Situació
Façana nord-oriental de l’església primitiva del castell; damunt la porta d’entrada hi ha vestigis d’un ràfec i la base d’un campanar d’espadanya.
J. Recarens
Aquesta església és situada en un cim rocós i abrupte, al mig d’Argimon.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG698313. (JRR)
Història
Aquesta petita capella romànica fou afegida al cas tell d’Argimon segurament ja al segle X. La primera referència, el 1050, esmenta la fortificació propietat de Ponç i de Cabrera; Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, va cedir a Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, el territori que formà la parròquia de l’ermita, el 1106.
Hom creu que el culte marià es remunta a la consagració de la capella, però això no apareix reflectit fins al 1279, en què s’integrà sota la jurisdicció religiosa de Sant Martí d’Esparra.
Com a dependents dels Cabrera, els Vilademany regiren la propietat fins al segle XVII. L’any 1420, en la revolta pagesa que sacsejà la comarca contra els senyors feudals, l’ermita fou cremada, però s’hi continuà el culte, tot i que restà en molt mal estat. Al segle XVII Joan des Palomar, vicari general del bisbe Andreu Bertran, demanà permís als senyors d’Argimon, ja en forta decadència, i recaptà diners per a refer-la mitjançant subscripció popular; el temple no pogué ésser reconstruït fins al segle XVIII, en el qual s’aixecà un nou edifici, l’església actual, al mateix lloc on havia estat enderrocat el castell. (JAM)
Església
Planta de l’antiga capella del castell, recentment restaurada.
J. Recarens
El primitiu castell d’Argimon fou destruït al segle XIV. El cos de l’edifici, que actualment és conegut per la seva capella, advocada a santa Maria, és format per dues naus orientades de nord-oest a sud-est, separades per un ample arc rebaixat, que sembla molt posterior a l’obra general. La nau del nord-est té una planta entre rectangular allargada i trapezial. El mur del nord-oest dóna al rocam, que penetra a la nau a les parts baixes. A la part superior hi ha restes d’una finestra rectangular tapiada, i al mur del sud-est s’obre la porta d’entrada.
L’altra nau, la sud-oest, té una planta romboïdal allargada, capçada vers sud-est per un absis semicircular molt irregular, llis interiorment, amb una finestra de doble esqueixada de secció rectangular i ull molt petit, centrada. Al costat d’aquesta finestra, cap a migjorn, hi ha una petita fornícula de secció romboïdal. L’absis s’obre a la nau per mitjà d’un plec només per la banda sud-oest. El mur sud-occidental, com a l’altra nau, dóna al rocam, el qual fou adossat sobresortint en una bona part.
Les dues naus han estat cobertes amb volta de canó, bastant més alta la del nord-oest, i l’absis amb volta de quart d’esfera, una mica rebaixada i més baixa que la de la nau que encapçala, sense formar arc presbiteral en relleu.
Secció transversal de l’antiga església del castell.
J. Recarens
El paviment que es conservà fins a la restauració era format per lloses de pedra, molt mal conservades. Amb un canvi de nivell d’un graó marcava com una mena de presbiteri a cada nau.
La façana nord-oriental, que és tapada en part per un altre cos d’edifici i encaixada entre aquest i el nou santuari, conserva restes d’una mena de ràfec sobre la porta d’entrada. L’arc exterior d’aquesta té una mena d’impostes a l’intradós molt rústiques, sense decorar. Al seu damunt hi ha un esvelt campanar de paret d’un sol ull, amb un arc de mig punt, molt alt, segurament edificat o reedificat molt posteriorment al primitiu temple.
Tant l’interior del temple com la façana de la porta d’entrada conserven restes de morter, indici que havien estat totalment arrebossades. Actualment s’ha deixat la pedra vista, i, per tant, es pot observar clarament l’aparell, format per carreus no gaire regulars, col·locats a trencajunt, en filades horitzontals, segons els tipus constructius del segle XI. (JRR)
Bibliografia
- Monsalvatje, XVI, 1908, pàg. 23.