Resultats de la cerca
Es mostren 4653 resultats
història de la cultura
Historiografia catalana
Un dels primers autors que utilitzà el terme història de la cultura fou el jesuïta català Joan Francesc de Masdéu a la seva obra Historia crítica de España y de la cultura española, el primer volum de la qual fou publicat a Itàlia l’any 1781.
Desenvolupament enciclopèdic Fins aleshores, cultura s’associava a la cura i al conreu de la terra, però durant la segona meitat del s XVIII, els pensadors illustrats –sobretot a partir de l’obra de JG Herder– utilitzaren aquesta paraula en sentit figurat, relacionant-la amb el conreu de l’esperit i amb l’estat d’avenç o progrés intellectual, moral o material d’un poble o d’una nació Cultura actuà gairebé com un sinònim del concepte civilització i, com aquest, esdevingué una paraula de definició inestable, sovint també contraposada amb l’estat de barbàrie Els illustrats s’esmerçaren a trobar…
Ceràmica de cuina de l’antiguitat tardana
Introducció Quadre general de la ceràmica comuna de Tàrraco dels segles V-VII, segons la seva procedència i cronologia JM Macias Les ceràmiques de cuina de l’antiguitat tardana a Catalunya no han estat objecte d’una atenció específica fins a dates ben recents, segurament a causa de la falsa creença que eren en tots els casos produccions locals, i que per tant podien aportar poca informació Afortunadament, en els darrers anys, s’han començat a estudiar amb més profunditat i se’ls ha donat la importància que els correspon com a part del registre arqueològic A grans trets, s’entén com a ceràmica…
La cultura artística
D’entre tots els moments que conformen la seva cultura artística, cada país acaba destriant aquells que considera més emblemàtics Sovint, aquesta selecció coincideix amb alguns períodes històrics de major esplendor política o que, des del punt de vista identitari, són més transcendents Així, per a Catalunya l’art romànic és la manifestació material més important de la seva gestació nacional I si el romànic és l’origen, l’art gòtic representa per autonomàsia la consolidació d’aquest país i alhora un dels moments de màxima esplendor política, comercial, cultural i social En canvi, no és d’…
L’Escola Industrial de Barcelona del 1904: un gran projecte per a la formació tècnica
Vista aèria de la Universitat Industrial entre el 1919 i el 1927 AHDB El desenvolupament econòmic de les darreres dècades del segle XIX posà de manifest la necessitat de renovar i enfortir la formació dels tècnics De fet, no és difícil veure que aquesta necessitat tenia un abast internacional i fou expressada repetidament per l’opinió pública de França, Anglaterra o els Estats Units, per no mencionar Alemanya, que, en el darrer terç del segle XIX, havia emprès una reforma a fons de l’ensenyament tècnic en la qual tots els països volien emmirallar-se A Catalunya, aquest corrent…
Les cases de Barcelona
Art gòtic
L’arquitectura civil gòtica a Barcelona té unes característiques, quant als materials constructius i al projecte arquitectònic, que la identifiquen amb el panorama de l’arquitectura baixmedieval catalana i fins i tot continental Aquest fet s’origina, en part, per la proximitat de les pedreres de Montjuïc, però bàsicament per la tradició constructiva que, com a conseqüència, s’esdevé de l’ús sistemàtic de carreus en qualsevol tipus de construcció Altres materials del moment són el morter argilós de calç, probablement una de les principals aportacions d’aquesta arquitectura històrica la tàpia,…
La diàspora del modernisme català
Arran de la mostra El modernismo en España , que la Dirección General de Bellas Artes va organitzar al Casón del Buen Retiro de Madrid, a la tardor del 1969, José Camón Aznar es preguntava si la definició estètica del Modernisme es concretava en la forma o en la cronologia És indubtable, afirmava el polifacètic historiador, que es tracta d’una coherència formal La pregunta es formulava com a conseqüència de la metodologia emprada en la història, de l’art en tant considerem que tot allò que es realitza en l’àmbit artístic al segle XV pertany a l’estil renaixentista, la creativitat del segle…
Els sifonàpters: puces
Característiques de grup Les dimensions de les puces oscillen generalment entre 1 i 6 mm, dimensions extremes que poden ésser illustrades en el cas d’aquestes dues espècies, Echidnophaga murina a l’esquerra, un mascle i Hystrichopsylla talpae subespècie talpae a la dreta, un mascle Les femelles són sempre més grosses que els mascles Jean Claude Beaucournu / Henri Launay Els sifonàpters, anomenats genèricament puces, són insectes petits d’1 a 6 mm, generalment, aplatats lateralment, i mancats d’ales àpters La característica que els ha fet més coneguts és la seva capacitat de saltar i el seu…
Els ostràcodes
Característiques del grup Els ostràcodes constitueixen un grup de crustacis molt diversificat, que comprèn unes 2000 espècies vivents i prop de 12 000 espècies fòssils El fet de tenir una closca proveïda d’una gran quantitat d’estructures i ornaments diferents en cada espècie fa que siguin molt importants en el camp de la paleontologia i en el de l’estratigrafia Són petits de 0,4 a 23 mm de llargada i d’estructura modificada respecte dels caràcters generals dels crustacis la closca bivalva que tanca a dins tot l’animal i la manca de segmentació del cos, en són bons exemples Viuen pràcticament…
Els Batlló
Batlló Germans La família Batlló La família Batlló era olotina Quatre dels set germans Batlló i Barrera baixaren a Barcelona a installar la seva indústria A casa seva possiblement haurien pensat en la llana, que era el producte tradicional del país Però pel fet de baixar a Barcelona passaren amb tota naturalitat al cotó Al començament no devien pas anar plegats, perquè la primera vegada que els trobem, l’any 1829, Jacint Batlló té una petita indústria de teixits al carrer de la Riereta, mentre un o altres germans participen en un negoci similar dintre de la societat Batlló i Escubós, al…
El Vapor Bonaplata (1832-1835). Els inicis de la indústria moderna
Les màquines de fosa i la màquina de vapor Xemeneia del Poble Nou de Bianchini i Companyia La xemeneia la mostra exterior més evident d'una caldera que alimenta la màquina de vapor El Vapor Bonaplata de la societat Bonaplata, Rull, Vilaregut i Companyia representa l’inici de la indústria moderna a casa nostra, dit amb paraules del biògraf de l’empresa Jordi Nadal, Bonaplata, pretext i símbol I això no obstant és una història curtíssima, ja que la fàbrica funcionà tan sols els vint mesos compresos entre el novembre del 1833 i l’agost del 1835 El final dramàtic que tingué, amb l’incendi i l’…