Situació
Façana ponentina de la fortalesa, antic casal de la Roqueta, situada en un puig proper al nucli rural de l’Esparra.
Arxiu GEC
Es tracta d’una casa forta situada al cim d’un turó, prop del poble de l’Esparra, al vessant oriental del puig d’Argimon. Des del cim on hi ha la fortificació hom podia albirar les valls que hi ha al seu voltant.
Mapa: 365M781. Situació: 31TDG718309.
Si seguim la carretera que va de les Mallorquines a Santa Coloma de Farners, a Riudarenes surt a mà esquerra una carretera que porta a l’Esparra. En ésser prop d’aquesta població ja s’albiren, a l’esquerra i al cim d’un turó, les restes de la fortificació. Si seguim la carretera i donem la volta al turó trobarem una pista de terra força dreta que ens portarà en pocs minuts fins al peu de la torre. (JBM)
Història
Hom conserva molt poques notícies documentades sobre aquesta torre de l’Esparra. Es tracta d’una domus o casa forta, esmentada al segle XIV com a castell de la Roqueta.
Santiago Sobrequés recull una notícia sobre el lloc: “En 1294, el monarca (Jaume II) obligava el comte Ponç Hug d’Empúries a aixecar el setge del castell de l’Esparra, en el vescomtat de Cabrera, on el comte combatia un altre vassall rebel.”
En relació amb la mateixa data, Josep Pella i Forgas recull una altra informació: “… se le mandó (al comte d’Empúries) que del sitio que puesto había al castillo de Sesparra (…) retirase las máquinas de guerra i señaladamente una torre de madera llamada “bastida”, la cual marchaba sobre ruedas i arrimada a los muros dominaba y aún de ella salía un gran tablero o puente levadizo por donde iban a tomar las murallas”. (RMOG)
Casa
Planta del pis inferior d’aquesta important fortalesa; cal remarcar-ne el gran nombre d’espitlleres.
J. Bolòs
Al cim del turó s’alça una casa forta en forma de torre, que era però envoltada per un recinte fortificat. La torre central té una planta lleugerament trapezial. Fa uns 10 m d’alçada, que correspon aproximadament a la que tenia a l’edat mitjana quan va ésser construïda. Els costats curts —el de tramuntana i el de migjorn— tenen una longitud de 8,9 m. El costat més llarg és el de ponent amb 11,45 m; el de llevant fa 10,35 m de llarg. El gruix del mur és de 2,10 m. En conjunt, això representa una superfície interior, a peu pla, de 31,5 m2. Com moltes d’aquestes construccions té un nivell inferior, al qual sembla que inicialment només es podia accedir des de dalt, i un nivell superior. En l’actualitat —i segurament des d’una època força antiga—, a més de la porta del nivell principal, també n’hi ha una altra de semblant al nivell inferior.
La porta inferior té una alçada d’1,80 m i és acabada amb un arc de mig punt format per vuit dovelles de 43 cm. A l’interior, com és usual, té un arc rebaixat. L’amplada de la porta és més gran a l’interior (1,32 m) que a l’exterior, on només fa 1 m.
A peu pla hi ha disset espitlleres que es reparteixen a tot el voltant de la construcció. De dins estant, mesuren uns 85 cm d’alt per només uns 35 cm d’ample.
Una volta apuntada, on encara romanen les restes de l’encanyissat, separa la planta baixa del primer pis o nivell principal. La part més alta de la volta és a 5,4 m del terra actual. En aquesta sala que hi ha a la planta baixa, veiem una cornisa als costats llargs de llevant i de ponent, situada a 2,2 m del sòl.
Per a cobrir la planta principal, el primer pis, hi ha una volta semblant a la de sota, bé que no s’hi veuen les empremtes de l’encanyissat, sinó només les lloses col·locades l’una al costat de l’altra a plec de llibre. El mur, en aquest pis, com s’esdevé en molts edificis, s’estreny una mica. D’altra banda, un forat, situat a l’extrem de les dues cambres, permetia la comunicació entre aquest pis superior i la planta baixa.
La segona porta, la superior, està lleugerament descentrada en relació amb la inferior i sembla que és una mica més petita (uns 75 cm d’ample). És acabada amb un arc de mig punt format per set dovelles.
Sota la porta superior hi ha dos forats destinats a aguantar les bigues de suport d’una plataforma que devia facilitar l’accés a la torre. L’existència d’aquesta construcció de fusta és una de les raons que fan sospitar que la porta situada a peu pla no es construí de bell antuvi.
El mur és format per carreus mal tallats i força irregulars, de pedra granítica, units amb morter de calç. Per a fer les dovelles de les portes i els muntants de les espitlleres s’emprà una pedra calcària. Així mateix, a la part alta de la construcció, a partir del nivell de la porta superior, també s’utilitzà algun carreu de pedra calcària.
Al pis superior hi ha també diverses espitlleres: dues a cada banda de la porta de la façana de ponent, cinc a les façanes de tramuntana i de migjorn, i quatre a la de llevant.
A l’exterior d’aquesta torre hi ha unes poques restes d’un clos de muralles. A uns 14 m cap al sud-oest d’aquest edifici, sembla que hi havia l’entrada al recinte de muralles; s’hi ha conservat una part de l’edifici que la protegia. El fragment que ha arribat fins a l’actualitat té una longitud d’1,7 m i conserva tres espitlleres. En un mur força curt, que hi fa angle d’uns 55 cm de gruix, hi ha un encaix per a la porta. Part d’aquest cos de protecció de l’entrada s’ha ensorrat recentment.
A uns 6 m de la torre, cap a tramuntana, podem veure també un pany de mur d’aquest recinte exterior, que aquí ara fa de marge.
Dintre aquest clos, a 1 m de la paret de ponent de la torre, hi ha una construcció que té una llargada de 2,40 m i una amplada d’uns 2,05 m, i que era segurament una cisterna. Els murs tenen un gruix considerable, d’uns 2,7 m.
D’acord amb les seves característiques, aquesta torre és una construcció del final del segle XII o més aviat ja del segle XIII.
Especialment si no ens fixem en l’existència d’un recinte fortificat exterior, podem considerar que aquesta construcció era una casa forta del tipus torre. Hom la pot relacionar fàcilment amb d’altres cases torre, com poden ésser la del batlle de les Preses (la Garrotxa), la casa Rei de Pontons (Penedès), etc. A la mateixa comarca de la Selva, les semblances amb la Torre de Sant Joan del municipi d’Osor són notables, encara que aquesta construcció tingui la planta més quadrada. Tot i que la Torre de Sant Joan devia tenir una superfície més petita (només uns 16 m2 de superfície interior) i devia ésser potser més alta, l’estructura és bàsicament igual a la de la torre d’Esparra.
D’aquests edificis cal destacar especialment l’existència d’elements defensius com són les espitlleres, i també, en el cas de la torre de l’Esparra, d’un recinte exterior. Tot això fa pensar que aquesta torre devia ésser la casa d’un membre de la baixa noblesa. D’altra banda, tot i ésser fonamentalment una casa forta, a causa de la presència d’aquest recinte, és comprensible que fins i tot pogués arribar a ésser considerada com a castell. (JBM)
Bibliografia
- J. Pella i Forgas, 1883, pàg. 512; S. Sobrequés i Vidal, 1957, pàg. 70; P. Català, vol. III, 1971, pàgs. 419-421.