Resultats de la cerca
Es mostren 1432 resultats
El Pallars Sobirà
Situació i presentació La comarca del Pallars Sobirà, de 1 377,99 km 2 , és situada al N de Catalunya, al límit amb França i forma part de la supracomarca del Pallars vegeu la supracomarca al Pallars Jussà Constituïda per un total de 15 municipis, té el centre comarcal a la vila de Sort La comarca es troba enclavada al bell mig dels Pirineus, envoltada per cims que superen de llarg els 2 000 m Limita al N amb el departament francès de l’Arieja, a l’E amb el Principat d’Andorra i la comarca de l’Alt Urgell, al S amb el Pallars Jussà i a l’W amb aquesta darrera comarca, amb l’Alta Ribagorça i…
França

Estat
Estat de l’Europa occidental que limita al N amb Bèlgica i Luxemburg, al NW amb la mar del Nord i la Mànega, a l’W amb l’Atlàntic, al S amb Espanya, Andorra i la Mediterrània, a l’E amb Suïssa i Itàlia i al NE amb Alemanya, inclou Còrsega i territoris d’ultramar; la capital és París.
La geografia física El relleu De forma semblant a un hexàgon, França té 950 km de Dunkerque a Perpinyà, uns 1100 de Brest a Menton i menys de 950 de Brest a Estrasburg, i és àmpliament abocada a la mar 2100 km de costa, és a dir, el 38% del seu perímetre Vista dels Alps Marítims, al departament de Var França és sobretot un país de planes, de baixos altiplans i de serralades mitjanes gairebé quatre cinquenes parts del territori no assoleixen els 500 m, i menys del 10% ultrapassa els 1000 m Segons una línia que uneix el País Basc i Alsàcia, la meitat NW és la de les terres baixes, mentre que…
La modernització dels mitjans de transport a la catalunya del segle XIX
Memòria del camí de ferro de Barcelona a Mataró, 1848 El fet que la indústria cotonera catalana es desenvolupés sobre la base de la demanda del mercat interior espanyol i que, en contrapartida, el Principat importés de la resta d’Espanya quantitats cada cop més considerables de productes alimentaris —cereals, farina, peix salat, etc— i d’una gran diversitat de primeres matèries, havia d’implicar, inevitablement, que hom es plantegés la necessitat de modernitzar el sistema de transport per tal de facilitar l’expansió d’aquest procés, atès que els mitjans tradicionals comportaven unes despeses…
La regulació de l'organisme
El paper del sistema nerviós El sistema nerviós té un paper cabdal en l’organisme Regula tant la vida vegetativa, és a dir, les funcions vitals com la respiració, la circulació o la digestió, com la vida de relació, això és, tot allò que ens relaciona amb el món exterior ja sigui de manera concreta percepció d’estímuls o de moviment, per exemple o bé a través de mecanismes més elaborats i abstractes com el pensament, la consciència, l’afecte o la memòria Per acomplir tasques tan vastes i complexes, les cèllules i els òrgans del sistema nerviós tenen una organització i un funcionament del tot…
El domini càrstic
Mapa del carst dels Països Catalans, on s’han destacat les diferents litologies, les àrees de descàrrega i submarina en els carsts litorals, i també la localització de les unitats més interessants Carto-Tec, original dels autors El carst presenta als Països Catalans una gran diversitat, que és determinada per les característiques litostructurals, geogràfiques, orogràfiques i climàtiques Efectivament, si analitzem l’aspecte hidrològic dels carsts actuals des de les zones litorals Garraf fins a les muntanyes Pirineus, Vall d’Aran, es constata fàcilment l’existència d’un gradient de condicions…
Les zones protegides i les reserves de biosfera als deserts i subdeserts càlids
Les característiques biològiques úniques dels deserts tenen un abast geogràfic limitat encara que extens, molt condicionades per les rigoroses condicions ambientals Els ecosistemes desèrtics s’adapten relativament bé als canvis cíclics a llarg termini i poden superar esdeveniments periòdics locals, com per exemple sequeres, inundacions i incendis en canvi, són incapaços de tolerar una activitat humana continuada, especialment a molts països en vies de desenvolupament, on les elevades taxes de creixement demogràfic i la pobresa generalitzada exerceixen una pressió addicional sobre els ja…
L’estudi de la cultura popular
La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el…
La llana
Introducció El pastor amb les ovelles, i la fàbrica al fons Gravat L’estudi de la indústria llanera catalana durant la centúria 1814-1914 ha estat dividit en tres etapes ben diferenciades, que troben la seva justificació en el mateix procés de desenvolupament industrial Tot i que la indústria moderna i la crisi de la indústria tradicional s’arrelen en el set-cents, el primer període 1814-33 parteix del punt d’inflexió determinat per l’enfonsament de l’imperi colonial i la Guerra del Francès i de la irrefutable embranzida de la moderna indústria llanera a Catalunya Des de 1814, els inicis de…
El món dels animals i dels protozous
Dels animals unicellulars als pluricellulars Una característica essencial dels éssers vius o organismes és l’intercanvi de substàncies amb el món exterior Per un animal o una planta, viure significa apropiar-se d’alguna cosa que no és al seu interior Aquesta cosa pot ser l’oxigen, el diòxid de carboni de l’aire o de l’aigua, les sals minerals del sòl o de l’aigua, o substàncies complexes com els sucres, els greixos, les proteïnes i les vitamines Les plantes verdes fabriquen, per l’acció de la llum solar, les substàncies que els són necessàries per al metabolisme Són laboratoris complexos on…
Arquitectura gòtica civil catalana
Tradicionalment, la història de l’art ha classificat l’arquitectura en religiosa i en civil, d’acord amb la seva funció específica Però dins de l’etapa gòtica, amb un art sorgit de les mateixes ciutats i de les seves característiques religioses i socials, quan es tracta d’aclarir els conceptes d’espai aplicats a un altre terme, hom troba que –sempre amb referència a les tècniques constructives– és pràcticament impossible diferenciar-los La ciutat gòtica, nascuda de la pròpia dinàmica quotidiana –que alhora és real i alhora és ideal–, plasma, cerca, busca i origina una forma d’hàbitat…