Situació
Petita església del segle XII amb la nau sobrealçada més tardanament.
F. Tur
L’església de Sant Jaume de Puigpalter és situada dins el veïnat del mateix nom. Ocupa un lloc preeminent en un dels turons que configuren el territori entre la riera de Canaleta i la de Vall Llobrega.
Mapa: L38-12(295). Situació: 31 TDG 832634.
Per arribar-hi cal agafar la carretera de Banyoles a Vilavenut, i un cop deixada la zona urbana de Banyoles (barri de Can Puig) cal agafar a la dreta una petita carretera ara asfaltada, que condueix directament al turó de Puigpalter. L’esglesiola de Sant Jaume és voltada de velles masies, algunes restaurades recentment. Una d’aquestes cases veïnes guarda les claus. (JMC-JRM)
Història
L’indret on és situada aquesta església era, al segle X, quan n’apareix la primera referència, un veïnat dispers, que anomenaven “Villare Pugio Poltarii”.
L’església de Sant Jaume fou donada, amb tots els delmes i primícies, al cenobi de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona. Aquest fet es produí el dia de la dedicació de l’església del monestir de Sant Esteve, el 16 d’octubre del 957. La donació fou renovada l’any 1017 per una butlla papal de Benet III, en la qual Puigpalter és esmentada com a “Villa Jafare et Villare Paterni”. La possessió sobre l’església de Sant Jaume seria confirmada novament l’any 1086, amb motiu de la consagració de la nova església de Sant Esteve. (JCH)
Església
Petita capella, de forma i estructura molt corrents en aquesta zona. Té una nau rectangular i un absis semicircular, molt obert a la nau, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada, igual que la que presenta la façana de migjorn, molt a prop del presbiteri.
L’aparell, de peces rectangulars i ben tallades de pedra majoritàriament sorrenca, és disposat en filades regulars i capçat per una petita cornisa còncava de travertí de Banyoles, de quart de cercle allargat o cavet, comuna a tota la zona.
A la façana de tramuntana hi ha cinc falses obertures d’uns 30 per 30 cm, ben definides i no gens habituals, que no es manifesten a l’interior, a causa del regruix dels murs laterals.
La capella té problemes de fonamentació, probablement agreujats per l’obertura d’un camí molt immediat, però hom no descarta que ja n’hagi tingut en altres èpoques, la qual cosa explicaria la reconstrucció de la volta l’any 1786 i, potser també el regruix dels murs. (JMC-JRM)
Bibliografia
- Constans, 1985, Pàg. 32-33; Montsalvatje, XVII, 1909, Pàg. 110.