L’edifici, en construcció en 1371-73, al seu actual emplaçament del parc Teodor González.
ECSA – G.Serra
Des de la publicació del primer article acadèmic sobre aquesta construcció, en què Federico Pastor i Lluís parlava de l’edifici com d’un centre de contractació (i també de dipòsit), sovint s’ha expressat la idea que el bastiment del que avui coneixem com a llotja de Tortosa equipara aquesta ciutat a altres importants centres comercials de la Mediterrània occidental, com ara Barcelona, Mallorca, Perpinyà o València, idea que cal descartar no pas perquè la potència comercial de Tortosa, als segles XIV, XV i XVI, no sigui comparable a la dels esmentats centres, sinó per diverses raons relacionades amb l’edifici. Cal tenir en compte que la funció de la llotja tortosina era, principalment, la d’aixoplugar mercaderies, no pas la de la contractació, com és el cas dels altres espais esmentats. I lligat a aquest fet, s’ha de tenir present que aquesta funció diferent implicava també una forma diferent, evidentment més simple i menys sumptuosa en no tractar-se d’un espai representatiu. És a partir d’aquestes premisses que l’edifici ha de ser analitzat.
La funció
Perspectiva i planta de l’edifici, destinat a magatzem de càrrega i descàrrega de mercaderies del port fluvial de la ciutat.
SPALDB – J.Martorell, 1932
Com acabem de dir, malgrat que la situació de l’edifici que anomenem llotja dins l’entramat urbà, davant del port fluvial, al costat de les drassanes, envoltada d’hostals i en ple barri de pescadors, la convertís en un punt propici per a l’intercanvi mercantil, no sembla que aquesta en fos la funció primordial. Ara bé, no deixa de ser cert que representa l’expressió més tangible de l’activitat mercantil a la ciutat, dominada, en gran part, pel comerç del blat, en el qual Tortosa va exercir una gran influència durant l’època baixmedieval (Curto, 1988).
Tot indica, en canvi, que la funció més important de l’edifici era la de porxo, és a dir, la d’espai obert i ampli on poder aixoplugar les mercaderies. En aquest punt, cal tenir en compte els imperatius geogràfics i assenyalar que, tot i disposar d’un o fins i tot de diversos ports marítims al seu territori, el de Tortosa era un port fluvial i que les embarcacions fluvials no permetien acollir degudament els productes transportats. El forment, la llana, el cuiram, el cànem, etc., que es dipositaven a les cobertes de les barques i dels pontons, habitualment es mullaven, la qual cosa perjudicava la mercaderia, que havia de ser assecada i recomposta a la llotja abans de la posterior distribució. Un privilegi donat el 7 de gener de 1369 pel rei Pere el Cerimoniós, amb la intenció de facilitar la construcció de l’edifici mitjançant el cobrament de taxes, ja parla ben a les clares de la seva funció, puix que l’anomena “pòrtic de carregadors i descarregadors”, i diu que ha de servir perquè “les mercaderies que s’hagin de carregar i descarregar estiguin més a mà, i a cobert de les aigües de la pluja i les aspreses del temps, com està en altres indrets, i per aquest fet no sofreixin detriment ni puguin ésser robades” (Galindo, 1915, pàg. 154-155).
La tipologia
Derivada de la seva funció, l’anomenada llotja de Tortosa representa una tipologia molt senzilla que s’ha anomenat “oberta” i que no es pot comparar als citats monuments de Barcelona, Mallorca, Perpinyà o València. De fet, però, l’edifici tortosí no és completament obert, puix que un dels costats curts del rectangle que forma la planta està tancat per un petit mur amb finestres geminades i columnes amb capitells decorats. Aquesta planta rectangular, de 306 m2, està dividida en dues crugies per tres arcades de mig punt que sustenten pilars poligonals; s’obre a l’exterior mitjançant grans arcs apuntats, quatre als costats llargs (28,5 m) i dos al costat curt (10,75 m). El terra és enllosat, el parament de maçoneria i els arcs i pilars són de pedra carreuada. L’alçada del pany de pedra és de 6,2 m. Actualment la coberta, situada a 8,50 m d’alçària, és de teula, de quatre vessants.
Segons Guillem Forteza, aquesta estructura enginyosa, simple i oberta, és una derivació directa dels alfòndecs o dipòsits de mercaderies que es trobaven en tots els ports importants de la Mediterrània.
El procés constructiu
Com no podia ser d’una altra manera, perquè la realitat és complexa, aquesta estructura summament senzilla és acompanyada, paradoxalment, d’un procés constructiu d’una certa dificultat. Sembla que una provisió del Consell de la ciutat de l’any 1351, on es decideix la construcció d’un porxo per a eixugar el blat transportat per via fluvial, i la concessió l’any següent d’un privilegi a l’esmentat municipi per l’infant Ferran, en aquell moment marquès de Tortosa, són els precedents immediats al bastiment de la llotja.
