Resultats de la cerca
Es mostren 3140 resultats
La Conca de Barberà
Situació i presentació La Conca de Barberà, amb una extensió de 650,24 km 2 que correspon a 22 municipis, és situada entre la Serralada Prelitoral i els altiplans segarrencs Geològicament pertany a la Depressió Central Catalana, però hidrogràficament la majoria del seu territori correspon als rius Francolí i Gaià, les aigües dels quals desemboquen directament a la Mediterrània La comarca té una disposició allargada en direcció de NE a SW, parallela a la de la Serralada Prelitoral Els seus límits són els següents l’Alt Camp pel S i SE, el Baix Camp i un extrem del Priorat al SW, les Garrigues…
El Mestre de Baltimore
Art gòtic
El 1941 Millard Meiss va fer una primera aproximació raonada al tríptic de la Mare de Déu, del Walters Art Museum de Baltimore EUA, en què demostrava el seu origen català Sorgia així la figura d’un “Mestre Català de Baltimore”, que havia desenvolupat una pintura de fortes afinitats amb creacions italianes i que era una alternativa al Mestre de Sant Marc, el qual aplegava aleshores la majoria de les obres considerades actualment del taller de Ferrer i Arnau Bassa vegeu els capítols sobre aquests dos pintors en aquest mateix volum Meiss, 1941 La construcció d’una personalitat La relació del…
L’escultura de Santa Maria (Tarragona)
Art romànic
A la façana principal hem de consignar les dues portades laterals amb les respectives rosasses que flanquegen la porta central, ja pertanyent al gòtic Portada de l’Epístola La portada de l'Epístola, una de les dues portes romàniques de les naus laterals que s’obren a la façana de ponent, a banda i banda de la porta principal, gòtica F Tur Es tracta d’una porta de marbre blanc, que posseeix un timpà estructurat en dues peces superposades i una llinda trencada i fixada a l’anterior per mitjà d’una grapa, desproveïdes de decoració A les arquivoltes es juxtaposen, des de l’intradós, un bordó, una…
Cuba

Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…
Espanya

Mapa de les colonitzacions púniques i gregues
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Nom donat des de l’antiguitat a l'àmbit territorial i els pobles de la península Ibèrica.
El nom prové del llatí Hispania , d’origen probablement fenici i de contingut exclusivament geogràfic, la Península Ibèrica amb un parell d’annexos les illes Balears i les costes, almenys, de la Mauritània Tingitana Originàriament hom no es referia a una unitat administrativa ja el 197 aC hom creà sobre el territori peninsular dues províncies, la Hispània Citerior o del NE després anomenada també Tarraconense i la Hispània Ulterior o del SW després dividida en Bètica i Lusitània Quan Dioclecià 284-305 reorganizà l’administració de l’Imperi, donà a Hispània la primera unitat administrativa i…
aviació
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys més pesants que l’aire (aerodines).
Història de l’aviació De les teories sobre el vol als primers experiments Els prolegòmens de l’aviació es troben en les nombroses referències a llegendes de l’home volador Els estudis de Leonardo da Vinci al final del segle XV, els de Francesco de Lana, els de Giovanni Alfonso Borelli i els del mateix Isaac Newton al final del segle XVII, juntament amb els assaigs de vols de què hi ha constància, a Europa, des del principi del segle XI, demostren l’interès de l’home de totes les èpoques pel domini de l’aire, domini que, de fet, no ha estat assolit fins al segle XX El llibre De motu animalium…
Santa Eulàlia d’Erill-la-vall (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Església recentment restaurada on destaca l’esvelt campanar, un dels més bonics de la vall ECSA - F Bedmar Porxo adossat a la façana nord, entre el campanar I el mur de ponent, que protegeix el portal d’entrada ECSA - F Bedmar La parròquia de Santa Eulàlia es troba al centre del poble d’Erill-la-vall, situat a la dreta de la Noguera de Tor, davant de Boí, a 1 255 m d’altitud i al peu del pic d’Erill Mapa 33-9 181 Situació 31TCH215105 El poble d’Erill-la-vall és al costat de la carretera de la vall de Boí Venint de Barruera, un trencall a mà esquerra hi condueix Erill-la-vall conserva…
Sant Martí de Puig-reig
Art romànic
Situació Sant Martí de Puig-reig Vista exterior de l’església des del costat sud-est Cal notar-hi l’alçària dels murs que tanquen la nau tant a llevant com a ponent, més gran que el nivell de la teulada i la varietat en el color de la pedra, la qual, d’altra banda, mostra un bonic aparell R Viladés L’església és situada a la part alta de la població, a l’indret on antigament s’havien desple gat les dependències del castell Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 07,5 — y 47,4 31 TDG 075474 Hom arriba…
Monarquia carolíngia i poder comtal
Quan, cap al 720, els musulmans van passar els Pirineus, els francs, que ocupaven la Gàllia, estaven en plena transformació Fou aleshores precisament que, després de més d’un segle de divisions internes, de fragmentació política en regnes, de lluites entre monarquia i aristocràcia i d’inestabilitat social revoltes contra l’impost, fugides d’esclaus, els francs iniciaven un procés de restauració política, a la base del qual hi havia l’organització d’un sistema d’explotació del treball a gran escala el domini clàssic o bipartit Una família de majordoms de palau els pipínides, després coneguts…
El passat hispanovisigòtic
Moneda bizantina de l’emperador Honori, segles IV-V MMAE / GC Si en la ficció històrica hom se situa a la Catalunya carolíngia segles IX-X i mira enrere, el primer que veurà serà el passat hispanovisigòtic, un període d’uns dos-cents o dos-cents cinquanta anys durant els quals una part o la totalitat de la Península Ibèrica, més algunes terres ultrapirinenques bàsicament la Septimània, van ser governades per monarques gots Cronologia política Les restes del passat visigòtic Els gots eren un poble germànic procedent de l’est d’Europa que van envair, successivament, l’imperi Romà d’Orient i el…