Resultats de la cerca

Situació Aspecte de l’església des del costat de migdia, amb la porta primitiva tapiada i l’absis mig colgat per la vegetació ECSA - AM Vilarrúbias L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer Mapa 33-13328 Situació 31TCG305428 Agafant la pista que porta d’Alòs a la Maçana, a uns 300 m del poble, hi ha una pista que creua el riu i que porta una direcció S-SE fins a arribar a l’ermita, situada aproximadament a uns 800 m del riu CAT-CCA-JGB Història Manquen notícies històriques sobre aquesta ermita de la parròquia d’Alòs En ser desafectada fou destinada a usos…

El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus fa entre 2 i 5 cm S’identifica pel color vermellós i per les taques negres arrodonides al tòrax i les estries longitudinals negres als èlitres Els ulls són negres, aplanats i de forma arrodonida, i les potes són fortes, de color negre i amb pèls del mateix color que el cos Les antenes, que surten del bec, són geniculades i acaben amb una expansió en forma de trompeta El mascle té una massa de pèls erectes en forma de raspall a la part superior del bec Luis Mata El morrut roig de la palmera Rhynchophorus ferrugineus , un escarabat de…

Calopteryx xanthostoma és una espècie pròpia del sud de França i la península Ibèrica Pere Luque El coneixement de la fauna de libèllules al territori català arrenca del principi del segle XIX, quan l’apotecari olotí Francesc Xavier de Bolòs i Germà de Minuart Olot, Garrotxa, 1773 - 1844 catalogà alguns dels animals que havia observat pels voltants d’Olot En aquesta llista, formada principalment per vertebrats, l’autor inclou molts insectes, entre els quals apareixen quatre odonats La llista manuscrita de Bolòs data del 1801, però no va ser publicada fins el 1907 en les Notas históricas de…

Morfologia La morfologia d’aquest animal correspon a la d’un gripau petit i rabassut de 40 o 50 mm de longitud El cap presenta el musell afilat, amb uns ulls prominents, laterals, de pupilla vertical, i amb el timpà visible, lleugerament més petit que l’ull Les potes posteriors són relativament curtes, sense membrana interdigital i amb un tubercle metatarsià petit A la mà, hi té tres tubercles metacarpians, dels quals el més gran és l’exterior i el més petit el mitjà El dors presenta nombroses berrugues petites i disperses irregularment, encara que poden formar dos cordons longitudinals als…

Els peixos dels esculls corallins són un esclat de formes i colors Una gamma immensa de tonalitats es combina amb ocels, franges i taques de mides i de dissenys diversíssims, de manera que produeixen un dels espectacles visuals segurament més impressionants que es poden contemplar en el món animal A la varietat cromàtica cal afegir una abundància enorme d’espècies, de formes i dimensions variades, que fan d’una immersió en les càlides aigües corallígenes una experiència visual insuperable Els peixos corallins es comporten com els actors, esplèndidament caracteritzats, d’una imaginativa peça…

El millor terreny de cacera és la mar Per això els humans practiquem la pesca com una activitat extractiva i limitem al camp lúdic la cacera continental Alguns ocells, com les gavines, els corbs marins o els pelicans, aprofitant la mobilitat que els dóna la seva capacitat de volar, exploten amples zones marines al voltant dels seus nius, però tornen al seus aixoplucs terrestres després de cada expedició pesquera Per contra, determinades espècies més agosarades no toquen terra ferma més que arribada l’hora de la reproducció, un cop l’any i encara És clar que, per poder viure d’aquesta manera,…

El 1905 el colleccionista Émile Peyre donà al Musée des Arts Décoratifs de París dos plafons pintats, de fusta de pi silvestre, que s’han relacionat amb les obres atribuïdes al Mestre de Soriguerola Es tracta del frontal de Santa Eugènia de Saga i d’una taula dedicada a sant Andreu El frontal de Santa Eugènia de Saga permet establir una connexió directa amb la taula de Sant Miquel de Soriguerola Tant les arquitectures com els personatges, amb grans ulls i vestits amb plecs marcats, són molt propers MAD – LSully-Jaulmes El frontal de Santa Eugènia MAD, núm inv PE 121 és amb certesa el plafó…

Oleàcies 1 Llessamí groc Jasminum fruticans a branca amb flors x 0,5 b detall dels fruits x 1 2 Freixe de fulla petita Fraxinus angustifolia a branca amb fruits x 0,5 b detall de la flor aclamídia x 3 3 Olivera Olea europaea a branca amb flors x 0,5 b flor seccionada longitudinalment x 4 c fruit, l’oliva, seccionada longitudinalment x 1 4 Fals aladern Phillyrea latifolia detall d’una flor x 6 Eugeni Sierra Esteses principalment pel SE asiàtic i per Austràlia, són una família gairebé cosmopolita que té 29 gèneres i unes 600 espècies d’arbres i arbusts, caducifolis i perennifolis, alguns…

Papaveràcies 1-7 i fumariàcies 8-10 1 Rosella Papaver rhoeas a aspecte parcial, que recull una poncella, una flor ben oberta, un fruit capsular també a 1 b , x 2 i diverses fulles x 0,5 noteu la disposició en dos verticils dels quatre pètals, els nombrosos estams i el gineceu sense estil i amb una desena d’estigmes radials situats sobre un disc Fruits capsulars d’altres papaveràcies 2 P dubium x 2 3 P argemone x 2, normalment hispid 3 a’ i molt rarament glabre 3 a 4 P hybridum x 2 5 P alpinum x 2 6 Roemeria hybrida x 2 7 Chelidonium majus a branca amb poncelles, flors ben obertes i…

Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i liquenoteliàcies…