 4 d’agost de 1936 “ El 19 de julio del corriente año de 1936 estalla en varias provincias españolas una sublevación militar contra el Régimen,…
La cerimònia de córrer les armes en honor de la reialesa
Art gòtic
Escena de la cerimònia de córrer les armes del sepulcre del rei Ferran I d’Antequera, al monestir de Poblet Els cavallers porten l’escut a la funerala en senyal de dol De vers el segon quart del segle XV i esculpida en alabastre, alguns autors l’atribueixen a Pere Joan, i d’altres, a Pere Oller Musée du Louvre, París – RMN/© MBeck-Coppola La cerimònia de córrer les armes era un dels actes protocollaris que tenia lloc en esdevenir-se la mort d’algun dels reis de la corona catalanoaragonesa i dels seus primogènits, almenys des del temps de Jaume I el Conqueridor, en la població on…
Bibliografia general N-Z
Art gòtic
Navarro, Juan Carlos 2006 Bóvedas de la arquitectura gótica valenciana Traza y montea , Publicacions de la Universitat de València, València Nobile, Marco Rosario 2002 Un altro rinascimento Architettura, maestranze e cantieri in Sicilia 1458-1558 , Helvelius, Benevento Oakeshott, Walter 1972 Sigena Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, Harvey Miller and Medcalf, Londres Ocampo, Estela 1992 Diccionario de términos artísticos y arqueológicos , Icaria, Barcelona Olivar, Marçal 1986 Els tapissos francesos del rei en Pere el Cerimoniós , Barbié, Barcelona Orriols i Alsina…
La vila de Puigcerdà
Art gòtic
L’escut de Puigcerdà en una clau de volta de la casa del Consolat AHCP – SPons Introducció Puigcerdà, capital de la Cerdanya des del segle XII, és al cim d’un llarg promontori emplaçat al mig de la vall, a 1 200 m d’altitud El castell de Montcerdà és documentat a partir del 1094, i suposadament fou l’origen del nucli inicial de la vila Martí, 1922 Vers 1175-76, Alfons I va comprar a l’abat de Cuixà un terreny per emplaçar-hi l’eixamplament de la vila El monarca pretenia bastir una població forta que li permetés estabilitzar la zona i controlar la frontera amb l’Arieja El topònim Puigcerdà…
Caixa de Barcelona (1844-1990)
La primera caixa d’estalvis catalana 1844-1856 Una difícil i llarga gestació Barcelona, el 1840 Aquell any la capital catalana pot respirar una mica S’ha acabat la primera guerra Carlina —aleshores no sabien que era la primera— i el país està relativament tranquil El vencedor de la lluita, el general Espartero, és el nou regent del regne, en nom d’Isabel II, que té només deu anys Barcelona, antigua y moderna, Andreu A Pi i Armón, 1854 L’autoritat de l’estat és en mans del governador civil —el “ gefe político ”— i del capità general El primer està installat a la Rambla, a l’antic collegi del…
Bibliografia general G-M
Art gòtic
Galindo, P 1923 Las Bellas Artes en Zaragoza siglo XV , “Estudios históricos”, pàg 463-468 García, Pierre 1990 Le métier du peintre , Dessain et Tolra, París Garcia Espuche, Albert – Guàrdia, Manuel 1992 “La consolidació d’una estructura urbana 1300-1516”, Història de Barcelona, vol 3, La ciutat consolidada segles XIV i XV , Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg 37-72 García Marsilla, Juan Vicente 2001 La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents , “Seu Vella Anuari d’història i cultura”, 3, Lleida, pàg 13-54 2005 “Maestros de ultramar artistas…
Caixa Penedès (1913-1995)
Logo de la Caixa del Penedès La creació de la Caixa d'Estalvis del Penedès 1913 Vilafranca del Penedès el 1913 Vilafranca era aleshores una ciutat de prop de 8 000 habitants Tenia bona connexió ferroviària amb Barcelona i Tarragona, i no tan bona per la carretera, que era de segon ordre Oficialment, era una vila i cap d’un partit judicial Collita del raïm Catàleg de vins de Joan Domènech , de Sant Sadurní d’Anoia Vilafranca en una postal de principi de segle L’economia de la vila i comarca està totalment vinculada al vi, de manera que quan la collita és bona i els preus també ho són, les…
Una caixa conservadora, ortodoxa i sanejada (1921-1935)
Resistència a la modernitat La plaça de Catalunya La Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona es resisteix a la modernitat No és una excepció L’excepció és la Caixa de Pensions i d’Estalvis És encara la “caixa dels marquesos”, una entitat encapçalada i dirigida per una classe social que s’està distanciant cada cop més de la realitat social Malgrat això, la Junta de Govern —després Consell d’Administració— ha d’acceptar alguns canvis Inicia la seva expansió dintre de la ciutat de Barcelona convertint el que eren oficines del Mont de Pietat en oficines també de la seva secció d’estalvis I…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina