Resultats de la cerca

L’observació microscòpica dels cianòfits pot oferir imatges molt espectaculars al microscopista afeccionat, ja que el contrast entre les beines i el cos cellular pot ésser tan patent com en aquests dos casos a baix, filament de Petalonema alatum , d’una superfície higropètrica de les muntanyes de Prades a dalt, Chroococcus turgidus procedent del mateix ambient, amb beines concèntriques  Francesc Torrella A l'hora d'introduir els cianòfits o cianobacteris les antigues cianofícies, o algues procariòtiques, cal recordar que el concepte d’alga correspon no pas a un grup homogeni d’organismes amb…

Les hipocreals Els fongs d’aquest ordre són, en general, saprobiòtics o paràsits de plantes i d’insectes Els ascocarps són peritecis amb ostíol, de consistència tova i de color clar vermell, groc, taronja o rosa Poden estar situats sobre un subicle, o immersos en un estroma Presenten ascs unitunicats, inoperculats, no amiloides, subglobosos o cilíndrics Aquest ordre comprèn dues famílies, però als Països Catalans només hi ha la de les hipocreàcies Hypocreaceae Les hipocreàcies o nectriàcies Els pirenomicets són ascomicets que formen peritecis Reuneixen els ordres de les hipocreals, les…

Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara septentrional…

Caràcters morfològics bàsics dels gasteromicets A Morfologia d’un gasteromicet, en secció Lycoperdon piriforme , i detall d’una secció del peridi i la gleba A’ i, encara més ampliat, d’una porció de la gleba A" , mostrant els basidis, les hites i el capillici B Formes bàsiques de construcció de la gleba B 1 plectobasidial, B 2 himenoloculada, B 3 himenial Hom hi ha indicat 1 peridi, 2 gleba part fèrtil, 3 columella, 4 subgleba, 5 cordó miceliar, 6 himeni, 7 endoperidi, 8 exoperidi, 9 filament del capillici Biopunt, a partir de J Webster i J A Burnett Sota aquest nom reunim un grup…

Característiques generals Dins el gran grup dels procordats hom reuneix dos subfílums d’animals marins externament molt diferents D’una banda els tunicats, majoritàriament bentònics o sèssils en el seu estat adult, que viuen, en forma individual o bé colonial, recobrint els substrats submergits De l’altra, els cefalocordats, capaços de moure’s activament, en els sediments tous La fotografia ens mostra un exemple de tunicat del grup dels aplousobranquiats, el més ben representat a la nostra mar en els primers 100 m de profunditat les clavellines Clavelina lepadiformis de la família dels…

Característiques del grup Els feòfits es distingeixen bé de la resta dels fílums d’algues pel seu color, referible sempre a la gamma dels bruns, des del daurat fins al negre, passant per tonalitats bruno-olivàcies, bruno-vermelloses, etc Per això són també coneguts amb la denominació d’ algues brunes A nivell sistemàtic, però, i per a una correcta definició del grup, hem de recórrer a criteris més estrictes, encara que siguin menys immediats per a l’observador Per exemple, és fonamental la natura química dels pigments fotosintetitzadors, que als feòfits són clorofilles a i c mai b ,…

Es tracta d’una família molt extensa, que agrupa la major part de les agaricals amb esporada de color ferruginós, bru argila, ocre viu o bru ocre, que tenen en comú amb el gènere tipus, Cortinarius , el fet de presentar un vel parcial el que protegeix les làmines semblant a una teranyina, que s’anomena cortina i que, en alguns casos, tan sols és apreciable en els primers moments del desenvolupament Altres característiques comunes són les espores amb paret complexa, sovint ornamentades, binucleades i generalment sense porus germinatiu, les làmines típicament adnades i amb trama regular, i les…

L'arbre de la vida al principi del segle XXI Arbre de la vida és el títol de la installació allegòrica del lligam entre el DNA i les relacions filogenètiques, amb què el CosmoCaixa de Barcelona rep els visitants Es tracta d’un tronc de 300 anys d’antiguitat d’un arbre amazònic Minquartia guianensis , anomenat acariquara, que és famós per les qualitats de la seva fusta CosmoCaixa Barcelona - Obra Social Fundació "La Caixa"/ Ronald Stallard Des de mitjan segle XX, amb la incorporació progressiva de les tècniques i eines de la biologia molecular a la filogènia, és a dir, amb el desenvolupament…

Els vegetals i la producció primària En contrast amb la costa, les aigües d’enfora, especialment les més blaves, semblen particularment desproveïdes de vida El contrast entre masses d’aigua de diferent aspecte més blaves i més verdoses, per exemple, i especialment quan aquest caràcter s’associa amb la presència o, amb l’alternació de les poblacions de peixos com quan les «aigües blaves» amb les tonyines s’apropen a la costa per sant Josep, o bé hi ha anys bons o dolents, amb relació a la sardina, el seitó, o altres peixos, o si hi ha més o menys meduses en certs anys i indrets, etc són coses…

La cèllula eucariota forma i estructura Una ceba és constituïda d’esquames carnoses i concèntriques anomenades bràctees, que contenen aigua i substàncies de reserva en abundància Si observem atentament entremig de les bràctees, trobarem una pell fina i transparent, que es pot treure fàcilment És com un tel, humit, aparentment homogeni quan s’observa a ull nu Però si observem aquesta pell fina al microscopi veurem que és formada per polígons allargats, els uns enganxats als altres com les rajoles del terra són les cèllules Si hi tirem una gota de colorant per exemple una solució iodurada…