Resultats de la cerca

El Pallars és una de les regions naturals de Catalunya més ben definides, tant des del punt de vista geogràfic com històric El criteri geogràfic predominant per a precisar-ne l’àmbit és l’hidrogràfic el Pallars és la conca de la Noguera Pallaresa, amb les estretes valls secundàries que conflueixen a aquest riu, des de la zona axial dels Pirineus, a la partió de les aigües vers els vessants atlàntic i mediterrani, fins a la gran alineació muntanyosa de la serra de Montsec, la més destacada de les Serres Exteriors Pre-pirinenques, que forma el seu límit meridional És una comarca allargassada en…

És evident que Felip Muller no era català, però no en coneixem el lloc d’origen, tot i que el nom és inequívocament germànic Els seus successors donaran l’any 1830 com el de l’inici de les seves activitats a Catalunya A la Guia de Barcelona del 1942, que és la primera publicada que inclou una relació de les distintes activitats econòmiques de la ciutat, Felip Muller té un apartat propi en què està sol “romanero o constructor de pesos y balanzas” La romana és una balança rudimentària portàtil, de ferro forjat que, com el seu nom indica fou una aportació dels romans Factura de Roca Parés…

Oleguer Juncosa s’establí com a xocolater l’any 1835 en una botiga al carrer de Ferran, núm 10, de Barcelona Una botiga que es mantindrà durant més de cent anys Figura també com a titular durant un temps d’un cafè i d’una sala de billars al carrer de les Heures, núm 4 Oleguer Juncosa era un artesà, un bon artesà, que feia manualment la xocolata en el seu molí, a la rebotiga del carrer que portarà el nom de Llibertat quan triomfarà la revolució del 1868 i es farà fora per uns anys la dinastia borbònica Un cop passat el període republicà, restaurada la monarquia i recuperat el nom de Ferran VII…

Tela estampada La España Industrial, 1847-1947 La indiana és el teixit de cotó estampat El nom li ve donat pels estampats procedents de l’Índia que arribaven a la Gran Bretanya com a producte colonial La indústria britànica aviat donà el tomb al sentit del comerç i substituí la importació per l’exportació d’aquest gènere, gràcies a la mecanització, que permetia produir més i amb menys cost El nom inicial que reberen aquests teixits a Catalunya era el de pintats o teixits pintats El sistema d’estampació era primari i consistia a aplicar a mà un motlle de fusta en el qual hi havia gravat un…

Aquesta empresa es constituí a Barcelona el 16 de febrer de 1904 L’objecte social, segons l’escriptura de constitució serà “l’explotació d’indústries electroquímiques i electrometallúrgiques, en especial la fabricació del carbur de calci, i tot el que es consideri necessari per a la millor marxa social” Catálogo de la Producción Industrial Española , vol II, Ministerio de Industria y Comercio, 1938-42 El nom de l’empresa crea el primer interrogant, ja que la primera activitat serà 1’electroquímica i no en tindrà mai cap en el sector metallúrgic Que no prengués el nom d’Electroquímica es pot…

La constitució La societat va ser autoritzada per Decret de 24 de febrer de 1865 El capital es fixà en 5 milions de duros —100 milions de rals—, però l’aportació real va ser del 25% d’aquest capital nominal 1,25 milions de duros, o 6,25 milions de pessetes Els promotors de l’empresa són tots ells membres prou coneguts de la nova burgesia barcelonina La primera Junta de Govern 1965 era constituïda per President –Antoni Gusi Directors –Miquel Martorell Ignasi Girona i Agrafel Marià Casi i López Vocals – Celdoni Ascacíbar Josep Costa i Serra Francesc Roget i Puget Ramon Estruch i Ferrer Joan…

El principal actiu generador de riquesa a les societats d’antic règim era la terra No és d’estranyar, doncs, que la major part de preocupacions dels diversos grups socials giressin a l’entorn del control de la propietat de la terra i dels drets que es derivaven d’aquest control El producte agrari es repartia entre productors i rendistes segons com la història hagués modelat les relacions de força entre els grups socials La diversitat dels sistemes de tinença de les terres ha estat una de les característiques dels Països Catalans, entre altres coses, perquè els processos històrics tingueren en…

Estatuetes de la Fortuna, Mercuri i Lar, uilla de Vilauba, Camós, segle III MACB / RM Si per a tantes facetes del món romà la insuficiència d’informació limita les possibilitats d’un estudi acceptablement fiable, les que fan referència a la vida quotidiana adquireixen especial singularitat, principalment quan l’estudi pretén abraçar diverses centúries entre les quals les diferències són ben manifestes, sobretot pel que fa a la part del període de la República que inclou aquest estudi, l’Alt Imperi i el Baix Imperi Incloure un espai de temps tan dilatat i divers en un mateix i breu apartat no…

L’11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats i diputats consellers diputat eclesiàstic Miquel de Santjoan Segles XIV – XV, ardiaca de Girona diputat militar Jaume Marc, cavaller diputat reial Bernat Gralla, ciutadà de Lleida diputats consellers eclesiàstics vicari de l’arquebisbe de Tarragona i Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la seu de Barcelona diputats consellers militars Berenguer de Cruïlles, noble, i Bartomeu de Vilafranca, donzell diputats consellers reials Pere Pallarès, de Barcelona, i Pere Vola, de Perpinyà…

Escut de la ciutat encastat a la façana de l’hospital de Santa Maria ECSA – GSerra Situació i topografia La ciutat de Lleida es constituí a la riba dreta del Segre, al cim i al vessant d’un turó Les cinc parròquies que formaven la Lleida dels darrers segles de l’edat mitjana eren situades al voltant del tossal, on s’alçava la seu, el castell del Rei i molts altres edificis importants, sobretot relacionats amb eclesiàstics Per a entendre la ciutat medieval, cal valorar també la importància de l’eix viari que anava de nord-est a sud-oest, entre el riu i el vessant del turó En certa manera, la…