Resultats de la cerca

L’accés a la terra i el control dels recursos La naturalesa proporciona recursos naturals a les persones, uns recursos que, convenientment transformats, serveixen per a satisfer les necessitats de menjar, vestir, habitatge i lleure, entre d’altres La forma que adopta l’aprofitament de la naturalesa depèn del nivell de coneixements que se’n tingui com són les terres, quines plantes són comestibles, si se’n coneix el cicle vital per a conrear-les, si se sap en quines èpoques plou i no plou, etc i, d’aquest coneixement, en surt una tecnologia que permet aprofitar els recursos que la natura posa…

La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…

Antecedents Mapa del Berguedà amb la senyalització de les necrópolis i estacions J Bolòs L’època anterior a la dominació franca, un llarg període de temps, és molt poc coneguda a la comarca del Berguedà Els estudis arqueològics són mínims i la zona és molt escassament referenciada en els texts històrics Les troballes de sílex i destrals de pedra a l’alt Berguedà valls de Brocà i Lillet i al baix Berguedà Casserres, Capolat, Sagàs, etc permeten d’assegurar que el Berguedà estava mínimament poblat al Neolític, almenys des del final d’aquest període Cal pensar que el poblament fou mínim, però…

Un lloc per a viure mediterranis del Paleolític Els humans tenen una llarga història a les formacions esclerofilles Tan llarga que, si més no a la conca mediterrània estricta, la presència d’humans precedí i no seguí la implantació de les condicions climàtiques necessàries per a l’aparició dels tipus de vegetació que avui anomenem mediterranis Però la conca mediterrània no és tan sols un àmbit de vella civilització També és un territori força densament poblat, amb una potent estructura de ciutats i una penetració capillar del poblament fins als racons més amagats de les valls més remotes de…

Les aportacions dels darrers trenta anys a la història de la pintura, l’escultura i l’arquitectura catalanes del període medieval donen lloc a una suma molt complexa d’inquietuds, projectes, parèntesis, dualitats i polèmiques, certeses i hipòtesis, que només de vegades s’han concretat en publicacions Es tracta d’una suma en què les matemàtiques deixen de ser una ciència exacta Les trobades i les discordances obliguen sovint a prendre partit, a valorar el substancial o a donar suport a una determinada idea en perjudici d’una altra Tanmateix, el criteri que voldríem aplicar aquí apunta, més que…

Talla de Crist Grup de dues talles, segons una fotografia antiga, que representen un santcrist i un sant Joan evangelista, el primer desaparegut el 1936 i el segon robat el 1979 i recuperat el 1995 Arxiu Mas Fins l’any 1936 es conservava a l’ex-catedral de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena la imatge d’un Crist que hom diu que pertanyia al conjunt d’un calvari Es conserva una fotografia Arxiu Mas C-99668 en la qual aquesta imatge apareix amb la de sant Joan Evangelista estudiada en aquest mateix volum Hom creu que tots dos formaven part de l’esmentat calvari Segons es desprèn de la fotografia, la…

Habitar un territori Encara forma part del record recent la bandera catalana –i, durant el franquisme, l’espanyola– que onejava dalt de les teulades o dels terrats de les obres tot indicant i celebrant que la construcció ja era coberta La bandera es mantenia hissada fins que el propietari pagava la “cobertada”, és a dir, tradicionalment, un dinar o una alifara on tothom era convidat, des de l’arquitecte o mestre d’obres fins al darrer dels manobres o bé un doble jornal Sempre, és clar, que no hagués passat una desgràcia durant la construcció, sovint un accident greu bastida avall en tal cas…

Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…

Situació i presentació La comarca de l’Anoia és situada a la zona central del Principat Forma part d’un conjunt de terres i de relleus situats a l’extrem oriental de la Depressió Central Catalana, al límit i en contacte amb el Sistema Mediterrani, concretament amb la Serralada Prelitoral Catalana La seva extensió actual és de 866,28 km 2 amb l’annexió del municipi de la Molsosa a la comarca del Solsonès el 1989, l’extensió es veié reduïda en 26,7 km 2 Limita al N amb el Solsonès, a l’W amb la Segarra i la Conca de Barberà, al S amb l’Alt Camp i l’Alt Penedès, i a l’E amb el Bages i el Baix…

La cultura popular a Catalunya és una obra que planteja les principals actuacions relacionades amb la cultura popular dutes a terme des de la Renaixença fins a l’època franquista Enciclopèdia Catalana Fa poc més de vint-i-cinc anys, tres joves antropòlegs, Llorenç Prats, Joan Prat i jo mateixa, vam escometre amb entusiasme la tasca d’establir un canemàs de la història de l’estudi de la cultura popular a Catalunya el darrer segle i mig, i vam trobar editor, Josep Molí, que va publicar, el 1981, a l’editorial Alta Fulla, el resultat del nostre treball amb el títol de La cultura popular a…