Però malgrat aquest acord i aquesta concessió, on es faculta les autoritats locals per tal de construir “unum porticum sive lotge in illa platea que est in ramblam Dertuse, juxta flumen Iberis”, sembla que l’edifici no va començar a bastir-se fins el 12 de novembre de l’any 1368, com ho demostra un llibre d’obra, en el primer foli del qual podem llegir: “compte retut per los honrats en Guillem Macip e en Pere Burguers de les obres de la lotja, les quals feren axí com a obrers, e començà lur temps a XII del mes de noembre ayn MCCCLXVIII…”, i com ho demostra, també, el fet que el 1369 el rei Pere el Cerimoniós concedís al govern de la ciutat la capacitat d’establir un nou impost, anomenat vulgarment “passatemps”, a fi de sufragar les despeses de construcció.
Una lectura errònia del títol que dóna Forteza del llibre d’obra conservat, que és concretament “Llibre del traball de la Llotja, situada a la rambla de la ciutat de Tortosa i administrada pel contramestre Guillem Macip en l’any 1368”, ha portat a dir, en alguna ocasió, que l’edifici va ser construït per l’esmentat Guillem Macip, però aquest personatge, d’ofici mercader, va ser simplement obrer, és a dir, administrador de les obres, i va ser-ho, com s’ha vist, juntament amb un altre prohom de la ciutat, Pere Burguers o Burgués.
En realitat, el responsable màxim de les obres, en aquest primer moment, va ser el pedrapiquer Arnau Marcó, que el 1371 cobrà 100 lliures de Guillem Macip, per haver fet i aparellat “els archs de dita llotja”. El mateix pedrapiquer cobrà, l’any 1373, la quantitat de 230 lliures “per rahó de la obra dels archs que·s fan en la lotja de la rambla”. La suma major “que munten totes les dates e despeses fetes per los dits honrats en Guillem Macip e en Pere Burguers, axí com a obrers de la dita lotja per tot lo temps damunt contengut”, va ser de “vuyt-centes quaranta-una lliures, vuyt sòlidos, I diner”, quantitat bastant inferior a les prop de 1 390 lliures que va costar entre el 1441 i el 1442 el bastiment d’una estructura molt més reduïda però també més complexa i que en aquest cas sí que tenia una funció estètica i representativa: la font gòtica o de l’Àngel (Pastor, 1919, pàg. 21-22; Bayerri, 1957-60, vol. VIII, pàg. 427; Vidal, 2003).
Aquests documents i d’altres que fan referència a la seva utilització han de fer pensar que cap a l’any 1374 la llotja de Tortosa era ja una realitat absolutament tangible. Ara bé, com acostuma a succeir en grans construccions, el Consell municipal no va deixar mai d’ampliar, modificar i reparar l’edifici. En aquest sentit, cal tenir en compte que cap als anys 1375-76 alguns arcs van caure i, per tant, van haver de ser fets de nou; que des de l’any 1394 es va treballar en la construcció d’un porxo adjacent, i també que la documentació municipal dels segles XIV i XV és prou rica en notícies que parlen d’arranjaments en diverses parts de la llotja, especialment a la teulada. És també en aquest sentit que s’ha d’entendre una làpida del 1586, avui dia al Museu de la Ciutat, que diu: “Essent procuradors de la ciutat de Tortosa los magnífichs mossèn Baltasar Gallí, ciutadà, mossèn Johan Batiste Oriol, notari, mestre Guillem Orient, boter, e defenedors del Consell de l’imperiatge mossèn Baltasar Llopico de Xixon, ciutadà, mossèn Francesch Castelló, mercader, font feta e·s acabada la present obra en lo any MDLXXXXVI” (Pastor, 1898, pàg. 21; Bayerri, 1957-60, vol. VIII, pàg. 427).
L’emplaçament actual
Seguint aquesta tradició de canvis i intervencions en l’edifici, que van dur-lo a esdevenir magatzem militar, i seguint també una tradició més recent de destrucció del patrimoni arquitectònic, l’Ajuntament de Tortosa decidí, a causa de les reformes urbanístiques dirigides per Pau Monguió i segons acord municipal de 10 de setembre de 1932, obrir un carrer en l’emplaçament original de la llotja. Per a evitar-ne la destrucció, l’edifici, que abans havia estat davant per davant del port fluvial, va ser traslladat al parc municipal Teodor González. Les obres de trasllat, a càrrec de l’arquitecte municipal Agustí Barlet i amb la supervisió de Jeroni Martorell, del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Generalitat, van arribar a termini el 12 d’agost de 1933.
Bibliografia consultada
Pastor, 1898; Galindo, 1915; Pastor, 1916 i 1919; Forteza, 1934 i 1935; Martorell, 1935; Florensa, 1957; Bayerri, 1957-60, vol. VIII; Dalmases – José, 1984; Curto, 1988; Dalmases, 1998; Curto, 2003; Vidal, 2003.